L'Hospital de Bellvitge participa en un estudi sobre l’impacte de la cirurgia en l’ictus hemorràgic greu

Un estudi europeu que, a nivell de l’Estat espanyol han liderat neurocirurgians de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), ha aportat nous coneixements rellevants sobre l’impacte de la cirurgia en el pronòstic i la recuperació dels pacients amb ictus hemorràgic greu.

L’estudi, anomenat SWITCH, s’ha publicat aquest mes de maig a la revista The Lancet, una de les més prestigioses del món, alhora que s’ha presentat al congrés de l’Organització Europea d'Ictus (ESOC) a Basilea.

Ha estat liderat pel doctor Jürgen Bech, de l’Hospital Universitari de Friburg, i el doctor Urs Fischer, de l’Inselspital–Hospital Universitari de Berna. Per part de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’ha encapçalat el doctor José Luis Sanmillán, del Servei de Neurocirurgia, que figura com un dels signants principals de l’article. En total, ha inclòs 197 pacients amb ictus hemorràgic profund greu tractats i seguits durant una mitjana de 9,5 anys en hospitals de Bèlgica, Alemanya, Finlàndia, França, Països Baixos, Àustria, Suècia, Suïssa i Espanya.

Actualment no hi ha cap teràpia eficaç per a l’ictus hemorràgic profund greu. "En aquest tipus d’ictus, el sagnat i la posterior inflamació exerceixen una pressió sobre el teixit cerebral del voltant que provoca un dany generalitzat al cervell; i això sol provocar discapacitats greus i una alta mortalitat", expliquen des de l'HUB.

"Les opcions de tractament s’han limitat fins ara a medicaments per reduir la pressió arterial i per aturar el sagnat que sovint no resulten suficients", apunten les mateixes fonts.

Aquest estudi ha examinat l’efecte d’alleujar la pressió causada per l’hemorràgia practicant als pacients una cranectomia descompressiva (extracció d’una part del crani que es torna a implantar una vegada la inflamació ha disminuït). Els pacients inclosos a l’estudi van rebre o bé la teràpia estàndard prèvia o bé la teràpia estàndard en combinació amb la cranectomia descompressiva.

Sis mesos després del procediment, un 44% de pacients amb intervenció neuroquirúrgica i un 58% dels pacients sense intervenció neuroquirúrgica havien arribat a la màxima afectació neurològica o a la mort. "Això implica, estadísticament, una evidència feble de la superioritat de la teràpia quirúrgica, tot i que la discapacitat greu i la mortalitat van ser altes en ambdós grups", assenyalen des de l'HUB. L’estudi aporta més dades que permeten seleccionar el millor tractament en cada cas i obre la porta a realitzar noves investigacions.