País Valencià: solidaritat, acció i reflexions de futur

Des d’un estat de xoc i consternació en el que encara ens trobem davant la devastadora tragèdia provocada per les inundacions que han assolat el País Valencià (i en menor mesura Andalusia i Castella La Manxa), volem reiterar el dolor per la pèrdua de centenars de vides humanes, la solidaritat i la preocupació pels incalculables danys ocasionats.

CCOO i UGT convocarem el divendres 8 a les 12 hores, 10 minuts a tots els centres de treball i Ajuntaments per expressar aquest dolor que ha colpejat durament comarques, pobles i ciutats, majoritàriament de gent treballadora.

Reiterem la necessitat que totes les institucions públiques mobilitzin tots els mitjans i recursos disponibles per a les tasques de rescat i emergència i implementar mesures fiscals, laborals i de Seguretat Social, amb celeritat i agilitat administrativa. Els poders públics han de donar resposta a l'impacte sociolaboral i econòmic que pateixen totes les àrees afectades i per a les persones treballadores, reactivant un imprescindible escut social, similar al de la pandèmia de la COVID-19, que va demostrar ser molt efectiu.

Després de les últimes mesures anunciades pel govern, que van en la bona direcció, CCOO del País Valencià ha presentat un document on demanem es prioritzi la implementació de mesures extraordinàries, com l’aplicació d'ERTOS per força major, que protegeixin l'ocupació i permetin una recuperació gradual de les empreses, utilitzant figures pactades a la reforma laboral, amb una visió garantista. Protecció extraordinària per desocupació per a treballadors assalariats i autònoms que no puguin reprendre les activitats. Evitar l'extinció de contractes temporals i protegir els fixos discontinus. Permetre el teletreball on sigui possible, i evitar els riscos de desplaçament insegur per anar a la feina. Crear un programa que permeti l'adaptació o la reducció de jornada laboral per atendre les necessitats familiars i de cura en aquestes circumstàncies i preveure la disminució de renda disponible, complementant les prestacions públiques amb moratòries i amb la readaptació del pagament de lloguers i deutes hipotecaris.

Tanmateix, exigirem responsabilitats per les decisions adoptades, i per a les no adoptades en temps i forma, que han portat a conseqüències funestes que mai hauríem volgut enfrontar.

Algunes de les lliçons que hem de treure d’aquesta tragèdia és aprendre que les catàstrofes vinculades a l'emergència climàtica s’incrementaran en el futur immediat. Per això, cal dissenyar polítiques públiques estructurals d’adaptació a l’escalfament global, combatre les retallades de recursos públics i els relats negacionismes reaccionaris, i posar la previsió científica al centre de la presa de decisions polítiques. Cal revisar planificacions urbanístiques i protocols de protecció civil i de prevenció de riscos laborals, responent de manera contundent a les alertes que emeten els serveis meteorològics. I sobretot, humilitat, transparència i sensibilitat envers la ciutadania.

La irresponsabilitat i la negligència la paguem sempre les classes populars i treballadores i si no es fan les coses bé s’abona un escenari lliure a la demagògia, el populisme i l'antipolítica. 

Vivim en un context perillós de canvis profunds i accelerats i, en aquest context, no volem que el poble salvi al poble. Volem impostos, recursos i serveis públics robustos i ben gestionats que ens protegeixin davant les incerteses de la conjuntura o aquelles provocades per les catàstrofes naturals.