Un 30% de la població vulnerable no pot pagar-se l'aire condicionat durant l'estiu

 

Les situacions de pobresa energètica durant l’estiu s’han incrementat en la població que viu en zones amb una vulnerabilitat a la calor molt elevada, que inclouen unes 520.000 persones en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona.

 

Tot i que més d’un 60% de les persones enquestades que viu en aquestes zones més vulnerables declara tenir aparells d’aire condicionat, un 30,7% d’aquestes afirma que no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada durant l’estiu, i un 19,3% durant els mesos freds. Aquesta és una de les principals conclusions de l’enquesta Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes, elaborada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Institut Metròpoli. A més, un 11,5 % dels enquestats té retards en el pagament de les factures de serveis bàsics.
 
Una enquesta anterior feta l’estiu del 2022 sobre hàbits energètics a les llars metropolitanes, ja va detectar xifres semblants pel que fa desconfort a l’hivern (18,8%), mentre que les xifres de desconfort eren inferiors a l’estiu (23%). La comparativa indica que la pobresa energètica s’està agreujant especialment en aquestes zones vulnerables amb l’increment de temperatures a l’estiu.
 
Els espais quotidians en què es percep la calor amb més intensitat són els centres urbans de les ciutats o dels barris, els recorreguts diaris a peu o en bicicleta i a casa durant el dia i la nit. El transport públic i la feina són els espais de més confort tèrmic.

 

Dels resultats també s’extreu que hi ha coneixement dels ajuts per estalviar en la factura d’energia, però força desconeixement sobre els programes d’atenció a la calor, com rebre avisos, les ajudes que hi ha per aïllar millor els habitatges o bé els refugis climàtics.

L’estudi també extreu un seguit de conclusions relacionades amb la salut, la condició física o social, l’adaptació a la calor i els hàbits quotidians. Un d'ells és que l'augment de la temperatura ha provocat problemes comuns a 5 de cada 10 persones enquestades, com dificultat per conciliar el son, més cansament, més ansietat o malestar emocional. Un 10% de les persones reporta l’empitjorament de malalties prèvies, mals de cap o migranyes. Es donen algunes diferències segons les característiques dels diversos grups: les dones, les persones amb una percepció més dolenta del seu estat de salut i les persones que tenen menys ingressos tendeixen a patir més tots els efectes de la calor en la salut. Les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat o dependència també pateixen més els efectes de la calor en la salut.

 

D'altra banda, més del 80% de les persones pren mesures d’adaptació que impliquen canvis de comportament a l’interior i a l’exterior, com vestir-se de manera més fresca, beure aigua, evitar l’activitat física a l’exterior, dutxar-se més, canviar la dieta o canviar les hores de sortir.

 

Posar persianes (85,2%) i adquirir ventiladors (80,3%) són les dues mesures tecnològiques i d’infraestructures menys costoses i, per tant, s’apliquen molt sovint.

 

Altres mesures que s’adopten són anar a la platja, al riu, a la muntanya o a espais naturals més frescos (79,4%), ventilar la llar (78%), anar a zones urbanes fresques (64,8%), instal·lar-se aire condicionat (57,7%) i anar a equipaments privats climatitzats (53,4%).

Dormir en una estança més fresca (41,3%), crear espais d’ombra exteriors (38,9%), anar a equipaments públics climatitzats (38,4%), anar a piscines municipals (37,6%), posar tendals (35,8%), anar a casa d’amics i familiars (29,7%), refrescar-se en fonts públiques (29,6%) o marxar a la segona residència o al poble (28,2%) són mesures recurrents, tot i que no s’apliquen tant com les anteriors.