COMARCA
La Diputació presenta el nou model d’ordenança de contaminació per olors
Contempla sancions que van dels 750 als 3.000 euros
![[Img #54872]](https://elfar.cat/upload/images/06_2024/1832_tecnic-utilitzant-lolfactometre-nasal-ranger.jpg)
La Diputació de Barcelona ha presentat als responsables municipals el model d’ordenança reguladora de la contaminació odorífera. Aquesta norma permetrà als ajuntaments de la província exercir un control i un seguiment tangible de les problemàtiques de contaminació per olors, un àmbit que, dels diversos vectors que ha abordat la normativa ambiental és el que més ha trigat a tenir un desenvolupament normatiu.
Arran la creixent preocupació del món local, la Diputació va considerar oportú elaborar un text normatiu que reunís els criteris jurídics i tècnics que permetessin als municipis afrontar amb seguretat jurídica eventuals incidents relacionats amb la contaminació odorífera.
Aquesta és la primera normativa impulsada per un organisme supramunicipal, ja que fins ara ni l’Estat ni la Generalitat tenen una regulació específica al respecte.
L’ordenança és una eina de caràcter eminentment pràctic que es fonamenta en mesures objectives i contrastables, i que estableix dues categories en quant a límits d’immissió d’olors, depenent de si es tracta d’una zona urbana residencial o d’habitatges situats en zones rurals, a més d’un règim sancionador amb multes que poden oscil·lar entre els 750 i els 3.000 euros.
Les problemàtiques habituals d’emissions oloroses estan relacionades amb l’activitat industrial i l’abocament de residus.
En aquest sentit, cal destacar que l’ordenança és una normativa pensada per protegir especialment els habitatges i les persones, amb antelació sobre les zones perifèriques no habitades.
Amb aquest model de referència, cada ajuntament pot ajustar la proposta d’ordenança a les seves necessitats modificant l’àmbit territorial d’aplicació, les activitats incloses, i fins i tot, modificant els valors límit i els períodes d’avaluació.
El diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Marc Serra, ha destacat el caràcter “pioner” d’aquest model d’ordenança que “servirà per establir uns criteris eficients per avaluar problemàtiques especialment cròniques d’olors d’alta intensitat, i per donar una seguretat jurídica a les administracions locals per poder intervenir”.
L’Ajuntament de Viladecans va demanar l’any 2019 a la Diputació l’elaboració d’una ordenança d’olor, i el 2020 es va fer una primera versió que es va fer arribar al consistori i es van fer mesuraments d’olors.
![[Img #54872]](https://elfar.cat/upload/images/06_2024/1832_tecnic-utilitzant-lolfactometre-nasal-ranger.jpg)
La Diputació de Barcelona ha presentat als responsables municipals el model d’ordenança reguladora de la contaminació odorífera. Aquesta norma permetrà als ajuntaments de la província exercir un control i un seguiment tangible de les problemàtiques de contaminació per olors, un àmbit que, dels diversos vectors que ha abordat la normativa ambiental és el que més ha trigat a tenir un desenvolupament normatiu.
Arran la creixent preocupació del món local, la Diputació va considerar oportú elaborar un text normatiu que reunís els criteris jurídics i tècnics que permetessin als municipis afrontar amb seguretat jurídica eventuals incidents relacionats amb la contaminació odorífera.
Aquesta és la primera normativa impulsada per un organisme supramunicipal, ja que fins ara ni l’Estat ni la Generalitat tenen una regulació específica al respecte.
L’ordenança és una eina de caràcter eminentment pràctic que es fonamenta en mesures objectives i contrastables, i que estableix dues categories en quant a límits d’immissió d’olors, depenent de si es tracta d’una zona urbana residencial o d’habitatges situats en zones rurals, a més d’un règim sancionador amb multes que poden oscil·lar entre els 750 i els 3.000 euros.
Les problemàtiques habituals d’emissions oloroses estan relacionades amb l’activitat industrial i l’abocament de residus.
En aquest sentit, cal destacar que l’ordenança és una normativa pensada per protegir especialment els habitatges i les persones, amb antelació sobre les zones perifèriques no habitades.
Amb aquest model de referència, cada ajuntament pot ajustar la proposta d’ordenança a les seves necessitats modificant l’àmbit territorial d’aplicació, les activitats incloses, i fins i tot, modificant els valors límit i els períodes d’avaluació.
El diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Marc Serra, ha destacat el caràcter “pioner” d’aquest model d’ordenança que “servirà per establir uns criteris eficients per avaluar problemàtiques especialment cròniques d’olors d’alta intensitat, i per donar una seguretat jurídica a les administracions locals per poder intervenir”.
L’Ajuntament de Viladecans va demanar l’any 2019 a la Diputació l’elaboració d’una ordenança d’olor, i el 2020 es va fer una primera versió que es va fer arribar al consistori i es van fer mesuraments d’olors.























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.54