2.500 espècies de flora i fauna conviuen en equilibri amb 2,5 milions de visitants

Els habitants del riu Llobregat són molts i molt diversos. Tritons, líquens i papallones difícils de veure en altres llocs constitueixen alguns dels habitants habituals del Llobregat. Concretament, la part baixa del riu i sobretot el seu delta són els punts amb més biodiversitat. Segons un treball per analitzar la biodiversitat a l’àmbit metropolità del Llobregat, encarregat per l’AMB, s’hi han detectat 2.500 espècies diferents, 336 de les quals són protegides, un 30% del total.

Si ens fixem en els amfibis, un 80% dels que s’han observat estan protegits, incloent-hi granotes, gripaus, tritons i salamandres. Pel que fa als ocells, el percentatge d’espècies protegides arriba al 70%. A més, s’ha observat la presència d’algun exemplar de llúdriga i el retorn d’anguiles al riu, espècies bioindicadores que demostren que la salut de l’ecosistema ha millorat.

El Llobregat és un espai fluvial ple de vida on conviuen

milers d’espècies amb l’intens ús social que en fa la població

D’altra banda, un estudi encarregat a l’Institut Metròpoli sobre l’ús social del riu, estima que aquest rep cada any 2,5 milions de visitants. Concretament, la zona més visitada és la compresa des de Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí fins a la desembocadura, que és alhora també la que té més biodiversitat.

Jesús Fernández, cap del Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB, explica que “en algunes zones i èpoques de l’any, la compatibilitat entre l’ús social i la protecció de la biodiversitat és més complexa d’aconseguir”; però, tot i amb això, “els resultats dels estudis són la prova de la vitalitat d’aquest espai natural i la seva importància dins de la infraestructura verda metropolitana”, conclou Fernández.

El renaixement del riu

Haver aconseguit aquesta bona convivència entre l’ús de l’espai com a parc fluvial i com a refugi de biodiversitat no és casualitat. Fa vint anys les ciutats de l’entorn “vivien d’esquena al riu, que era un espai marginal i degradat”, recorda Jesús Fernández. Han estat dues dècades de feina constant per recuperar aquest espai, tant ambientalment com socialment. Fernández posa alguns exemples: “S’ha avançat molt en la gestió de l’espai en matèries com la vegetació existent, la creació de cunetes verdes o projectes per al foment de la biodiversitat com la creació de basses o zones d’acumulació d’aigua”. Destaca també “el manteniment dels seixanta quilòmetres de la xarxa de camins i el seu entorn”.

Les dades demostren l’èxit de l’aposta de l’AMB per la

preservació ecològica del riu i el seu entorn

Avui l’entorn del riu compleix una funció social molt important, ja que els veïns l’utilitzen per a activitats de lleure i esport, però també com a nexe de comunicació entre municipis. La immensa majoria de persones que el freqüenten viu en algun municipi metropolità (el 93%) i bona part (un 58%) el visita dos o més cops per setmana. El parc s’ha integrat en les seves vides; ja és per a ells un espai quotidià.

Per Fernández, el Llobregat ha esdevingut “un espai natural on té lloc un ús públic rellevant que permet l’oci i el lleure dels ciutadans, amb l’impuls de la mobilitat sostenible com la bicicleta i, alhora, la sensibilització de la ciutadania envers els valors ambientals”.

El riu és avui un lloc acollidor, no solament per a les persones sinó també per a la flora i la fauna. La situació actual és tan diferent de la de fa unes dècades que es pot ben dir que el Llobregat, al seu pas per l’àrea metropolitana de Barcelona, ha renascut.

192 passos de fauna potencials

L’AMB també ha estudiat el grau de facilitat que té la fauna terrestre per desplaçar-se entre els diferents espais naturals que envolten el riu. Per exemple, cap a la serra de Collserola o les muntanyes del Baix Llobregat i el Garraf.

La pressió urbanística i d’infraestructures ha quedat constatada a l’estudi. S’han detectat moltes barreres provocades per estructures viàries i ferroviàries, les quals dificulten el moviment dels animals pel territori.

Per contra, rius i torrents funcionen com a corredors ecològics. És al seu voltant on s’ha trobat més fauna. Els indrets més freqüentats per aquesta són cap a Collserola, els torrents de Batzacs i de la Font; cap a l’Ordal, el torrent dels Bufadors i la riera de Corbera; i cap al Garraf, les rieres de Sant Climent i de Canyars. L’estudi apunta que un 87% de trams no té prou qualitat. Concretament assenyala fins a 192 passos que, si estiguessin ben adaptats, permetrien a la fauna esquivar la majoria de les barreres existents, però més de la meitat no compleixen els requisits.

El treball servirà per guiar els canvis que caldrà fer per millorar la situació. Inclou gairebé 500 propostes d’actuacions en 200 punts, que costaran 23 milions d’euros, aproximadament. Algunes consistiran a aixecar tanques per evitar que els animals envaeixin les vies i siguin atropellats, eliminar deixalles, erradicar espècies exòtiques o crear basses.

A més, es plantegen vuit actuacions singulars, com ara crear passos inferiors o superiors, tipus ecoductes o falsos túnels. El seu cost aproximat s’estima en vuit milions d’euros.