El barri de Sant Roc, entre Sant Vicenç i Santa Coloma, serà legalitzat urbanísticament

Els ajuntaments de Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, a través de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), han aprovat inicialment la modificació del planejament de Sant Roc, que ha de servir per legalitzar urbanísticament el barri. La modificació no implicarà cap cost per als propietaris. Gairebé tot el barri passarà a ser considerat sòl urbà consolidat, es a dir, sòl que compta amb els serveis bàsics necessaris (clavegueram, aigua, electricitat) i accessos rodats. A més, també el barri compta amb la reserva mínima d’equipaments i zones verdes de titularitat pública fixats pel Pla General Metropolità de Barcelona.

Per tant, quan s’aprovi definitivament per part de la Generalitat, els propietaris d’aquest barri ja tindran permís per construir-hi edificis sense necessitat de fer grans obres d’infraestructura prèvies ni comprar sòls que han de cedir als ajuntaments per destinar-los a equipament públic ni zones verdes. El tràmit que queda pendent duraria uns set mesos.

“La solució passa per tornar als orígens del Pla General Metropolità de 1976, donant per consolidat quasi tot el barri. Només restarien per endreçar dos àmbits de gestió, pendents de cessió de sòl per fer-hi equipament i espais lliures”, explica el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Isidre Bautista.

El barri de Sant Roc, repartit als dos municipis, té 274 parcel·les d’habitatges unifamiliars. "Aquestes, en el Pla General Metropolità (1976), ja es van reconèixer i es van ordenar deixant que en el temps, per mitjà d’una acció progressiva de rehabilitació, es treballés de forma ordenada per assolir els nivells adients d’urbanització, dotacions i qualitat de l’edificació", recorden des de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

En anys posteriors, es va intentar endreçar la zona amb diferents actuacions, com ara el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de Sant Roc (1984) o la modificació de 1999. Però això suposava uns costos impossibles d’assumir per a un conjunt de propietaris que, a més, ja havien anant urbanitzant els carrers mitjançant contribucions especials, és a dir, tributs que es cobren al veïnat per finançar obres públiques o millores urbanes que els beneficien directament.