Les basses del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan són les que tenen major diversitat d’amfibis del Parc del Garraf

L’estudi dels amfibis que ha fet la Societat Catalana d’Herpetologia al recinte del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan conclou que aquestes basses són les que tenen una major diversitat d’amfibis del Parc del Garraf. La Vall d’en Joan era un antic abocador que des de 2006 està clausurat i segellat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

 

La projecció de la tendència poblacional ascendent pot fer pensar que és probable encara una millora de la situació en la conservació d’aquest grup de vertebrats tan amenaçat. L’estudi posa de manifest que la construcció de basses en entorns favorables és una eina molt útil per a la recuperació de les poblacions d’amfibis de manera natural.

 

El Parc del Garraf és conegut pel seu particular modelat càrstic, on l’acció erosiva de l’aigua s’exerceix principalment mitjançant fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries. "Les dures condicions ambientals del massís de Garraf, com ara la gran insolació, la manca d’aigua o el relleu molt abrupte, condicionen la presència d’una fauna adaptada a aquest entorn exigent, amb espècies especialitzades per sobreviure en hàbitats secs i pedregosos", expliquen des de l'AMB. "Tanmateix, els amfibis han trobat un lloc on viure i reproduir-se aprofitant les basses, fonts i els cocons que s’omplen d’aigua, sobretot quan plou", apunten les mateixes fonts.

 

Arran la seva clausura, l’any 2006, l’AMB va iniciar un procés de segellament, que va finalitzar el 2021. Aquest projecte de gran magnitud consisteix en la impermeabilització del terreny que hi ha sobre la massa de residus per evitar que l'aigua de pluja s'hi infiltri i generi lixiviats. A més, una xarxa de captació i conducció d'aigües pluvials minimitza la generació de lixiviats i un sistema de bombeig els extreu i els condueix a una depuradora pròpia, on són tractats. El biogàs que allibera la matèria orgànica en descomposició, que també és contaminant i un dels principals gasos amb efecte d'hivernacle, es recull i es tracta en una central específica, on es transforma en energia elèctrica, que després es ven a la xarxa. L'electricitat generada mitjançant aquest sistema abasteix el consum de més de 9.000 llars, segons informen des de l'organisme supramunicipal.

 

La seva superfície de més de 60 hectàrees ha entrat en una fase de restauració ambiental. Les millores paisatgístiques inclouen la sembra de prats, la hidrosembra de talussos i la creació de quatre basses naturalitzades, la majoria temporals, per recollir les aigües d'escolament i com a zones humides per a la fauna del parc. Una vegada finalitzades les obres, el període previst de manteniment i control després de la clausura s'estendrà un mínim de 30 anys.