Sis de cada deu catalans creu que la democràcia està amenaçada

Sis de cada deu catalans considera que la democràcia està amenaçada i assenyalen com a principals causants les fake news, l’extrema dreta i les desigualtats econòmiques. També apareixen, però en les darreres posicions, la immigració -amb un 18,1% de les respostes- i el feminisme, per a un 16,6% dels enquestats. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen del sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), un consorci de la Diputació de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s’ha fet públic aquesta setmana. El treball de camp es va realitzar el novembre passat amb 1.200 entrevistes presencials a majors de 18 anys de nacionalitat espanyola.

 

L’enquesta posa l’accent en la dretanització dels homes joves i la bretxa respecte a les dones. En aquest sentit, la consideració que l’extrema dreta és una amenaça per la democràcia representa només el 53% dels homes de 18 a 24 anys -pel 82,6% de les noies de la mateixa edat-. A més, tot i que la democràcia és el sistema preferit (62%) d'aquest grup, un 16% opina que en algunes circumstàncies un règim autoritari pot ser preferible.

 

Sistema polític preferit

 

Entre els homes joves (18-24 anys), fins a un 61,8% diu que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern. Tot i això, el seu és el percentatge més baix de resposta entre totes les franges d’edat: les dones de la seva edat prefereixen la democràcia en un 73,1% i, en la resta d’edats, la preferència tant d’homes com de dones per la democràcia supera el 80%.

 

On els homes més joves discrepen més de la resta de franges d’edat és en el grau de preferència per un règim autoritari o dictadura "en algunes circumstàncies". Un 16,4% ho aprova, més del doble que les dones de la seva mateixa edat i també molt per sobre dels homes una mica més grans. A més, un 20% declara que li és igual un règim o un altre, un percentatge també allunyat de les seves correligionàries i de qualsevol altre grup d’edat.

 

Segons el sondeig, l'opinió sobre la immigració empitjora respecte de l'any 2023. Els enquestats que es mostren d'acord amb aquest fenomen social baixen del 59,7% (2023) al 53,9%, i també pugen els que estan més aviat en desacord, del 21,7% al 28,1%. Els homes menors de 25 anys són els més contraris, el 38%, i les dones de menys de 35, les més favorables (71%). 

 

Segons les dades del mateix sondeig, els sentiments que desperta la política serien cada cop més negatius. Creixen la desconfiança (28% dels enquestats), la frustració envers la política (un de cada quatre) o la "irritació" (un 12,2%).

 

D’altra banda, s’observa un menor interès en la política i una menor freqüència de discussió sobre la mateixa si es compara amb el període del procés. Cal destacar, com una tendència estable, l’existència d’una bretxa de gènere pel que fa a l’interès per la política (els homes s’interessen deu punts per damunt de les dones).

 

Cau la importància de la independència

 

El sondeig també revela que, per primer cop des de 2011, hi ha empat entre la preferència per la independència (així ho asseguren el 31,3% de les persones enquestades) i per una comunitat autònoma (30,6%). Hi ha 20 punts de diferència a favor de seguir a Espanya (el 56,7% són partidaris front del 36,7% a favor d’un Estat independent) i cau la importància sobre el tema.

 

Menys del 5% de les persones enquestades creu que el procés acabarà amb la independència. Des de 2018 aquesta resposta ha retrocedit 16 punts entre els votants de Junts, 24 entre els d’ERC i 29 entre els de la CUP. Tanmateix, la majoria creu que el procés no s’ha acabat.

 

El canvi de conjuntura a Catalunya projecta la preferència de Salvador Illa (PSC) com a president, que creix 9 punts respecte de 2023 (de l’11,7 passa al 20,6%); les persones enquestades situen com a segona opció Carles Puigdemont (Junts), que perd 2,2 punts (del 16,7 passa al 14,5%), i com a tercera, Oriol Junqueras (ERC), que també retrocedeix 2,1 punt (del 12,8 al 10,7%).

 

Entre l’electorat del PSC, la preferència per Illa augmenta 20 punts respecte de 2023 (del 42 passa al 61,1%), mentre que Puigdemont és el que mostra major preferència entre els seus electors (74,1%).