Un estudi liderat per Bellvitge alerta sobre l’augment d’infeccions greus per 'Streptococcus dysgalactiae' a Espanya

Un estudi liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha posat el focus en l’augment de casos greus d’infecció per Streptococcus dysgalactiae subsp. equisimilis (SDSE), un bacteri que normalment conviu amb nosaltres, però que pot provocar infeccions perilloses en persones amb el sistema immunitari debilitat.

La investigació, publicada a la revista International Journal of Infectious Diseases, ha analitzat més de 100 casos registrats entre 2012 i 2022 i revela que aquesta infecció afecta principalment persones d’edat avançada i pacients amb malalties com la diabetis, patologies cardiovasculars o càncer. A més, s’ha constatat que algunes soques del bacteri estan adquirint resistència als antibiòtics, un fet que pot complicar el tractament.

“Aquest increment d’infeccions no és un fet aïllat, sinó que s’està observant també en altres països", assegura la  cap de Secció del Servei de Microbiologia de l’Hospital de Bellvitge i investigadora de l’IDIBELL i el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES), Carmen Ardanuy. "Necessitem aprofundir en la recerca per entendre millor la seva evolució i prevenir la propagació de les soques més virulentes i resistents”, afegeix.
 
Aquesta investigació, que forma part d’un projecte finançat per l’Institut de Salut Carlos III, ha comptat amb la participació de diversos hospitals espanyols, com l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón (Madrid), l’Hospital Universitari de Donostia (País Basc), el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí i l’Hospital Universitari de Bellvitge (Catalunya). També hi han col·laborat equips d’investigació de França (Université de Lorraine) i els Estats Units (Houston Methodist Hospital).

Els casos greus d’infecció per Streptococcus dysgalactiae afecten principalment persones majors de 70 anys i pacients amb malalties cròniques, que presenten un sistema immunitari més vulnerable. Aquest bacteri forma part de la microbiota de moltes persones i, en condicions normals, no causa problemes; però quan les defenses estan baixes o hi ha una ferida, pot desencadenar infeccions greus.

A més, el tractament es complica perquè els macròlids, antibiòtics habitualment utilitzats com a segona opció, han deixat de ser efectius en molts casos. En canvi, alternatives com el linezolid o el delafloxacina han demostrat més eficàcia contra aquesta infecció.
 
"Aquest estudi posa de manifest la necessitat de continuar monitorant aquest bacteri emergent i reforçar la recerca per evitar que es converteixi en una amenaça més gran per a la salut públic", remarquen des de Bellvitge. L’equip de recerca fa una crida a reforçar els sistemes de detecció i vigilància, especialment en hospitals i centres sanitaris on aquest tipus d’infeccions poden tenir conseqüències greus.