Portes obertes a Sant Genís per conèixer els resultats de les darreres excavacions

La cinquena campanya d’excavacions arqueològiques del Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) al jaciment de Sant Genís de Rocafort finalitzaran aquest divendres, 28 de juny. Un cop dut a terme els darrers treballs, el diumenge 30, al matí, se celebrarà la jornada de portes obertes per mostrar els resultats i aportar nova informació sobre Sant Genís.

La jornada de portes obertes és gratuïta i convoca tothom al portal d’Anoia a les 10 hores. L’expedició pujarà fins el priorat, on “farem un recorregut nou, ja que hem obert sectors i punts a l’entorn de les tres plataformes o nivells topogràfics en què s’estructura el monestir, i n’hem fet un itinerari per visitar-les i explicar-les totes”, segons comenta el director de la campanya i vicepresident del CEM, Alfred Mauri.

Mauri explicarà els avenços fets en cada punt, i també s’inaugurarà un nou plafó que permet ampliar la informació al moment, i que afegeix un codi QR enllaçat amb el nou web www.prioratdesantgenisderocafort.com. Es tracta d’una nova eina del CEM amb informació general de Sant Genís i de Santa Margarida, els continguts de la campanya i vídeos sobre l’evolució de les excavacions. La visita finalitzarà pels volts de les 13 hores amb el retorn a la plaça del Portal d’Anoia.

Durant les últimes cinc setmanes, l’equip d’arqueòlegs ha desbrossat vegetació i recuperat el parament de muralla allà on no es veia. L’arqueòleg aclareix que “la plataforma inferior de les tres que formen Sant Genís és delimitada per un perímetre de muralla que ressegueix tot el turó”.

Una muralla que és visible en alguns trams -conservant alçades de fins a dos metres-, però que ha desaparegut en d’altres punts. Ara, “s’ha posat al descobert la part de muralla nord, que era completament desconeguda”, assegura.

Al cantó oest, els arqueòlegs han començat a detectar estructures que delimitaven i donaven idea de com estava configurada l’entrada al monestir; i a l’est -darrera de l’absis de l’església- s’ha trobat una construcció que podria tenir un ús agrari -per les restes trobades de pedres de molí-, i que podia haver acollit la recaptació dels delmes.

També s’han trobat restes ceràmiques i d’altres materials “que podrien demostrar que el turó ja va tenir presència humana en època ibèrica, romana i altmedieval, amb anterioritat a la creació del propi monestir al segle XII", explica Mauri. Les excavacions fetes a tota la plataforma d’aquest primer nivell delimitada per la muralla s’han fet amb una mini excavadora i un mini Dumper, pujats fins allà amb l’ajuda d’un helicòpter.

D’altra banda, el CEM ja té el punt de mira posat en la campanya d’excavacions a Santa Margarida, que començarà el dilluns 8 de juliol i que durarà tres setmanes. Hi participaran una quinzena de persones -amb alguns estudiants universitaris-. La jornada de portes obertes serà el 24 de juliol a la tarda.