COMARCA
Actualització de l’acord per garantir el dret al temps a la ciutadania
200 organitzacions referents a escala mundial en les polítiques del temps posen al dia el seu compromís i el nou pla de treball
![[Img #56610]](https://elfar.cat/upload/images/10_2024/8181_foto-institucions-declaracio-de-barcelona_ar.jpg)
En el marc de la Time Use Week (Setmana dels Usos del Temps), que ha tingut com a escenari el Paranimf de la Diputació, els organismes participants han actualitzat l’acord per garantir el dret al temps a la ciutadania.
La Time Use Week és el principal esdeveniment internacional dedicat a promoure coneixement i bones pràctiques en polítiques del temps. Hi participen investigadores i investigadors, institucions públiques, agents socials, organitzacions i ciutadania d’arreu del món. És un espai de debat sobre les desigualtats en els usos del temps actuals, el seu impacte en el gènere i els efectes que té en la salut de les persones i la productivitat i sostenibilitat dels països i els centres de treball, i d’anàlisi d’iniciatives i polítiques per combatre aquestes desigualtats i garantir que el dret al temps sigui un dret de ciutadania.
La Time Use Week està coorganitzada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Barcelona Time Use Iniciative.
Aquesta setmana té com a objectiu connectar les institucions públiques, les organitzacions, la societat civil i el món de la recerca per avançar junts cap a un millor ús del temps, per compartir experiències i coneixements entre diferents disciplines i àrees d'acció que treballen entorn de l'ús del temps, així com impactar en l'agenda política i mediàtica internacional i el discurs de les polítiques de temps per prioritzar-les en l'agenda global.
Segons l’informe de pobresa del Parlament Europeu, a Europa, la pobresa del temps afecta entre un 20-30% de la població amb persones dependents a càrrec, i a Llatinoamèrica arriba fins a un 50%. Aquest fet se suma a un ampli malestar en l’organització horària actual, on més de la meitat de les persones treballadores europees han manifestat un grau alt d’esgotament.
Aquest accés desigual en l’ús del temps i l’organització social del temps afecten directament la salut de les persones, la igualtat entre elles, i la productivitat individual i col·lectiva, afectant especialment les persones en situació econòmica més precària i a les dones. Es calcula que entre l’1 i el 2% del PIB es perd anualment a causa de les conseqüències derivades de la falta de son.
Per millorar aquesta situació, l'octubre del 2021, 75 institucions mundials referents en polítiques del temps, incloent-ne 15 de catalanes, van signar una declaració pionera que les comprometia a treballar conjuntament per fer del dret al temps un dret de ciutadania, per a millorar la salut, la sostenibilitat i la igualtat entre totes les persones, tot executant un pla de treball conjunt.
Aquesta setmana, els participants han donat comptes i han presentat el nou pla de treball 2024-2026.
El nou pla d’acció es marca objectius en quatre àrees de treball: fer efectiu el dret al temps des dels ens locals i regionals per a millorar la igualtat i el benestar individual i col·lectiu; fomentar la connexió entre el món de la recerca en usos del temps i les polítiques públiques de temps, especialment ara que estem davant d’una nova onada de resultats de les enquestes dels usos del temps; implementar accions claus per aconseguir una organització equilibrada del temps dedicat a la feina i a la vida personal i familiar; i avançar en el reconeixement del dret al temps, especialment en l’àmbit de la igualtat.
La consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor, ha recordat durant el tancament de la jornada que “independentment del temps disponible, les dones dediquen més del doble del temps al treball no remunerat que els homes”. “Per això, des del Departament d’Igualtat i Feminisme apostem per polítiques que ens permetin assolir la corresponsabilitat en el treball no remunerat com les cures i les tasques de la llar”, ha continuat Menor, que ha afirmat que “és imprescindible la coeducació per educar en els valors de la igualtat, per trencar els estereotips de gènere i per arribar així a la igualtat efectiva”.
De la seva banda, la consellera delegada de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha afirmat que “per a l’AMB en aquesta nova etapa de desplegament de la Declaració de Barcelona, centrarem els nostres esforços en la promoció de la igualtat efectiva en la distribució del temps entre homes i dones involucrant activament ajuntaments i el sector empresarial i productiu de la nostra metròpolis dins el marc del Pacte Metropolità pel Dret al Temps".
En el marc de la Time Use Week (Setmana dels Usos del Temps), que ha tingut com a escenari el Paranimf de la Diputació, els organismes participants han actualitzat l’acord per garantir el dret al temps a la ciutadania.
La Time Use Week és el principal esdeveniment internacional dedicat a promoure coneixement i bones pràctiques en polítiques del temps. Hi participen investigadores i investigadors, institucions públiques, agents socials, organitzacions i ciutadania d’arreu del món. És un espai de debat sobre les desigualtats en els usos del temps actuals, el seu impacte en el gènere i els efectes que té en la salut de les persones i la productivitat i sostenibilitat dels països i els centres de treball, i d’anàlisi d’iniciatives i polítiques per combatre aquestes desigualtats i garantir que el dret al temps sigui un dret de ciutadania.
La Time Use Week està coorganitzada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Barcelona Time Use Iniciative.
Aquesta setmana té com a objectiu connectar les institucions públiques, les organitzacions, la societat civil i el món de la recerca per avançar junts cap a un millor ús del temps, per compartir experiències i coneixements entre diferents disciplines i àrees d'acció que treballen entorn de l'ús del temps, així com impactar en l'agenda política i mediàtica internacional i el discurs de les polítiques de temps per prioritzar-les en l'agenda global.
Segons l’informe de pobresa del Parlament Europeu, a Europa, la pobresa del temps afecta entre un 20-30% de la població amb persones dependents a càrrec, i a Llatinoamèrica arriba fins a un 50%. Aquest fet se suma a un ampli malestar en l’organització horària actual, on més de la meitat de les persones treballadores europees han manifestat un grau alt d’esgotament.
Aquest accés desigual en l’ús del temps i l’organització social del temps afecten directament la salut de les persones, la igualtat entre elles, i la productivitat individual i col·lectiva, afectant especialment les persones en situació econòmica més precària i a les dones. Es calcula que entre l’1 i el 2% del PIB es perd anualment a causa de les conseqüències derivades de la falta de son.
Per millorar aquesta situació, l'octubre del 2021, 75 institucions mundials referents en polítiques del temps, incloent-ne 15 de catalanes, van signar una declaració pionera que les comprometia a treballar conjuntament per fer del dret al temps un dret de ciutadania, per a millorar la salut, la sostenibilitat i la igualtat entre totes les persones, tot executant un pla de treball conjunt.
Aquesta setmana, els participants han donat comptes i han presentat el nou pla de treball 2024-2026.
El nou pla d’acció es marca objectius en quatre àrees de treball: fer efectiu el dret al temps des dels ens locals i regionals per a millorar la igualtat i el benestar individual i col·lectiu; fomentar la connexió entre el món de la recerca en usos del temps i les polítiques públiques de temps, especialment ara que estem davant d’una nova onada de resultats de les enquestes dels usos del temps; implementar accions claus per aconseguir una organització equilibrada del temps dedicat a la feina i a la vida personal i familiar; i avançar en el reconeixement del dret al temps, especialment en l’àmbit de la igualtat.
La consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor, ha recordat durant el tancament de la jornada que “independentment del temps disponible, les dones dediquen més del doble del temps al treball no remunerat que els homes”. “Per això, des del Departament d’Igualtat i Feminisme apostem per polítiques que ens permetin assolir la corresponsabilitat en el treball no remunerat com les cures i les tasques de la llar”, ha continuat Menor, que ha afirmat que “és imprescindible la coeducació per educar en els valors de la igualtat, per trencar els estereotips de gènere i per arribar així a la igualtat efectiva”.
De la seva banda, la consellera delegada de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha afirmat que “per a l’AMB en aquesta nova etapa de desplegament de la Declaració de Barcelona, centrarem els nostres esforços en la promoció de la igualtat efectiva en la distribució del temps entre homes i dones involucrant activament ajuntaments i el sector empresarial i productiu de la nostra metròpolis dins el marc del Pacte Metropolità pel Dret al Temps".
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.1