La població metropolitana està disposada a canviar el seus hàbits energètics

La preocupació pel canvi climàtic a l’àrea metropolitana de Barcelona és elevada: el 85,7% dels enquestats estan molt o bastant preocupats pel canvi climàtic i el 78,8% creuen que el canvi climàtic pot afectar molt o bastant la seva vida. Aquesta preocupació es reflecteix en una gran predisposició a canviar d’hàbits per mitigar el canvi climàtic i fomentar una transició energètica més sostenible. Així es desprèn de l’Enquesta sobre hàbits energètics a les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona 2022, encarregada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a l’Institut Metròpoli.
 
Un 21,2% dels entrevistats asseguren que ja no agafen avions o que han reduït els viatges en avió, mentre que un 16,5% no tenen vehicle privat o l’utilitzen menys. D’altra banda, entre un 6 i un 7% ja han canviat a una companyia elèctrica 100% renovable o han comprat un vehicle híbrid endollable o elèctric, mentre que tan sols un 4,4% tenen plaques solars fotovoltaiques instal·lades a l’habitatge.

 

Els entrevistats que encara no han adoptat les accions plantejades mostren un grau de predisposició més elevat per dur a terme les accions relacionades amb la reducció de la mobilitat motoritzada, així com les dirigides a l’augment del consum i la producció d’energies renovables. Concretament, més de la meitat dels entrevistats estan molt o bastant disposats a reduir l’ús del vehicle privat (70,7%), a instal·lar plaques solars fotovoltaiques al seu habitatge (68,2%), a canviar a una companyia elèctrica 100% renovable (66,1%) o a reduir els viatges en avió (63,6 %).

L’enquesta posa de manifest diferències notables a l’hora d’adoptar aquest seguit d’accions en funció de la renda, del tipus d’habitatge o del règim de tinença. Així, un 28,4% de les persones que viuen en cases unifamiliars aïllades i un 11,2% de les que viuen en cases adossades declaren que ja tenen plaques solars fotovoltaiques, mentre que tan sols un 3,1% de les persones que viuen en pisos se n’han instal·lat.

 

L’adopció també segueix un cert patró de renda tant pel que fa a la instal·lació de plaques com pel que fa al canvi de companyia elèctrica cap a una de 100% renovable. Així, mentre que un 5,3% de les persones amb menys ingressos declaren haver-se canviat a una companyia 100% renovable, aquesta xifra es duplica a les llars amb més ingressos i arriba al 12,5%.
 
De fet, els principals impediments per canviar a una companyia elèctrica 100% renovable i per instal·lar plaques solars fotovoltaiques són el cost i la manca d’informació. En aquest darrer cas, també la dificultat per establir acords amb el veïnat. Entre els al·licients més valorats hi ha l’estalvi en la factura elèctrica (56,4%) i la reducció en la contribució al canvi climàtic (52,2%).

 

L’enquesta mostra la predisposició de la ciutadania vers possibles projectes col·lectius d’autoconsum compartit o de comunitats energètiques. Tot i així, s’observa un fort desconeixement de les ajudes públiques per instal·lar plaques solars (74,2%). I de les persones que les coneixen, moltes creuen que no són suficients, ja que les valoren, de mitjana, amb un 3,8 sobre 10.

 

Ús de l'energia a les llars metropolitanes

El gas natural és la principal font d’energia per escalfar l’habitatge (52,3%), seguida de l’electricitat (42,7%). D’altra banda, el 64,3% dels enquestats viuen en habitatges que tenen instal·lat algun tipus de sistema d’aire condicionat.

Pel que fa a les situacions de vulnerabilitat energètica, el juliol passat es van publicar els resultats d’una altra enquesta, Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes, encarregada també per l’AMB a l’Institut Metròpoli. Aquest treball posa de manifest que les situacions de pobresa energètica durant l’estiu han incrementat en la població que viu en zones susceptibles de patir molta calor, que inclouen unes 520.000 persones en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. Mentre que a l’àmbit metropolità les llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada durant l’estiu són el 24,2%, a les zones amb una vulnerabilitat elevada ascendeixen al 30,7%. En canvi, pel que fa al confort a l’hivern no s’observen diferències. En aquestes zones més vulnerables, per tant, les onades de calor preocupen molt la població i la pobresa energètica a l’estiu s’ha convertit en un repte prioritari.