El Parc Sanitari Sant Joan de Déu completa la restauració dels bancs modernistes del Jardí Invisible

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi ha completat la restauració dels bancs modernistes del Jardi Invisible i ara començarà la millora de l’estructura de la Gruta. Les obres les ha finançat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En el moment d’iniciar el procés de restauració, a mitjan estiu de l’any passat, els nou bancs modernistes, revestits amb trencadís de colors vius i decoració diversa, es trobaven en un estat força deteriorat, tot i que ja s’havia fet una primera restauració l’any 2011, dirigida per l’arquitecte David Agulló, per tal d’aturar la degradació que estava patint el conjunt.

Agulló és precisament l’autor de la tesi que atribueix a Antoni Gaudí el conjunt arquitectònic modernista del Jardí Invisible, construït entre 1906 i 1912, format per la Gruta (1906), la Capella de la Mare de Déu (1911) i per aquest conjunt de bancs que, suposadament, esdevindrien l’assaig previ del banc serpentí del Park Güell. Agulló manté que el Jardí Invisible va ser el banc de proves d’alguns dels projectes més emblemàtics de Gaudí, com la Sagrada Família o la cripta de la colònia Güell.

La intervenció dels bancs modernistes ha durat prop de sis mesos i ha seguit un criteri arqueològic, que ha consistit a recuperar la morfologia i la forma original dels bancs. Això ha permès identificar les àrees on faltava el trencadís, i reemplaçar-les per reconstruccions volumètriques fetes d’una estructura interna de fibra de vidre i resina epoxídica, que els proporciona estabilitat. En la mateixa línia, també s’ha fet una feina de recuperació dels fragments de mosaic que estaven degradats o malmesos, que ha consistit en retirar-los, restaurar-los i tornar-los a col·locar.

Els treballs de restauració també han afectat la zona posterior dels bancs, on s’ha fet una prova d’intervenció al jardí, que consisteix a retirar tota la terra i arrels, deixant un espai entre el revers del banc i l’enjardinament, a fi d’estudiar el futur sistema de drenatge amb l’objectiu d’evitar l’estancament d’aigua i el contacte directe entre sòl i banc.

De moment, els bancs romandran tapats com a mesura de protecció i el recinte on se situa el Jardí Invisible es mantindrà tancat fins que hi hagi un correcte enjardiment de la zona. 

La pròxima fase d’actuació abordarà la gruta, alguns elements de la qual estan força deteriorats a conseqüència del pas del temps, malgrat que en els darrers anys s’ha emprat ciment per tal de segellar les esquerdes que han aparegut, s’han col·locat broques inoxidables i part de l’estructura està apuntalada perquè mantingui la seva estabilitat. 

La contribució de l'art a la salut

La recuperació del Jardí Invisible forma part de l’estratègia del Parc Sanitari Sant Joan de Déu per visibilitzar la contribució de l’art i la cultura a la salut, i concorda directament amb la tasca que duu a terme Torrents d’Art, un programa inclusiu, comunitari i no estigmatitzant, on les persones, tinguin o no tinguin un trastorn mental, participen conjuntament en processos de creació artística.  

Donades les característiques d’aquest conjunt modernista, una de les hipòtesis que es plantegen és que en el procés de construcció del Jardí Invisible les persones ateses residents a l’antic psiquiàtric de Sant Boi (emmarcat dins del recinte del Parc Sanitari Sant Joan de Déu) haurien participat en la seva construcció, seguint les directrius d’un complex projecte ideat per Antoni Gaudí. 

Això es deu al fet que l’antic psiquiàtric de Sant Boi va ser una de les primeres institucions que van estudiar l’ergoteràpia, una corrent procedent d’Europa, que consistia en utilitzar el treball com a eina per tractar les persones amb problemes de salut mental. Es disposava de tallers on els pacients aprenien l’ofici de paleta i participaven així en les diferents obres que es realitzaven al centre. 

La recuperació del Jardí Invisible connecta amb el llegat del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i amb la missió de Torrents d’Art, que busca millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals a través del treball de creació en comunitat i inclusiu.