La depuradora del Prat tractarà també aigua del Besòs a partir de 2027

La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va destacar la setmana passada, durant una visita a la depuradora del Prat, el "paper clau" que han jugat les dessaladores catalanes en l'actual context de sequera i va assegurar que aquestes infraestructures "seran clau per garantir que el 2027 el 70% de l'aigua que produïm no depengui de la pluja". Paneque va anunciar aque la planta depuradora del Prat tractarà, a partir de l'any 2027, aigua del Besòs mentre no s’hi construeixi la nova infraestructura de tractament d’aigua.  

Precisament, l’impuls de l’ús d’aigua dessalinitzada forma part del nou full de ruta aprovat pel Govern de la Generalitat per un nou model de gestió de l’aigua que possibiliti que Catalunya depengui menys de la pluviometria.

“No es tracta només de construir noves infraestructures del cicle de l’aigua sinó d’un canvi de model, passant d’un lineal a un circular”, va emfasitzar la consellera. “Les dessalinitzadores són infraestructures fonamentals per aquest canvi de model de gestió de l’aigua a un més sostenible en un context de canvi climàtic, per desconnectar el cicle de gestió de la pluviometria”, va insistir.

Per impulsar aquest canvi de model, el Govern defensa la prevenció de l’ús de l’aigua, la seva circularitat, la innovació tecnològica, la resiliència de les xarxes, la dotació de les infraestructures necessàries, la gestió dels boscos o l’aprofitament dels aqüífers subterranis com a sistemes d’emmagatzematge complementaris. En conjunt, es preveuen uns 2.000 milions d'euros d’inversió fins el 2040, el doble del previst fins ara.

La dessalinitzadora del Llobregat té una capacitat per tractar 60 hm3/any, mentre que la segona dessalinitzadora catalana, la de la Tordera (terme municipal de Blanes), pot tractar 20 hm3 i destina part de la seva producció al seu àmbit més immediat (Alt Maresme i sud de la Selva) i també al sistema Ter Llobregat. Per tant, la dessalinització a Catalunya té actualment una capacitat de producció de 80 hm3.

Entre 2022 i 2024, les dues dessalinitzadores catalanes han produït prop de 190 hm3. D'aquests, prop de 146 hm3 s'han produït a la dessalinitzadora del Llobregat i 43 a la de la Tordera. “Les dessalinitzadores catalanes han produït l’aigua que hi cap en dos embassaments”, va detallar Paneque, en concret la suma dels embassaments de la Baells i la Llosa del Cavall.

No obstant això, des de la conselleria recorden que és un recurs al que es recorre en èpoques d'escassetat d'aigua. En situacions de normalitat, les dessalinitzadores funcionen a un règim baix (10-20%) i, a mesura que baixen els embassaments, la seva producció es va incrementant.

En el mes de febrer de 2022, quan els embassaments del Ter Llobregat varen baixar del 60%, les dessalinitzadores van incrementar la seva producció fins el 85%. A l'agost de 2022, la producció de les plantes va assolir el seu màxim tècnic, que s’ha mantingut des d’aleshores. "Portem, per tant, dos anys i mig amb les dessalinitzadores funcionant al seu màxim rendiment", remarquen les mateixes fonts. Això es mantindrà durant els propers mesos, atès que encara estem al 30% de la capacitat.

Davant de la necessitat d’incrementar la disponibilitat d’aigua i deixar de dependre de la pluja, s’ha demanat al Govern central accelerar els tràmits per iniciar les obres per ampliar la dessalinitzadora de la Tordera, per passar d'una producció de 20 a 80 hm3 i fer possible que aquesta planta estigui en servei el 2028. La previsió és que durant el mes de setembre l’empresa pública Acuamed pugui licitar ja les obres, que estarien enllestides el 2028.

També s’instarà al Govern central perquè es tramiti de manera urgent l'avaluació ambiental de la dessalinitzadora de Foix, situada al terme municipal de Cubelles, i arribar a un acord perquè Acuamed iniciï la tramitació.

La consellera va assegurar que ja s’han iniciat les converses amb el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic per signar els convenis necessaris al més aviat possible.