La infraestructura verda metropolitana consolida els seus valors socioambientals

La major part de la metròpolis està constituïda per espais de gran valor ambiental i social, com les platges, els parcs o les zones fluvials. Junts configuren la infraestructura verda metropolitana, d’una important riquesa ecològica i paisatgística, i amb múltiples beneficis per a tota la ciutadania.

Per aquest motiu, i més encara tenint en compte el context d’emergència climàtica en el qual ens trobem, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continuen amb la seva ambiciosa estratègia de consolidar aquests espais.

Un exemple clar és el riu Llobregat, on recentment han començat dues noves intervencions, que se sumen a les que s’han anat duent a terme en els últims anys. Es tracta de millores en el camí del riu i el camí de la Moixeta, en el terme municipal de Sant Joan Despí, i d’un altre tram al Papiol.

Tots dos projectes, que formen part del Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), suposen una inversió total de més de 330.000 euros, cofinançada per l’AMB i els seus respectius ajuntaments. La previsió és que totes dues intervencions finalitzin aquesta primavera.

L’actuació en el tram de Sant Joan Despí, que comprèn un àmbit de 4.170 metres quadrats, implica una inversió pròxima als 145.000 euros per a convertir el camí de la Moixeta en un espai amb identitat pròpia i un accés directe a l’espai fluvial. La millora paisatgística permetrà percebre el pas del mitjà urbà al medi natural i agrari a través d’elements com la vegetació. Així, es potenciarà la seva condició de porta d’accés a l’espai fluvial. La remodelació pretén oferir als ciutadans una zona de pas i estada atractiva.

A part, es duu a terme una altra intervenció en el camí del riu per a millorar la connectivitat i mobilitat sostenible en els punts on el traçat actualment presenta dificultats. Es reparen i uniformitzen els paviments deteriorats per l’ús i l’erosió, es formalitzen algunes dreceres de pas que s’han generat de manera espontània i es planten espècies de ribera en punts estratègics. “L’objectiu és, en definitiva, adequar la capacitat del camí a les necessitats ambientals i d’ús i fer-les compatibles”, remarquen des de l’AMB.

La recuperació ambiental del camí del riu al Papiol comprèn una superfície de 8.800 metres quadrats i una inversió de gairebé 189.000 euros. Les tasques que es duen a terme consisteixen a millorar el paisatge i el medi ambient d’espais de l’àmbit del camí fluvial, alhora que s’estan arreglant zones de l’accés existent des del municipi per a millorar l’arribada a la zona natural del riu.

En aquest sentit, s’adequarà l’espai vinculat al sistema viari per a regularitzar l’estacionament actual i es generarà una zona d’estada per als vianants. Des de l’AMB expliquen que s’uniformitzarà amb un nou traçat el camí del riu, on es crearan espais de mirador, estada i repòs, que inclouran elements de mobiliari, així com l’ombra generada per la vegetació, potenciada per l’ús de solucions basades en la naturalesa. A més, s’eliminarà la vegetació invasora i es treballarà amb exemplars vegetals arbustius i arboris, “que en el futur conformaran una estructura capaç de recuperar l’espai per a convertir-lo en un refugi per a la fauna”, afirmen les mateixes fonts.

Llarg recorregut

Va ser l’any 2006 quan les administracions, liderades per l’AMB, van començar a posar fre a la degradació que patia el símbol per excel·lència del Baix Llobregat, amb més de 170 quilòmetres de recorregut, i es van iniciar els treballs per a dignificar-ho.

Les actuacions han consistit, bàsicament, en la regeneració dels marges; l’habilitació i recuperació de camins; la replantació de flora i arbres autòctons de ribera; la recuperació d’aiguamolls com el de Ca n’Albareda, de gairebé una hectàrea d’extensió i situat entre Martorell i Sant Andreu de la Barca; la creació dels parcs fluvials del Prat i Sant Boi, que sumen nou hectàrees, o la construcció de guals inundables que connecten municipis situats a banda i banda del riu.

El Llobregat és, sens dubte, un cas d’èxit a l’hora d’aconseguir que l’ús social i la preservació ambiental siguin totalment compatibles. Segons un recent estudi, el riu rep prop de 2,5 milions de visites anuals, convertint-se en un dels principals valors naturals del territori, al costat de les platges i els parcs metropolitans.

Però, a més, s’ha erigit en un refugi de biodiversitat gràcies a la millora de la salut del propi ecosistema. De fet, s’han detectat 2.500 espècies diferents de flora i fauna, de les quals un 30% són protegides.

“La transformació de l’espai fluvial continua sent una prioritat per a l’administració metropolitana”, assegura el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón. “Hem revertit l’aspecte i usos d’un riu que era un espai degradat i marginal i l’hem transformat en un dels espais naturals més concorreguts de l’àrea metropolitana de Barcelona”, assevera.

“Continuarem millorant la qualitat ecològica del riu i la seguirem fent compatible amb l’ús públic”, insisteix, després d’afegir que “això només té una triple fórmula: esforços en inversió, manteniment constant i conservació activa”.

Gestió de la xarxa de parcs

L’AMB també és l’administració responsable de la gestió dels parcs metropolitans. I una de les actuacions més destacades que s’està duent a terme actualment és el buidatge, neteja i reompliment de les grans làmines d’aigua que acullen alguns d’ells, com el de Torreblanca (Sant Joan Despí/Sant Just Desvern) i el de Can Vidalet (Esplugues).

“És necessari dur a terme aquestes tasques per a garantir la seva qualitat durant l’època estival, ja que són els mesos més delicats a causa de l’augment de temperatures, i afavorir l’estat òptim de la vida aquàtica”, assenyalen des de l’ens supramunicipal.

Aquestes tasques de buidatge dels llacs es realitzen durant els mesos d’hivern per a evitar intervenir en època de nidificació d’ocells aquàtics i en època de reproducció d’espècies protegides, com alguns amfibis, minimitzant l’impacte en la fauna salvatge.

Des de l’organisme metropolità recorden que els elements d’aigua no tenen només una funció ornamental, sinó que també faciliten la regulació tèrmica i la sensació de confort ambiental, alhora que són un hàbitat de fauna diversa i donen suport a la biodiversitat.