El 87% de les startups catalanes es concentra a l'àrea metropolitana de Barcelona

El 87% de les startups a Catalunya es concentra a la metròpolis de Barcelona i gairebé el 6% d’aquestes a ciutats de la comarca del Baix Llobregat. Aquest fet consolida l’entorn de la capital catalana com un centre d’atracció d’inversió en el sector de la sanitat i les tecnologies de la salut de referència a Europa.

L’àrea metropolitana de Barcelona se situa en vuitena posició en captació d’inversió tecnològica a Europa en el període 2015-2024. En concret, l’ecosistema emprenedor ha rebut 6.300 milions de dòlars procedents d’inversors internacionals en els darrers 10 anys, una xifra molt superior a la rebuda en la dècada anterior.

D’aquesta manera, Barcelona se situa com la vuitena ciutat europea en atracció d’inversions tecnològiques internacionals en el període 2015-2024, segons l’State of European Tech 2024, d’Atomico. L’interès dels inversors internacionals se centra en factors com el talent emergent, la consolidació del hub d’emprenedoria a l’àrea metropolitana, la competitivitat en preus en comparació amb altres ciutats europees, la col·laboració publico-privada i les bones comunicacions internacionals.

Aquestes són algunes de les dades que destaca l’informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024 de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona.

L’informe recull més de 80 indicadors, la majoria corresponents a l’any 2023, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’economia metropolitana i transmetre als inversors nacionals i internacionals les oportunitats d’aquest territori. 

El vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Jordi Valls, ha remarcat que l’àmbit metropolità compta amb “àrees ja consolidades com el 22@, hospitals d’alt impacte, campus universitaris i parcs empresarials, i alhora amb quatre pols que tenen potencial de desenvolupament com el Delta del Llobregat, l’eix Llobregat, el corredor B-30 i el Besòs”. 

Valls ha destacat el “rol clau de l’AMB en la captació d’inversions i en l’impuls de la reindustrialització i del teixit d’innovació, amb projectes com Metro BIZ Office, ExportMetropolis o l’acceleradora FP Dual al Delta del Llobregat”, i ha situat entre els reptes de millora la reducció progressiva de la bretxa salarial de gènere, que “tot i assolir un mínim històric, està encara en un 17,6 %”.

L’àrea de Barcelona presenta un gran atractiu per al talent internacional, tant per la bona qualitat de vida com perquè s’ha consolidat com un important hub tecnològic. Segons el Decoding Global Talent de BCG, Barcelona se situa com la vuitena ciutat del món més atractiva per treballar a l’estranger, i avança una posició respecte a l’edició anterior (2020).

Però, a més d’atreure talent internacional, l’informe assenyala la importància de fomentar la vocació dels joves pels estudis STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i ajustar millor l’oferta i la demanda de formació al mercat laboral, ja que malgrat que el 48,7% de la població ocupada a Catalunya té estudis superiors —per sobre del 37,8 % de la UE—, un 22,7% dels menors de 35 anys estan sobrequalificats per al lloc de treball que ocupen, segons dades del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.

Potencial econòmic

L’any 2023 a l’àrea metropolitana de Barcelona hi havia 110.927 empreses, el 45,3% del teixit empresarial de Catalunya. D’aquestes empreses, el 78% estaven ubicades en cinc municipis: Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Sant Cugat i Cornellà. 

La metròpolis de Barcelona destaca per una forta especialització en empreses del sector de la sanitat i dels serveis socials (gairebé el 60% de les empreses de tot Catalunya) i de serveis a la producció (el 55% de tot Catalunya). A més, la dimensió mitjana d’aquestes empreses és més elevada que al conjunt de Catalunya.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha destacat la importància de l’àrea metropolitana de Barcelona en el conjunt de l’economia catalana. “Rrepresenta el 55 % del PIB català, cosa que significa que de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. El desenvolupament d’aquesta metròpolis té un impacte en la totalitat del territori”, ha subratllat Santacreu. A més, ha assenyalat que, segons l’informe, “l’any 2023 l’àrea metropolitana tenia un nivell de PIB per càpita de gairebé 45.000 euros, un 35 % més alt que el 2015. Aquest creixement supera el registrat pel conjunt de Catalunya en el mateix període (29 %) i s’apropa al de la mitjana de la UE (38 %), la qual cosa és una bona notícia”. 

L’aeroport, porta d’entrada

El 2023 l’aeroport del Prat va mantenir per segon any consecutiu el setè lloc quant a volum de passatgers, una posició que ja ostentava el 2018. Concretament, el nombre de passatgers va ser de 49,9 milions el 2023, segons AENA, una xifra que el 2024 s’ha enfilat fins als 55 milions de passatgers, un rècord històric. Per altra banda, els moviments de passatgers en tren Barcelona-Madrid del conjunt d’operadores va assolir un màxim històric el 2023, amb 13,8 milions de passatgers, molt per sobre dels 8,1 milions del 2019.

L’èxit dels esdeveniments organitzats per la Fira de Barcelona ha contribuït al bon posicionament de l’àrea metropolitana en turisme de negocis. De fet, la capital catalana és l’única destinació que es manté entre les cinc primeres en organització de reunions internacionals des dels darrers 22 anys. Sis esdeveniments de la Fira han superat els 25.000 assistents l’any 2023: MWC i 4YFN (88.500), ISE (58.107), CPHI (53.935), Seafood (34.000) i Smart City Expo (25.300).