Les papallones disminueixen més d’un 30 % durant la sequera

L’Observatori metropolità de papallones mBMS estudia, amb l’ajuda d’una quarantena de voluntaris, aquests pol·linitzadors que viuen als parcs i platges metropolitans.

El cinquè informe de resultats presenta una primera radiografia de la situació de les papallones  metropolitanes després de tres anys de sequera i mostra que el nombre d’exemplars observats ha disminuït un 32,8 % durant el 2023 respecte de la mitjana del projecte. “Si normalment el  voluntariat compta 19 papallones en cada mostreig que fa als parcs i les platges, durant el 2023 n’ha comptat 13, una tercera part menys”, certifica el director del CREAF, catedràtic  d’ecologia de la UAB i corresponsable científic de l’mBMS, Joan Pino.

Aquestes dades són una mitjana per al conjunt d’espècies, però, en detall, l’Observatori ha detectat que tres espècies han patit una disminució més important que la resta. És el cas de la  saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la margenera comuna (Lasiommata megera), amb disminucions del 90, 70 i 50%, respectivament.

El projecte de ciència ciutadana també ha detectat tres casos d’espècies que han augmentat durant la sequera, com la blaveta estriada (Leptotes pirithous), la blaveta dels pèsols (Lampides  boeticus) i la safranera de l’alfals (Colias crocea), amb augments del 60, 35 i 10%, respectivament. “No obstant això, els guanys no compensen les pèrdues i, en general, les poblacions de papallones han disminuït, la qual cosa evidencia el seu paper com a bioindicadors molt sensibles a les condicions de sequera”, aclareix la cap de l’àrea de Sostenibilitat de l’Institut  Metròpoli i corresponsable científica de l’mBMS, Elena Domene. La sequera, doncs, “pot estar induint una selecció  d’espècies, ja que algunes poden suportar millor que d’altres aquestes condicions tan extremes, o  fins i tot treure’n partit”, afirma Pino.

Malgrat aquest panorama, el projecte confirma que la sequera afecta més el nombre total de papallones que no pas la quantitat d’espècies, ja que la quantitat fins i tot ha crescut i s’han vist sis noves espècies el 2023. Aquestes papallones noves que el voluntariat ha detectat per primer cop són escasses, singulars i pròpies d’ambients més naturalitzats i madurs que les que  s’esperaria trobar en parcs metropolitans.

Així, el projecte ha enregistrat 44 espècies durant el darrer any i, en els cinc anys que dura, ha sumat 52 espècies de papallones observades als parcs i platges metropolitans, que corresponen al  25,6% de les espècies detectades a Catalunya.

Malgrat la baixada dràstica del nombre total de papallones observades el 2023, les pluges d’aquesta primavera han capgirat la situació. Les dades preliminars obtingudes són clares. “Si durant aquestes dates acostumàvem a veure unes 12 o 13 papallones de mitjana a cada visita, ara el voluntariat en veu 29”, afirma Domene. Són unes quantitats molt per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys de projecte.

El projecte fa una crida a la participació ciutadana per sumar-se a aquesta recerca de papallones, en la qual ja participen més de 40 persones de diferents municipis, i convida a visitar el web del projecte per tenir-ne tots els detalls.

Els resultats del projecte indiquen “la necessitat i l’oportunitat de continuar estudiant aquests pol·linitzadors per entendre millor les seves respostes als canvis ambientals en un context de  canvi climàtic, així com la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat de Catalunya”, manifesta Bordanove.

L’Observatori metropolità de papallones mBMS (metropolitan Butterfly Monitoring Scheme) està  impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el coordinen el centre de recerca en ecologia CREAF i l’Institut Metròpoli.