A l’àmbit metropolità del riu Llobregat hi viuen 2.500 espècies, 336 de les quals protegides

A l’àmbit metropolità del riu Llobregat hi viuen 2.500 espècies, de les quals 336 són protegides. Així es desprèn d'una recerca de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que ha permès identificar espècies de papallones diürnes i líquens que mai no s'havien observat a la zona. A més, les dades recopilades des del 2000 fins a l'actualitat han revelat que un 85% de les espècies d'ocells identificades a Catalunya s'han localitzat en aquest espai fluvial en algun moment. 

De les espècies protegides en destaquen el 80% dels amfibis (granotes, gripaus, tritons i salamandres) i més del 70% dels ocells.

Durant dos anys, l’AMB ha fet un treball de camp recopilant informació i dades i analitzant els resultats per identificar els principals espais d’interès per a la biodiversitat i plantejar mesures per millorar-la i potenciar-la a través d’eines de gestió.

El treball ha mostrat que existeix una diferència rellevant entre el tram alt i el tram baix de d’aquesta part del Llobregat, en què la part baixa del riu, i en especial el Delta, és un punt d’altra concentració de biodiversitat on hi viuen espècies úniques a Catalunya. Tot i això, s’han identificat altres espais d’interès per a la biodiversitat en altres zones del riu, com les àrees forestals de Pallejà, els aiguamolls de Molins de Rei, els penya-segats de Ca n’Albareda, els prats i herbassars del Parc Agrari o les diferents rieres i torrents que tributen al riu Llobregat.

Per altra banda, el treball ha examinat la dificultat o facilitat que té la fauna terrestre per desplaçar-se entre els diferents espais com poden ser Collserola, el riu i les muntanyes del Baix i el Garraf. Així, a partir de l’anàlisi dels sectors d’interès per a la dispersió de la fauna es plantegen mesures per millorar la permeabilitat i restablir els fluxos ecològics entre aquests espais.

Fragmentació del territori

L’estudi ha constatat que es tracta d’un espai amb molta fragmentació territorial a causa de la superposició d’infraestructures viàries i ferroviàries, que són barreres per a la fauna i en dificulten el moviment dins del territori.

Dins l’àmbit d’estudi s’han analitzat 192 passos, per sobre o per sota de les infraestructures, que si estiguessin ben adaptats per a la fauna permetrien esquivar la majoria de les barreres existents. No obstant això, actualment més de la meitat no compleixen els requisits de funcionalitat.

L'informe proposa un total de 200 punts d’intervenció amb gairebé 500 actuacions sobre els 16 eixos de connectivitat que inclouen els principals corredors faunístics. El cost d’aquesta transformació és de 23 milions d’euros.

Les intervencions més destacades proposen una millora en les infraestructures de transport, com per exemple tanques que condueixin els animals i evitar que travessin les infraestructures i puguin ser atropellats o provoquin accidents, o tanques opaques per evitar que els llums dels vehicles afectin el pas de la fauna; dels hàbitats, com la revegetació i l’eliminació de runes, deixalles o infraestructures obsoletes; així com intervencions en cursos fluvials que inclouen l’eliminació d’espècies exòtiques, la revegetació de zones humides o la creació de basses per fomentar la biodiversitat o la millora de la qualitat de l’aigua.

També es recullen vuit actuacions singulars amb una inversió de vuit milions d’euros, com per exemple la creació de nous passos inferiors o superiors tipus ecoductes o falsos túnels.