Odi, aranzels i adolescència

Tot són riures fins que ens toquen la butxaca. Això li deuen dir els seus amics propers, si és que en té, a Elon Musk que davant la pèrdua de més de 600.000 milions de dòlars li demana a Trump que retrocedeixi en la seva decisió de pujar un 20% els aranzels. Vaja, ara ja no agraden tant les polítiques de l’amic del seu fill...

Tot i no ser una de les persones més influents del món, fa pocs dies el cantant Taburete, en una entrevista, també es queixava que tot i haver recolzat amb contundència Trump contra Kamala Harris –de qui assegura no tenir gens d’estima–, ara hi havia coses que li desagradaven i generaven desacord... Vaja, també…

Per a sorpresa de ningú amb dos dits de front, però sí per a molts dels seus seguidors i votants, Trump està complint fil per randa el que va dir que faria. Perquè els discursos d’odi quan aterren a la realitat es troben amb la dificultat de superar el que realment és cert per trobar una lògica. Ara toca als països afectats veure com reaccionar a aquesta ofensiva que alguns ja titllen de “Guerra dels aranzels.”

Però tot això no estaria passant amb aquesta intensitat si els discursos de l’odi no trobessin tanta acceptació entre els i les votants. No podem dir que Trump va enganyar ningú, però sí que podem dir que va forçar i manipular la informació per justificar la por que fa que algunes persones trobin inqüestionables les seves accions. Un fet que va ser possible pel control del missatge, en especial el discurs d’odi, a les xarxes. La manipulació no l’ha inventat internet, evidentment, però la magnifica i la promociona d’una manera que ni Goebbels hauria pogut imaginar.

Fa poc s’estrenava la sèrie Adolescència que ha fet parar a pensar a la societat, almenys una temporada, sobre el poder incontrolable de les xarxes i en concret de la manosfera (xarxa de webs, blogs i plataformes que promouen una masculinitat emfatitzada, la misogínia i el negacionisme vers el feminisme). L’exposició que patim com a persones a les xarxes sense haver educat la nostra ment per la quantitat d’inputs que rebem és alarmant. Si estem parlant d’adults funcionals amb criteri podem esperar certa oposició a les fake news o a les mentides, o certa predisposició a valorar els continguts abans de creure que són irrefutables. Què passa quan aquests continguts arriben a persones que no tenen aquesta maduresa mental?.

Els nens i les nenes estan exposats 24 hores a la xarxa i a les seves conseqüències negatives. El bullying s’ha multiplicat a les seves vides 24/7 d’una manera tant perillosa com incontrolable.

Ens posem les mans al cap amb la guerra comercial, ens preocupem amb por per la relació dels nostres fills amb les xarxes, però continuem sent reticents a incloure el criteri com a ensenyament necessari a l’educació. Encara critiquem els cursos de coeducació i recordeu quina va ser la reacció quan un govern progressista va proposar una assignatura amb nom “ciutadania” que demanava incloure els valors (el criteri, el respecte, l’empatia) al currículum escolar.

Sense un criteri format, fort, exercitat... tant petits com grans estem indefensos davant la manipulació, davant la vida.