Bellvitge recorda la seva transformació històrica per fer front a la pandèmia

L’Hospital Universitari de Bellvitge ha recordat aquesta setmana la transformació que va viure el centre sanitari per fer front a la pandèmia causada pel COVID-19, quan es compleixen cinc anys del primer cas diagnosticat.

El 25 de febrer de 2020, l’Hospital Clínic de Barcelona va diagnosticar el primer cas de COVID-19 a Catalunya i la Península Ibèrica. L’Hospital de Bellvitge va atendre el seu primer cas l’1 de març de 2020, i al cap de poques setmanes els hospitalitzats ja superaven el centenar. El 15 de març es va decretar el confinament general de tota la població a Espanya, que es va prolongar més de tres mesos.

A l’abril, en el moment àlgid de la primera onada de la pandèmia, l’Hospital de Bellvitge ja estava dedicant el 85% de tots els seus recursos a la covid. Va arribar a tenir ingressats al mateix temps fins a 542 malalts, 186 dels quals en llits de crítics i semicrítics. La mortalitat dels pacients era molt alta en aquells moments.

L’hospital va transformar-se dràsticament per donar resposta a la nova situació. Es va suspendre tota l’activitat programada quirúrgica i no quirúrgica; tots els professionals de vacances es van reincorporar –molts jubilats es van presentar voluntàriament per reforçar les tasques assistencials– i es va dissenyar una reorganització a gran escala de les tasques, creant nous equips que poguessin donar resposta a l’altíssima demanda d’atenció a malalts amb covid.

Es va tancar totalment les visites de familiars i acompanyants, substituïdes per un nou circuit d’atenció telefònica, es van establir estrictes mesures de seguretat, amb mascaretes i equips de protecció individual (EPI) i es van diferenciar circuits i zones de circulació. Es van redactar i publicar a la intranet desenes de nous protocols d’actuació, es van desenvolupar nous avenços tecnològics, i es va posar en marxa un servei de suport psicològic per a pacients i professionals, així com una campanya de microdonacions per canalitzar els nombrosos oferiments d’ajuts econòmics i materials.

El Servei de Microbiologia va multiplicar per vuit el nombre de proves realitzades (més de 24.000 entre el 22 de febrer i el 6 de maig). L’àrea del malalt crític es va ampliar de 68 a 139 llits, la unitat de malalts semicrítics respiratoris de 4 a 70 llits, i l’àrea d’hospitalització va incorporar 60 llits als antics quiròfans i va reutilitzar altres espais deshabilitats. També es van preparar 53 llits al vestíbul de Consultes Externes que no va ser necessari utilitzar. A més, professionals de Bellvitge van assumir la gestió operativa de l’Hospital Fira Salut, a Fira de Barcelona, per a pacients de pronòstic favorable procedents de tota l’àrea d’influència.

Un comitè multidisciplinari de crisi es va reunir diàriament durant mesos per adaptar-se a la situació contínuament canviant. 

Cristina Capdevila, en aquell moment directora i actual gerent del centre, recorda que “intentàvem anar sempre per davant de la malaltia, però era molt difícil tenint en compte que ens trobàvem en un escenari mai vist fins llavors”.

Generositat, flexibilitat i suport de la ciutadania

Capdevila apunta que “per a tots els professionals va ser un tràngol duríssim, tant a nivell de càrrega de feina com a nivell emocional. I molts es van contagiar. Però tot el personal, assistencial i no assistencial, va actuar a l’una i van donar mostres extraordinàries de generositat i flexibilitat per respondre al que la societat demanava de nosaltres”.

Capdevila destaca també “l’immens suport de la ciutadania, des dels aplaudiments als balcons fins als centenars de correus electrònics i missatges d’ànims que rebíem diàriament, que ens van ajudar per tirar endavant”.

Durant la primera i més greu onada de la pandèmia, l’Hospital de Bellvitge es va convertir en un dels centres europeus que van implantar més ECMOs (circulació sanguínia extracorpòria per al suport del pulmó i del cor) a pacients amb covid.

Un cop finalitzada aquella primera onada, l’hospital va anar recuperant poc a poc la normalitat i va acabar l’any amb tota la cirurgia oncològica, cardíaca i de la resta de processos garantits dins dels temps establerts de garantia. Tot i això, l’aparició de noves variants del coronavirus i noves onades d’infeccions el van continuar obligant a fer sobreesforços assistencials importants durant molt de temps.

A principis de 2021, i per iniciativa del Servei Català de la Salut, l’Hospital de Bellvitge inaugurava un nou edifici assistencial consagrat en exclusiva a la covid. Aquest edifici actualment s’ha reconvertit per acollir l’àrea d’hospitalització de les malalties del sistema nerviós i altres dispositius assistencials.

La pandèmia, a més, va obrir un gran ventall de nous interrogants científics que va activar diverses línies de recerca en serveis com ara els d’Urgències, Medicina Intensiva, Pneumologia, Malalties Infeccioses o Microbiologia, entre d’altres, al voltant de temes com ara la covid persistent, la predicció de l’evolució clínica dels pacients o l’aplicació de la intel·ligència artificial al tractament dels malalts crítics.

“Vam patir molt però alhora vam aprendre molt. La pandèmia ens va obligar a canviar la manera de fer el que ja fèiem, a començar a fer coses que no havíem fet mai, i a veure la nostra professió amb una nova mentalitat. Molts dels nous coneixements i maneres de fer adquirits llavors s’han mantingut i ens han fet millors com a equip, en benefici del pacient”, apunta Capdevila.