L'HOSPITALET
Descobreixen un mecanisme clau en la recuperació de la funció del ronyó després d'un trasplantament
En l'estudi hi han participat Bellvitge, l'IDIBELL i l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras
![[Img #57579]](https://elfar.cat/upload/images/12_2024/3550_extraccio-dun-ronyo-per-a-trasplantament-a-lhospital-de-bellvitge.jpg)
Un estudi de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i l'Hospital Infantil Meyer de Florència ha descobert un mecanisme clau relacionat amb la recuperació de la funció del ronyó després d'un trasplantament.
En concret, ha descrit una causa per la qual les cèl·lules progenitores renals de vegades no poden reparar els teixits danyats durant un trasplantament. L'estudi aporta un important coneixement per ajudar a trobar nous tractaments que previnguin la necessitat de fer diàlisi després d'un trasplantament, el que es coneix com a funció retardada de l'empelt renal. Es tracta d'una complicació freqüent, que no té tractament i que afecta al voltant d'un de cada tres trasplantaments.
A més, comporta més dies d'hospitalització, augment del risc de rebuig agut i reducció de la durada del ronyó trasplantat.
Sempre que es trasplanta un òrgan com ara un ronyó, es produeix en alguna mesura un dany anomenat lesió per isquèmia i reperfusió. Aquest dany deriva, entre d'altres, de les característiques del donant i del temps que el ronyó està preservat en fred. Aquest dany acostuma a ser reparat a partir de l'activitat dels anomenades cèl·lules progenitores renals, les quals tenen la propietat de poder dividir-se i convertir-se en altres tipus de cèl·lules.
Aquest estudi ha descobert que la mateixa lesió d'isquèmia i reperfusió, quan és prou greu, provoca canvis epigenètics en les cèl·lules progenitores renals que afecten negativament la seva acció reparadora. Així mateix, l'estudi ha identificat un gen anomenat LHX1 com un protagonista principal d'aquesta afectació.
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han portat a terme l'anàlisi epigenètica de tot el genoma de les cèl·lules progenitores aïllades de l'orina i ronyons de donants i trasplantats renals. També ha inclòs treballs amb ratolins i estudis funcionals.
El cap del Servei de Nefrologia de Bellvitge, del Grup de Recerca en Nefrologia i Trasplantament Renal de l'IDIBELL i un dels líders del treball, el doctor Josep M. Cruzado, ha apuntat que la investigació s'inscriu en una línia de recerca que no pretén evitar directament el dany dels teixits, sinó protegir i potenciar l'acció de les cèl·lules encarregades de reparar-lo.
Un estudi de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i l'Hospital Infantil Meyer de Florència ha descobert un mecanisme clau relacionat amb la recuperació de la funció del ronyó després d'un trasplantament.
En concret, ha descrit una causa per la qual les cèl·lules progenitores renals de vegades no poden reparar els teixits danyats durant un trasplantament. L'estudi aporta un important coneixement per ajudar a trobar nous tractaments que previnguin la necessitat de fer diàlisi després d'un trasplantament, el que es coneix com a funció retardada de l'empelt renal. Es tracta d'una complicació freqüent, que no té tractament i que afecta al voltant d'un de cada tres trasplantaments.
A més, comporta més dies d'hospitalització, augment del risc de rebuig agut i reducció de la durada del ronyó trasplantat.
Sempre que es trasplanta un òrgan com ara un ronyó, es produeix en alguna mesura un dany anomenat lesió per isquèmia i reperfusió. Aquest dany deriva, entre d'altres, de les característiques del donant i del temps que el ronyó està preservat en fred. Aquest dany acostuma a ser reparat a partir de l'activitat dels anomenades cèl·lules progenitores renals, les quals tenen la propietat de poder dividir-se i convertir-se en altres tipus de cèl·lules.
Aquest estudi ha descobert que la mateixa lesió d'isquèmia i reperfusió, quan és prou greu, provoca canvis epigenètics en les cèl·lules progenitores renals que afecten negativament la seva acció reparadora. Així mateix, l'estudi ha identificat un gen anomenat LHX1 com un protagonista principal d'aquesta afectació.
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han portat a terme l'anàlisi epigenètica de tot el genoma de les cèl·lules progenitores aïllades de l'orina i ronyons de donants i trasplantats renals. També ha inclòs treballs amb ratolins i estudis funcionals.
El cap del Servei de Nefrologia de Bellvitge, del Grup de Recerca en Nefrologia i Trasplantament Renal de l'IDIBELL i un dels líders del treball, el doctor Josep M. Cruzado, ha apuntat que la investigació s'inscriu en una línia de recerca que no pretén evitar directament el dany dels teixits, sinó protegir i potenciar l'acció de les cèl·lules encarregades de reparar-lo.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.23