El 60% dels catalans estan d’acord amb la immigració

Sis de cada 10 ciutadans de Catalunya estan d’acord amb la immigració, segons es desprèn del sondeig anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), que evidencia una visió molt més tolerant envers aquest fenomen en relació a fa 30 anys.

 

Aquest és un consorci de la Diputació de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i recull les dades al nou quadren La immigració a Catalunya: Un debat construït?, on tots els indicadors mostren un increment consistent de les respostes favorables al fenomen migratori en comparació a les dades obtingudes anys enrere.

 

Aquesta visió és més remarcable si es té en compte que a principis dels anys noranta o del segle el nombre de persones estrangeres residents a Catalunya amb prou feines passava dels 100.000, mentre que ara són un col·lectiu que sobrepassa el milió, multiplicant-se per 10.

 

Així, la imatge que projecta l’opinió pública recollida en el sondeig de l’ICS de 2023, és la d’una població majoritàriament favorable a la immigració. Gairebé el 60% de les persones enquestades està d’acord amb la immigració, i un 22% es mostra en desacord.

 

El grau d’acord coincideix amb el registrat en els primers set anys del segle (el 2003 va arribar al 60,3%). Ara bé, el grau de desacord és significativament més baix del d’aquella època, quan un terç de la població catalana major d’edat es manifestava en desacord amb la immigració.

 

També varia de manera evident l’opinió sobre la necessitat de limitar l’entrada d’immigrants al país respecte a fa 30 anys. Si llavors la majoria creia que havia de fer-se (65%), ara hi ha un lleuger avantatge de població en desacord amb limitar l’entrada de persones immigrades (51%). Tot i així, és l’element més crític, ja que un 44% dona suport a aquesta limitació.

 

Pel que fa a les situacions que es poden associar a la immigració, pràcticament totes les persones enquestades no consideren greu tenir un veí immigrant (96%) i la majoria tampoc creu que sigui greu edificar una mesquita a prop de casa seva (73%). 

 

També millora l'opinió de les persones enquestades pel que fa a la possibilitat de tenir un cap d'una altra raça a la feina, que ja eren positives fa 30 anys. Llavors, el 80% es mostrava favorable a aquesta possibilitat i ara aquesta xifra augmenta fins al 94%.

 

S’observa un increment amb els anys de les persones en desacord amb la justificació de les accions violentes contra la gent de fora, tot i que encara es manté un percentatge de persones que diuen estar-hi d’acord.

 

També hi ha hagut un canvi de fons en la percepció del rebuig a la immigració. Si l’any 1992 la majoria de respostes (55%) indicaven que el motiu era laboral (prenen la feina dels d’aquí), 30 anys més tard només el 17% dona aquesta resposta. En canvi, la majoria (35%) addueix motius eminentment culturals (no accepten els nostres costums, tenen religions diferents). L’increment d’aquesta resposta és de 20 punts, i també creixen els que assenyalen les diferències religioses, que passen del 3 al 10%.

 

L’opinió de les dones

 

Les persones que mostren una actitud menys favorable a la immigració solen ser homes de més de 64 anys o dones de més de 49, amb estudis secundaris o inferiors, ubicats al centredreta o a la dreta, votants del PP, Vox o Ciutadans, pertanyents a la classe de propietaris o treballadors manuals, amb especial incidència entre les persones que fan tasques de la llar no remunerades.

 

Les més favorables acostumen a ser dones menors de 50 anys amb estudis superiors, que se situen a l’esquerra i al centreesquerra, recorden haver votat els Comuns o la CUP i que pertanyen a la classe servei (directius i professionals).