Professionals de l’atenció domiciliària reclamen un model més integral i flexible

Els professionals que gestionen el servei de l’atenció domiciliària aposten per un model d’atenció integrada i de major flexibilització dels recursos. Aquesta és una de les conclusions dels fulls de ruta per a la millora d’aquests serveis elaborats en el marc dels Espais d’innovació de Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD), impulsats per la Diputació de Barcelona i que han comptat amb la participació de 90 municipis i ens locals de la província.

Els professionals posen de manifest en aquestes conclusions la importància de garantir a les persones en situació de dependència que tenen necessitats complexes, i volen seguir residint als seus domicilis, “una combinació prou àmplia, flexible, personalitzada i intensa de serveis, prestacions o serveis a la comunitat”.

Així, es tractaria de “vincular els serveis i prestacions del sistema de salut; els serveis i les prestacions del sistema de serveis socials i/o atenció a la dependència, entre ells el SAD, i altres serveis i suports, especialment els recursos comunitaris relacionats amb el lleure i els serveis a la persona d’acompanyament i atenció social”, remarquen des de l'organisme provincial.

Els professionals de l’atenció domiciliària proposen també impulsar de forma pilot pressupostos personalitzats per a l’accés al SAD que donin una major llibertat d’elecció a les persones ateses i a les seves famílies, així com avançar en la professionalització dels serveis de cura, la millora de les condicions laborals o establir un marc comú per l’avaluació d’aquests serveis en tots els municipis de la província.

A Catalunya hi ha gairebé 151.000 persones que tenen cura de persones grans en situació de dependència i, a més, un 40% d’aquestes també cuiden fills.

El diputat de Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Javier Silva, ha assegurat que “tenim al davant un futur incert on la necessitat de models d’abordatge és clau i on el camí cap a la desinstitucionalització té un repte clar i és no recaure en la baula més castigada del treball de cures: les famílies, sobretot les dones i especialment les que tenen menys recursos”.