L’Hospital de Bellvitge reivindica la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere en la salut mental

Amb motiu del 8M, Dia Internacional de les Dones, l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha celebrat el col·loqui Salut mental en clau de dona, un espai de diàleg en què persones ateses i professionals han compartit reflexions sobre la salut mental des d’una perspectiva de gènere.

El col·loqui ha comptat amb el testimoni de diverses dones amb trastorns de salut mental, com l’addicció al joc, el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), el trastorn bipolar i els trastorns de la conducta alimentària (TCA). A través de les seves experiències, s’ha posat en evidència com aquestes problemàtiques es manifesten de manera diferent en les dones i quin impacte tenen en la seva vida quotidiana.

La sessió ha estat moderada per la doctora Marta Subirà, psiquiatra i directora de la Unitat de Salut Mental de Collblanc, i per Maria Boixadera, infermera del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge.

Durant el col·loqui, s’ha reflexionat sobre com els rols de gènere, la pressió social i els estereotips influeixen en el diagnòstic i el tractament dels trastorns mentals en dones.

Les primeres persones participants en el col·loqui han posat de manifest com sovint es produeix una situació de doble estigmatització associada al fet de ser dona i patir un trastorn mental. No complir certs estereotips socials sobre què significa ser dona (relacionats, per exemple, amb la maternitat, el rol de cuidadora o la pressió per mantenir un cos normatiu) contribueix a augmentar la baixa autoestima i els sentiments d’incapacitat que sovint genera la malaltia mental.

D’altra banda, les dones solen trigar més a sol·licitar ajuda davant un trastorn mental. En alguns casos, perquè es normalitza el malestar emocional i es considera propi de les dones ser patidores o experimentar tristesa i ansietat. En d’altres, perquè, en el seu paper de cuidadores d’altres membres de la família, l’atenció a elles mateixes queda en un segon pla. Aquests factors, sumats al fet que les dones tenen un risc més alt de patir situacions de violència i de viure en contextos socials més desafavorits, incrementen la seva vulnerabilitat als trastorns mentals.

"Les dones sovint assumeixen una doble responsabilitat: la feina remunerada i l’atenció a la família. Han de tenir cura de criatures, persones grans o persones amb discapacitat, i això sovint les porta a quedar-se en segon pla. Aquesta sobrecàrrega, sumada a la manca de suport social i institucional, fa que moltes triguin a sol·licitar i rebre tractament i que tinguin un risc més elevat de desenvolupar trastorns depressius i d’ansietat", ha explicat la cap del Servei de Psiquiatria de l’HUB, la doctora Alonso.

Una de les realitats destacades durant la jornada ha estat la situació de les dones amb addicció al joc, que representen més del 30% de les persones amb aquest trastorn. Tot i aquesta xifra, el problema sovint passa desapercebut, ja que moltes d’elles porten una doble vida, amagant la seva addicció per por a l’estigma social, la incomprensió, la manca de suport familiar i social, etc. Aquesta situació comporta que només entre un 10-12% de les dones amb problemes de joc sol·liciti tractament especialitzat.

La cap del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez-Murcia, subratlla la importància d’abordar aquestes problemàtiques amb perspectiva de gènere. “Les dones amb addicció al joc solen arribar al tractament en fases més avançades i amb un gran bagatge de vergonya i culpa, fet que dificulta la recuperació”, ha afirmat. A més, destaca que les dones solen desenvolupar aquesta addicció com una via d’escapament de problemes emocionals i familiars, un factor que les diferencia dels homes.

En l’àmbit de la recerca sobre TOC a l’Hospital de Bellvitge, s’ha posat de manifest l’existència de diferències vinculades al gènere en la resposta a alguns tractaments. Així, un estudi pioner liderat pel Servei de Psiquiatria ha posat en relleu que les dones amb TOC resistent responen pitjor a l’estimulació cerebral profunda (DBS) que els homes.

La doctora Alonso ha destacat la importància de continuar investigant aquestes diferències. “Aquesta troballa ens indica que el gènere pot tenir un paper en l’efectivitat d’aquesta tècnica, i cal aprofundir en els factors biològics i ambientals que hi poden influir. Aquesta diferència subratlla la necessitat d’un abordatge personalitzat en les intervencions de neuromodulació i d’una major recerca per entendre millor els mecanismes que hi intervenen”, ha manifestat.

El gènere és un factor fonamental a tenir en compte en l’àmbit del TOC, donada la coneguda influència de factors hormonals com els vinculats a l’embaràs o el part, en el risc a iniciar o veure agreujat un TOC.

Més enllà de la salut mental, la jornada també ha servit per abordar el paper de la dona en el lideratge sanitari. La referent d’Igualtat de l’Hospital de Bellvitge, Esther Lozano, ha posat de manifest que, tot i els avenços dels últims anys, les dones encara troben barreres per accedir a càrrecs de responsabilitat en l’àmbit sanitari. “El sostre de vidre segueix present a la sanitat catalana, però els programes de lideratge femení comencen a donar fruits”, ha assegurat Lozano.

A l’Institut Català de la Salut (ICS), s’han implementat programes específics per impulsar el lideratge femení, com el Programa de Lideratge en Femení, que des de fa cinc anys treballa per corregir els biaixos de gènere i facilitar l’accés de les dones a càrrecs directius. Enguany s’ha celebrat la primera edició per a professionals d’infermeria.

Aquest programa ha permès incrementar la presència de dones en llocs de lideratge, amb vuit dones ascendint a càrrecs d’alta direcció el 2019, dotze el 2021 i 26 participants en l’edició del 2024. Lozano ha destacat que aquestes iniciatives són fonamentals per trencar les barreres estructurals i garantir una igualtat real en la gestió sanitària.