EDITORIAL. Compromís amb el patrimoni natural

Les platges metropolitanes, els parcs, les zones agràries i els espais fluvials configuren avui dia una potent infraestructura verda, d’enorme valor tant ambiental com social. Aquest fet és possible gràcies, sobretot, a la tasca de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que continua amb la seva estratègia de consolidar aquest important ecosistema, beneficiós tant per a la ciutadania com per a les espècies de flora i fauna que hi habiten.

El riu Llobregat, un dels principals eixos vertebradors de la metròpolis, és el millor exemple de l’ambiciosa aposta de l’organisme supramunicipal per posar en valor els recursos naturals del territori.

Durant molts anys, el Llobregat va ser un riu ecològicament i paisatgísticament degradat. L’expansió de Barcelona i la seva àrea metropolitana va propiciar l’establiment d’un gran nombre de fàbriques i colònies industrials. A més, les principals infraestructures de la comarca, com l’A-2, l’AP-7, les vies del tren o l’AVE, van contribuir al fet que el riu quedés desplaçat com a espai d’oci ciutadà, fent que molts municipis li donessin l’esquena.

A poc a poc, van quedar enrere aquells temps en què el territori i els seus habitants organitzaven el seu dia a dia al voltant del riu. El Llobregat es va convertir, inevitablement, en un espectador d’excepció davant l’avenç imparable del progrés, pagant un preu alt: una zona sobreexplotada que es va convertir en el pati del darrere de les poblacions que travessava.

L’any 2006, fa gairebé dues dècades, es va començar a posar fre a la degradació que sofria el símbol per excel·lència del Baix Llobregat, amb més de 170 quilòmetres de recorregut. Es van iniciar els treballs de dignificació des de Martorell fins a la seva desembocadura al Prat, amb actuacions com la regeneració dels marges; l’habilitació de camins; la replantació de flora i arbres autòctons; la recuperació d’aiguamolls, la creació de parcs fluvials o la construcció de guals inundables.

Aquestes intervencions han permès que la ribera del riu torni a ser un espai de lleure i de trobada ciutadana, com ja ho havia estat antigament, contribuint també a millorar la comunicació entre els municipis situats a una banda i l’altra del riu.

Definitivament, el gran deute que teníem amb el nostre riu s’està saldant. Totes les actuacions dutes a terme en els darrers anys han aconseguit reconciliar la ciutadania amb el Llobregat, que ha passat de ser una zona gairebé oblidada a convertir-se en un dels principals valors naturals del territori.

De fet, segons un estudi recent, el riu rep prop de 2,5 milions de visites anuals, sent un dels espais més concorreguts de la metròpolis. Centenars de persones passegen per la seva ribera, fan esport o hi circulen amb bicicleta.

La majoria percep el riu com un espai quotidià i el visita entre dues i tres vegades per setmana. Tots ells són conscients del gran valor social i paisatgístic que el Llobregat aporta a la comarca i del seu paper fonamental en la millora de la qualitat de vida.

A més, cal destacar la recuperació del seu valor ecològic. Segons un estudi encarregat per l’AMB per analitzar la biodiversitat, s’han detectat 2.500 espècies diferents, 336 de les quals són protegides, representant un 30% del total. Això demostra que la salut de l’ecosistema ha millorat significativament i que el Llobregat s’ha convertit en un refugi de diversitat biològica.

Les dades corroboren que tots aquests anys de treball constant per a dignificar l’espai fluvial han donat els seus fruits, tant ambientalment com socialment. Avui dia, el riu és un lloc acollidor, no només per a les persones, sinó també per a la flora i la fauna, demostrant que la preservació del medi ambient i l’ús social són totalment compatibles.