Biomarcadors en mostres de semen podrien ajudar a reduir el sobrediagnòstic en el cribratge de càncer de pròstata

El servei d’Urologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha col·laborat en una recerca liderada per l’IDIBELL, junt amb la Fundació Puigvert i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, que ha identificat biomarcadors que podrien millorar la detecció no invasiva dels casos de càncer de pròstata clínicament rellevants.

El càncer de pròstata és el segon càncer més freqüent en homes. Actualment, el cribratge de càncer de pròstata es basa en l'examen digital rectal i en la determinació dels nivells de PSA (antigen específic prostàtic) en sang: nivells alts d'aquesta proteïna estan associats a un major risc de tenir aquest tumor. Des que s’ha implementat aquest mètode de cribratge, s’han reduït significativament el nombre de morts per aquest càncer, però encara presenta certes limitacions.

Per exemple, en molts casos els valors elevats de PSA es poden deure a altres malalties de la pròstata com ara infecció, inflamació o hiperplàsia benigna, entre d'altres, Així doncs, l'anàlisi de PSA pot comportar un sobrediagnòstic d'aquest tumor, resultant en nombroses biòpsies innecessàries.

A més, els nivells de PSA no es correlacionen amb l'agressivitat del tumor, la supervivència o la resposta als diferents tractaments, cosa que porta a tractaments excessius de tumors no agressius. En aquest context, són necessaris biomarcadors no invasius més precisos que complementin i optimitzin el cribratge de càncer de pròstata.

Publicacions anteriors han posat en evidència que en els tumors de pròstata es troben alterats els nivells d'RNA petits no codificants (small non-coding RNAs o sncRNAs), molècules que, encara que no es tradueixen a proteïnes, regulen l'expressió genètica. Entre elles destaquen els miRNAs i els tsRNAs, tots dos amb gran potencial com a biomarcadors per al càncer de pròstata. Ara, un estudi recent fet per investigadors de l'IDIBELL confirma la utilitat dels tsRNAs en semen com a biomarcadors per al càncer de pròstata.

"En estudis anteriors havíem desenvolupat test basats en els nivells de miRNAs en semen com a biomarcadors per al càncer de pròstata; ara evidenciem que l’alteració dels nivells de tsRNAs en el tumor també es pot detectar i quantificar en aquestes mostres de semen", comenta la doctora Sara Larriba, investigadora principal en genètica molecular de la infertilitat masculina i malalties urogenitals a l'IDIBELL i líder d'aquest estudi, realitzat en col·laboració amb el Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge, el Servei d'Andrologia de la Fundació Puigvert i la Unitat de Genòmica d'Alt Contingut i Bioinformàtica de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. Així doncs, els investigadors estan convençuts que el semen pot considerar-se com a font d'informació no només per a la fertilitat masculina sinó també per altres patologies que afecten altres òrgans de l'aparell reproductor, com la pròstata.

Per dur a terme aquesta anàlisi, Adriana Ferre-Giraldo, investigadora de l'IDIBELL i primera autora del treball, explica que "a partir d'estudis de seqüenciació a gran escala, hem seleccionat diferents tsRNAs candidats que poguessin reflectir la salut de la glàndula prostàtica per després validar-los en semen" i afegeix que "creiem que els models obtinguts basats en tsRNAs en semen com a biomarcadors no invasius milloraran el diagnòstic clínic del càncer de pròstata en combinar-los amb les anàlisis de PSA".

En conclusió, la combinació de totes dues anàlisis podria constituir un abordatge més eficient per a la detecció no invasiva del càncer de pròstata, complementant les eines de diagnòstic actuals, identificant només els casos clínicament significatius i evitant així el sobrediagnòstic i les biòpsies innecessàries. A més, la disponibilitat i implementació d'aquests biomarcadors aportaria un pronòstic més precís de la malaltia, millorant la seguretat de la discriminació entre els tumors indolents i els més agressius.