ÀREA METROPOLITANA
La mobilitat a l’à rea metropolitana de Barcelona supera els 20 milions de desplaçaments en dia feiner
L’augment d’un 2,5% de la mobilitat activa (a peu, en bici o patinet) i del transport públic un 14,4%, ambdós respecte al 2022, situen aquests modes en conjunt com els majoritaris entre la ciutadania
![[Img #55307]](https://elfar.cat/upload/images/07_2024/709_aa.jpg)
La mobilitat a l’à mbit de l’ATM de Barcelona bat rècord al 2023, superant els 20 milions de desplaçaments en un dia feiner, amb un increment del 5,5% respecte del 2022 i d’un 5,2% respecte dels valors prepandèmia de 2019. Si bé, l’augment de la població resident n’és un factor explicatiu (+1,5%), la mobilitat per persona i dia també creix. AixÃ, la mitjana de desplaçaments diaris per persona també arriba als 4,11, per sobre dels 3,96 del 2022 i dels 4,05 del 2019. Aquestes són algunes de les dades obtingudes de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner 2023, estadÃstica oficial de l’ATM realitzada per l’Institut Metròpolimdes de fa 20 anys.
Seguint la tendència positiva dels darrers anys, la mobilitat amb mitjans de transport sostenibles (a peu, en bicicleta, en patinet i en transport públic) són majoritaris en dia feiner a l’à rea de Barcelona; assolint aquest 2023 el 67,5% de la quota modal amb 13,6 milions de desplaçaments diaris.
La mobilitat activa (caminant, bici i patinet o altres vehicles de mobilitat personal VMP) és majorità ria, superant el 51%. Â
Respecte de l’any 2022, el transport públic és el mitjà que més incrementa en termes absoluts amb un creixement del 14,4%. En termes relatius, respecte al total de desplaçaments, encara se situa lleugerament per sota dels valors de 2019 (16,4% vs.17,2%), tot i que en nombre de validacions, l’ATM de Barcelona va registrar un augment del 3% el passat 2023 respecte al 2019 i supera ja els 1.100 milions anuals.
Per la seva banda, el vehicle privat es manté estable en termes absoluts, però en termes relatius redueix la seva proporció en el conjunt de la mobilitat, amb un 32,5%, que representa la quota modal més baixa dels darrers cinc anys. Mentre la moto supera lleugerament les xifres prepandèmia, el seu conjunt amb el cotxe no assoleix valors de 2019 i aquest redueix en més mesura el seu ús.
Les dones fan més desplaçaments amb modes sostenibles que els homes
Les dones es desplacen en major proporció que els homes caminant (52,3% i 45,3%, respectivament) i en transport públic (19,7% enfront del 13,0%) amb especial diferència en el cas de l’autobús. En canvi, els homes ho fan en major mesura en vehicle privat (38,4% enfront del 26,7%). Entre els diferents modes de transport públic, el metro segueix sent el que més quota modal té, superant el 40%.
Â
La comoditat, la dificultat d’aparcar i el cost menor del transport públic respecte del transport privat són els motius d’ús més declarats.
Â
El primer motiu per utilitzar a la bicicleta està relacionat amb la salut i, per tant, la bicicleta com a mode de transport és considerada com a forma de dur a terme activitat fÃsica. Els motius en segona i tercera posició són la rapidesa i la sostenibilitat. Aquest tercer factor creix notablement respecte l’any 2017.
Les persones usuà ries del transport privat declaren que utilitzen el transport privat per la seva rapidesa i comoditat enfront del transport públic, tant al 2023 com al 2017. Destacar també que el tercer motiu d’ús del transport privat, relacionat amb la manca d’oferta o oferta inadequada del transport públic, té valors superiors el 2023. Â
L’augment de demanda del transport públic es generalitzat en totes les franges horà ries excepte en la considerada l’hora punta, de 8 a 10 hores, on decreix lleugerament. Els increments més importants es produeixen entre les 5 i les 7 hores i també a la franja de la tarda, fet que constata un cert desplaçament horari de la demanda.
Â
La mobilitat per motius personals (41%),
la més elevada dels darrers cinc anys Â
En el total de la SIMMB la mobilitat personal supera en dues vegades i mitja la mobilitat ocupacional que se situa al 16,5% l’any 2023 i esdevé la més baixa dels darrers cinc anys. Per la seva part, la mobilitat personal és el 41% del total i representa la més elevada de la sèrie. Entre els motius més destacats d’aquests desplaçaments es troben l’acompanyament i cura de les persones i les compres quotidianes.
Â
La mobilitat general al matà és més uniforme en el temps que a la tarda, que té hora punta marcada de 17 a 19 hores coincidint amb la tornada a casa
Si s’analitza la distribució de la mobilitat en les franges horà ries, l’hora punta de la tarda (de 17 a 20 hores) acumula el 25,8% dels desplaçaments, mentre que l’hora punta del matà (de 8 a 9 hores) relacionada amb motius de feina i en menor mesura d’estudis representa el 6,6%. D’aquesta manera, s’observa com la mobilitat resulta més constant durant el matÃ, mentre que a la tarda acumula la major part del pes en les hores punta de tornada a casa. D’altra banda, la mobilitat personal opcional, que enguany creix notablement, té una franja suau al matà i una més marcada de 17 a 19 hores.
Â
El teletreball s’estabilitza i la població que declara
no sortir de casa es redueix
Â
L’any 2023 el teletreball es manté amb xifres semblants a les del 2022, al voltant del 9%-10% de les jornades. Després d’una tendència a la baixa entre el 2021 i 2022 respecte del 2020, el teletreball es manté estable el 2023. El percentatge de la gent que treballa des de casa creix fins al 25% entre les persones ocupades.
Després de valors excepcionalment alts entre els anys 2020 i 2022, l’any 2023 el percentatge de persones que declaren no sortir de casa en dia feiner es redueix i torna a valors previs a la pandèmia, amb un 7,4%. Â
Impacte de bonificacions a la demanda del transport públic
Les polÃtiques de preus del transport públic marcades pels descomptes que s’apliquen des del setembre de 2022 han accelerat el creixement de la demanda al transport públic durant el 2023 i que segueix augmentant amb valors de mà xims històrics, que actualment ja superen els 1.132 milions de validacions els últims 12 mesos.
En paral·lel, les dades de l’Enquesta de 2023 també confirmen canvis d’hà bits per part de les persones usuà ries: augmenta l’ús d’abonaments com la T-jove o la T-usual en detriment de la T-casual i s'incrementa la demanda de tÃtols propis de Renfe gratuïts des de la tardor de 2022.
Tot i aixÃ, la majoria d’enquestats, al voltant del 65%, declaren que fan el mateix ús del transport públic, un 12,1% l’utilitza més i només un 1% l’ha començat a utilitzar grà cies als descomptes. Entre els que ja l’utilitzaven, almenys un 14% d’ells declara haver canviat de tÃtol de transport. Â
Alta satisfacció de la T-mobilitat
Â
La satisfacció global de la T-mobilitat entre les persones usuà ries és d’un 9,1, en una escala de 0-10. La majoria de les persones que van utilitzar la T-mobilitat (enquestats entre octubre i novembre de 2023) la utilitzen en la modalitat de targeta de plà stic (81,6%). Els tres motius més mencionats pels quals aquestes persones l’utilitzen en aquest format i no al mòbil són: la comoditat (44,7%), el fet de no disposar de mòbil o no poder instal·lar l’aplicació al mòbil actual (24,1%) i precaució per un possible oblit o manca de bateria del mòbil (17,2%). La seva utilització respecte del total de tÃtols supera ja el 70% i continua augmentant.
Els principals motius pels quals no s’utilitza la T-mobilitat són: el desconeixement (30,5%), el fet de no utilitzar mai o quasi mai el transport públic (25%) i fer un ús ocasional del transport públic (20%).
La mobilitat a l’à mbit de l’ATM de Barcelona bat rècord al 2023, superant els 20 milions de desplaçaments en un dia feiner, amb un increment del 5,5% respecte del 2022 i d’un 5,2% respecte dels valors prepandèmia de 2019. Si bé, l’augment de la població resident n’és un factor explicatiu (+1,5%), la mobilitat per persona i dia també creix. AixÃ, la mitjana de desplaçaments diaris per persona també arriba als 4,11, per sobre dels 3,96 del 2022 i dels 4,05 del 2019. Aquestes són algunes de les dades obtingudes de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner 2023, estadÃstica oficial de l’ATM realitzada per l’Institut Metròpolimdes de fa 20 anys.
Seguint la tendència positiva dels darrers anys, la mobilitat amb mitjans de transport sostenibles (a peu, en bicicleta, en patinet i en transport públic) són majoritaris en dia feiner a l’à rea de Barcelona; assolint aquest 2023 el 67,5% de la quota modal amb 13,6 milions de desplaçaments diaris.
La mobilitat activa (caminant, bici i patinet o altres vehicles de mobilitat personal VMP) és majorità ria, superant el 51%. Â
Respecte de l’any 2022, el transport públic és el mitjà que més incrementa en termes absoluts amb un creixement del 14,4%. En termes relatius, respecte al total de desplaçaments, encara se situa lleugerament per sota dels valors de 2019 (16,4% vs.17,2%), tot i que en nombre de validacions, l’ATM de Barcelona va registrar un augment del 3% el passat 2023 respecte al 2019 i supera ja els 1.100 milions anuals.
Per la seva banda, el vehicle privat es manté estable en termes absoluts, però en termes relatius redueix la seva proporció en el conjunt de la mobilitat, amb un 32,5%, que representa la quota modal més baixa dels darrers cinc anys. Mentre la moto supera lleugerament les xifres prepandèmia, el seu conjunt amb el cotxe no assoleix valors de 2019 i aquest redueix en més mesura el seu ús.
Les dones fan més desplaçaments amb modes sostenibles que els homes
Les dones es desplacen en major proporció que els homes caminant (52,3% i 45,3%, respectivament) i en transport públic (19,7% enfront del 13,0%) amb especial diferència en el cas de l’autobús. En canvi, els homes ho fan en major mesura en vehicle privat (38,4% enfront del 26,7%). Entre els diferents modes de transport públic, el metro segueix sent el que més quota modal té, superant el 40%.
Â
La comoditat, la dificultat d’aparcar i el cost menor del transport públic respecte del transport privat són els motius d’ús més declarats.
Â
El primer motiu per utilitzar a la bicicleta està relacionat amb la salut i, per tant, la bicicleta com a mode de transport és considerada com a forma de dur a terme activitat fÃsica. Els motius en segona i tercera posició són la rapidesa i la sostenibilitat. Aquest tercer factor creix notablement respecte l’any 2017.
Les persones usuà ries del transport privat declaren que utilitzen el transport privat per la seva rapidesa i comoditat enfront del transport públic, tant al 2023 com al 2017. Destacar també que el tercer motiu d’ús del transport privat, relacionat amb la manca d’oferta o oferta inadequada del transport públic, té valors superiors el 2023. Â
L’augment de demanda del transport públic es generalitzat en totes les franges horà ries excepte en la considerada l’hora punta, de 8 a 10 hores, on decreix lleugerament. Els increments més importants es produeixen entre les 5 i les 7 hores i també a la franja de la tarda, fet que constata un cert desplaçament horari de la demanda.
Â
La mobilitat per motius personals (41%),
la més elevada dels darrers cinc anys Â
En el total de la SIMMB la mobilitat personal supera en dues vegades i mitja la mobilitat ocupacional que se situa al 16,5% l’any 2023 i esdevé la més baixa dels darrers cinc anys. Per la seva part, la mobilitat personal és el 41% del total i representa la més elevada de la sèrie. Entre els motius més destacats d’aquests desplaçaments es troben l’acompanyament i cura de les persones i les compres quotidianes.
Â
La mobilitat general al matà és més uniforme en el temps que a la tarda, que té hora punta marcada de 17 a 19 hores coincidint amb la tornada a casa
Si s’analitza la distribució de la mobilitat en les franges horà ries, l’hora punta de la tarda (de 17 a 20 hores) acumula el 25,8% dels desplaçaments, mentre que l’hora punta del matà (de 8 a 9 hores) relacionada amb motius de feina i en menor mesura d’estudis representa el 6,6%. D’aquesta manera, s’observa com la mobilitat resulta més constant durant el matÃ, mentre que a la tarda acumula la major part del pes en les hores punta de tornada a casa. D’altra banda, la mobilitat personal opcional, que enguany creix notablement, té una franja suau al matà i una més marcada de 17 a 19 hores.
Â
El teletreball s’estabilitza i la població que declara
no sortir de casa es redueix
Â
L’any 2023 el teletreball es manté amb xifres semblants a les del 2022, al voltant del 9%-10% de les jornades. Després d’una tendència a la baixa entre el 2021 i 2022 respecte del 2020, el teletreball es manté estable el 2023. El percentatge de la gent que treballa des de casa creix fins al 25% entre les persones ocupades.
Després de valors excepcionalment alts entre els anys 2020 i 2022, l’any 2023 el percentatge de persones que declaren no sortir de casa en dia feiner es redueix i torna a valors previs a la pandèmia, amb un 7,4%. Â
Impacte de bonificacions a la demanda del transport públic
Les polÃtiques de preus del transport públic marcades pels descomptes que s’apliquen des del setembre de 2022 han accelerat el creixement de la demanda al transport públic durant el 2023 i que segueix augmentant amb valors de mà xims històrics, que actualment ja superen els 1.132 milions de validacions els últims 12 mesos.
En paral·lel, les dades de l’Enquesta de 2023 també confirmen canvis d’hà bits per part de les persones usuà ries: augmenta l’ús d’abonaments com la T-jove o la T-usual en detriment de la T-casual i s'incrementa la demanda de tÃtols propis de Renfe gratuïts des de la tardor de 2022.
Tot i aixÃ, la majoria d’enquestats, al voltant del 65%, declaren que fan el mateix ús del transport públic, un 12,1% l’utilitza més i només un 1% l’ha començat a utilitzar grà cies als descomptes. Entre els que ja l’utilitzaven, almenys un 14% d’ells declara haver canviat de tÃtol de transport. Â
Alta satisfacció de la T-mobilitat
Â
La satisfacció global de la T-mobilitat entre les persones usuà ries és d’un 9,1, en una escala de 0-10. La majoria de les persones que van utilitzar la T-mobilitat (enquestats entre octubre i novembre de 2023) la utilitzen en la modalitat de targeta de plà stic (81,6%). Els tres motius més mencionats pels quals aquestes persones l’utilitzen en aquest format i no al mòbil són: la comoditat (44,7%), el fet de no disposar de mòbil o no poder instal·lar l’aplicació al mòbil actual (24,1%) i precaució per un possible oblit o manca de bateria del mòbil (17,2%). La seva utilització respecte del total de tÃtols supera ja el 70% i continua augmentant.
Els principals motius pels quals no s’utilitza la T-mobilitat són: el desconeixement (30,5%), el fet de no utilitzar mai o quasi mai el transport públic (25%) i fer un ús ocasional del transport públic (20%).
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leÃdo y acepta las Normas de Participación y PolÃtica de Privacidad
Normas de Participación
PolÃtica de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.24