L'AMB defensa els eixos del PDUM davant la Fundació Cercle d'Infraestructures

El vicepresident de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l’AMB, Damià Calvet, va exposar divendres les grans línies estratègiques del Pla director urbanístic metropolità (PDUM), que es va aprovar inicialment el març del 2023, en el marc de la conferència Endreçar l’espai metropolità, a la Fundació Cercle d’Infraestructures.

Calvet va explicar el recorregut d’aquest nou Pla, que inclou una llarga etapa d’estudis, treballs tècnics i processos participatius fins a l’aprovació inicial el març del 2023, passant per l’aprovació de l’Avanç del Pla el març del 2019. “No es tracta d’un pla d’extensió o consumidor del sòl propi d’altres èpoques. És un pla que creix on toca i amb la màxima eficiència, alhora que recicla i regenera teixits urbans existents i aprofita espais d’oportunitat per fer avançar la ciutat en tots els fronts, sempre amb una visió de reequilibri, redistribució i solidaritat”, va assegurar.

A més, va remarcar que actualment s’estan analitzant les més de 3.000 al·legacions que s’han fet al PDUM. “El nostre objectiu no és córrer per tancar l’expedient, sinó millorar, tant com calgui, aquest document, perquè tenim molt clar que estem parlant del full de ruta metropolità per al proper quart de segle i això comporta una gran responsabilitat”, va manifestar. També va avançar públicament que si els canvis han de ser rellevants, es farà un segon procés d’informació pública.
 
En matèria d’urbanisme, la metròpolis de Barcelona es regeix encara pel Pla General Metropolità (PGM) del 1976, que ha esdevingut un instrument fonamental per construir aquest territori. “Si l’hem pogut estirar fins a dia d’avui, ha estat per les més de 1.500 modificacions parcials que se li han fet”, va especificar el vicepresident.
 
D’acord amb la legislació vigent, el PGM ha de ser substituït per dos instruments: el PDUM i el Pla d’ordenació urbanística municipal metropolità (POUMet).

Calvet va remarcar que el PDUM té un fort component estratègic i director. “No tanca un projecte urbà, sinó que traça un full de ruta, un procés de transformació", va dir, tot afegint que “estableix els objectius i les condicions, dibuixa l’horitzó i alhora dona flexibilitat en els temps i en la concreció”.

També va subratllar que el PDUM identifica els àmbits de transformació urbanística d’interès metropolità (ATIM) i els qualifica com les grans jugades metropolitanes dels pròxims 25 anys: hi estableix determinacions, directrius i recomanacions per al desenvolupament del sòl urbà. “El Pla director és un pla viu, que incorpora l’obligació de revisar la seva programació i agenda cada sis anys”, va assenyalar.

En aquesta explicació dels grans eixos del PDUM, Calvet va ressaltar alguns temes rellevants com la infraestructura verda metropolitana, l’habitatge social, les avingudes metropolitanes, les infraestructures metropolitanes o els àmbits de centralitat metropolitana. Entre les dades més destacades, el vicepresident va recalcar la disminució d’un 16% de les emissions contaminants amb l’aplicació de les propostes del Pla, o la creació de 120.000 habitatges assequibles estables, que juntament amb altres mesures han de garantir un 15% d’habitatge assequible en relació amb el total del parc d’habitatge.

Calvet també va posar èmfasi en les "bondats" de la infraestructura verda metropolitana davant dels reptes actuals existents, com la manca d’aigua, els riscos naturals o la millora de la qualitat ambiental.

Així mateix, va remarcar que és tan important destinar recursos a la construcció de carreteres o ferrocarrils com a protegir els ecosistemes i els serveis essencials que ens aporten. “Preservar o restaurar els serveis ecosistèmics és una inversió, perquè a cost zero, ens proveeixen d’aigua de qualitat i en quantitat, fixen el carboni, retenen la humitat i regulen el clima”, va apuntar. De fet, la Comissió Europea estima que el cost socioeconòmic de la inacció en les qüestions ambientals i climàtiques comportarà una reducció de més d’un 2% del PIB mitjà de la UE. Entre el 1997 i el 2011, el món va perdre fins a 28 bilions d’euros anuals per l’ocupació i la degradació del sòl. En canvi, els beneficis de la Xarxa Natura 2000 es calculen entre 200.000 i 300.000 milions d’euros anuals.

Aquest és el motiu que explica la creació de la nova Direcció de Serveis d’Espais Naturals dins de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques. “Cal prestar atenció al 50% del territori metropolità que correspon a espais oberts i impulsar polítiques actives per garantir una gestió adequada del territori i restaurar-hi la qualitat ecològica. Tenim la voluntat política de potenciar i protegir els espais naturals”, va afirmar.

Calvet va enumerar les funcions del sistema d’espais oberts: recupera un mosaic agroforestal productiu, que augmenta la biodiversitat i minimitza els riscos naturals; preserva el sòl fèrtil, que és un recurs no renovable i escàs; recupera la connectivitat ecològica en punts crítics a través de la desclassificació de sectors, posant condicions als usos periurbans i comprometent una agenda d’actuacions de restauració; i incorpora una estructura verda urbana que aporta serveis climàtics, de salut, culturals i molts d’altres a la ciutat.

El vicepresident va remarcar que el 20% de l’aigua que consumeix l’àrea metropolitana prové de la seva capa freàtica. "En aquest sentit, la infraestructura blava és molt rellevant en un escenari de canvi climàtic i sequera", declaren des de l'AMB.

El PDUM delimita la infraestructura blava necessària per garantir la infiltració d’aigua, impulsar zones verdes més permeables, garantir que l’escolament a les capçaleres sigui prou lent per permetre la infiltració i evitar inundacions, així com incorporar vegetació que minimitzi el perill d’avingudes.