L'AMB renova els llacs de grans dimensions dels parcs metropolitans

Aquest hivern i principi de primavera s’està portant a terme el buidatge, la neteja i el reompliment de les grans làmines d’aigua dels parcs metropolitans, que ara ja es troben en la fase final. Un cop el Pla de sequera ha retornat a la fase inicial d’alerta i la pluviometria ha millorat, l’equip de parcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha revisat i valorat l’estat de les làmines d’aigua, tant el seu aspecte com la qualitat de l'aigua i les condicions de vida de la fauna existent. "Es considera necessari dur a terme aquestes tasques per tal de garantir-ne la qualitat durant l’època estival, ja que són els mesos més delicats a causa de l’augment de temperatures, i afavorir l’estat òptim de la vida aquàtica", expliquen des de l'ens supramunicipal.
 
Aquestes tasques de buidatge es fan durant els mesos d’hivern per evitar intervenir en època de nidificació d’ocells aquàtics i en època de reproducció d’espècies protegides, com alguns amfibis, de manera que es minimitza l’impacte en la fauna salvatge.
 
Al Baix Llobregat, l’AMB ha dut a terme el buidatge i la renovació dels dos llacs que es troben al Parc de Torreblanca (Sant Joan Despí/Sant Just Desvern) i al que hi ha al Parc de Can Vidalet (Esplugues).

 

Per al buidatge de l’aigua del llac, es fan servir bombes d’aspiració i mànegues per extreure l’aigua i, quan és possible, s’aprofita per regar les plantes del parc. Aquesta tasca és més o menys complexa en funció de la qualitat de l’aigua i la presència de sòlids en suspensió i llot que es pugui haver acumulat al fons.

Per dur a terme la neteja de l’interior del llac, es retira el llot generat per la sedimentació i tots els elements que hagin caigut, com restes vegetals, troncs, branques i voluminosos inorgànics. Per a aquesta tasca, es necessita tant personal que faci tasques manuals com l’ajuda de maquinària diversa per impulsar i extreure el llot.

D'altra banda, també es fa la identificació d’espècies invasores i les actuacions de control de fauna exòtica. Des de l'AMB expliquen que la introducció d’exemplars de flora i fauna forans (espècies al·lòctones) posa en perill la supervivència de moltes espècies autòctones. En el cas dels ecosistemes aquàtics, les espècies autòctones es poden veure desplaçades i fins i tot arribar a desaparèixer, entre altres motius, per la transmissió de malalties. "És important eliminar els principals focus d’introducció d’espècies invasores, controlar-ne l’expansió i afavorir l’establiment de fauna salvatge protegida, com els amfibis", remarquen les mateixes fonts. Una de les vies per aconseguir-ho és sensibilitzar la ciutadania, ja que, per exemple, en el cas de la tortuga de Florida (Trachemys scripta) i la carpa (Cyprinus carpio), els alliberaments procedeixen principalment de persones que les tenen a casa.

Una altra de les actuacions és revisar l’estructura que conté la làmina d’aigua i reparar les fissures que puguin haver-se produït amb l’objectiu d’evitar sobreconsums d’aigua per fuites.

Així mateix, es milloren els sistemes de recirculació d’aigua per assegurar-ne l’oxigenació i la bona qualitat; s’automatitzen els sistemes de filtratge d’aigua i de control de nivells; es fa el manteniment de la vegetació aquàtica, la poda i el reforç de plantes; i finalment es reomple el llac amb aigua renovada.

 

L’entrada en fase d’alerta del Pla de sequera, el 22 de novembre del 2022, va implicar la prohibició de l’emplenament total o parcial dels llacs, excepte els que eren elements de suport vital per a la vida aquàtica. Sobre la base d’aquests requeriments, l’AMB va aturar l’emplenament de basses i canals d’aigua on no hi havia presència de fauna aquàtica i va mantenir al nivell imprescindible de les basses amb fauna aquàtica associada, mantenint aquest criteri al llarg de la fase d’excepcionalitat.
 
Amb l’entrada en fase d’emergència del decret de sequera, el 2 de febrer del 2024, només es podien omplir làmines d’aigua que acollissin fauna en perill d’extinció o fauna destinada a la recuperació d’espècies autòctones. El criteri de l’AMB va ser mantenir el nivell d’aigua de petites basses alimentades amb aigua no potable i llacs de grans dimensions que acullen fauna diversa.

Durant el llarg episodi de sequera, amb l’objectiu d’assegurar la qualitat de l’aigua, l'organisme metropolità ha estat recollint regularment dades de paràmetres clau per a la supervivència de la fauna aquàtica (oxigen dissolt o nitrats, entre d’altres) i ha mantingut els llacs del parc amb el consum d’aigua mínim i imprescindible. En paral·lel, s’han intensificat les tasques de neteja de la superfície i els perímetres de les làmines per evitar que s’hi acumuli matèria orgànica (fulles, terra, menjar facilitat pels usuaris, etc.), ja que són elements que poden empitjorar la qualitat de l’aigua i la subsistència de la fauna aquàtica.