El CEM torna a Santa Margarida per seguir descobrint la història soterrada del jaciment

El Centre d’Estudis Martorellencs està duent a terme aquests dies la campanya d’excavacions al jaciment de Santa Margarida. Enguany, hi participa una vintena de persones, entre professionals i estudiants d’Arqueologia en pràctiques de la Universitat de Barcelona (UB). El 24 de juliol, a les 19 hores, organitzaran la tradicional jornada de portes obertes per explicar les troballes més destacades.

Aquest 2024, seguiran treballant en l’excavació de la zona de necròpolis, al sector sud-est i al sector sud-oest. En el primer cas completant l’excavació de les tombes localitzades el 2023 i ampliant l’àrea d’estudi de cara a 2025. En el segon cas centraran l’atenció en un punt que els permetrà completar el coneixement del sector fins arribar als estrats de cronologies més primerenques del jaciment, enllaçant amb les estructures ja excavades en anys anteriors, segons expliquen des de l'Ajuntament.

“Seguirem excavant el costat est de l’església, on hi ha una plana que correspon a una fase de necròpolis amb enterraments, del segle XVI al segle XII o XIV. És molt extensa i a cada campanya excavem una petita part que es va documentant. De manera que, al final, tindrem una visió de conjunt de les diferents fases de la necròpolis, gràcies al tractament digital que fem de la documentació fotogràfica i planimetrica”, detalla el vicepresident del CEM, Alfred Mauri.

“A banda, excavarem el sector oest, a tocar del Torrent de Santa Margarida, on ens queda excavar unes restes d’estructures més primerenques que podrien correspondre a una església, que hauria funcionat en paral·lel a l’església paleocristiana. Podrien haver coexistit dues esglésies amb dues funcionalitats diferents”, afegeix. A més, l’any passat van descobrir-hi un traçat de camí empedrat del qual han d’acabar d’aclarir alguns aspectes puntuals.

El jaciment arqueològic de Santa Margarida és el resultat i alhora testimoni d’un procés històric de més de 1500 anys. "Una successió de processos constructius, canvis en les activitats i usos dels espais que ha generat una densa estratigrafia que ara ens permet reconstruir la història del lloc a partir de les restes materials, també recolzant-nos en les fonts documentals", remarquen des del consistori.