El Baix Llobregat, en plena transformació cap a una comarca més verda i sostenible

La naturalització dels espais urbans és cada vegada més una constant entre les administracions locals, que són conscients que, des dels municipis es pot -i s’ha de- lluitar contra l’innegable canvi climàtic.

Una de les iniciatives més destacades, i pioneres, al Baix Llobregat és Cornellà Natura, un projecte municipal ambiciós i estratègic que va començar el 2017 i que pretén transformar el municipi en un gran parc natural, interconnectant els espais verds per establir un model de ciutat més amable i sostenible. En definitiva, es tracta d’aconseguir que la natura arribi a tots els racons.

Cornellà compta amb diferents zones verdes, com ara tres grans parcs (Can Mercader, Rosa Sensat i de la Infanta), el riu Llobregat i zones enjardinades en places i altres indrets de la ciutat. L’objectiu és que aquests espais quedin units. Per aquest motiu, s’està creant un sistema d’eixos verds que ajuden a connectar totes les àrees lliures amb els equipaments existents i així dotar d’una millor qualitat els espais urbans. Aquests eixos verds busquen vertebrar la ciutat i configurar una estructura d’intercanvi social, d’oci i de promoció de la natura i la biodiversitat.

El projecte, reconegut per la Comissió Europea amb el Green Leaf 2019 pel seu compromís mediambiental, no només incrementa la densitat de la vegetació o la creació de nous passejos -com el que va des del parc de la Ribera fins a l’Auditori i la Fira-, sinó que també prioritza altres mesures com la conversió de carrers en zona per als vianants, la restricció del trànsit rodat, accions contra la contaminació, l’ampliació de carrils bici, la promoció del transport públic o la recuperació d’espais per a l’ús ciutadà.  Gràcies a tot plegat, s’han reduït els nivells de diòxid de nitrogen.

Enguany, el guardó Green Leaf l’ostenta Viladecans, que s’ha convertit en la capital verda europea. Aquest reconeixement internacional ha permès activar el programa Viu Verd, una iniciativa municipal que pretén transformar el municipi seguint la regla del 3-30-300, que consisteix a aconseguir que cada persona vegi almenys tres arbres des de casa seva, tenir un 30% de cobertura arbòria al barri i trobar-se a 300 metres d’un parc.

El programa pretén augmentar la resiliència davant el canvi climàtic i fer que la natura urbana sigui un element de benestar físic i psíquic per a la ciutadania. Sota aquesta premissa, contempla accions que estenen la presència de vegetació i biodiversitat al carrer i milloren la qualitat dels espais verds existents. També ajudarà a definir el futur Pla Local de Renaturalització, que té com a objectiu, entre d’altres, passar dels 20.000 arbres actuals als 30.000 el 2030. La proposta ha rebut 2,8 milions d’euros dels fons europeus Next Generation.

Una de les actuacions centrals del programa és el nou eix verd a Ponent, que connectarà els espais verds de la zona tot creant una xarxa que travessi aquests barris fins a arribar a l’espai forestal. També es potenciarà la natura en zones verdes ja existents, com els parcs de la Gent Gran, de la Pau i de la Marina; els jardins de Creu Casas; les places del Llobregat i del Primer de Maig, o la façana de l’autopista C-32 davant del Parc de Negocis.

A més, es crearan hàbitats per a la fauna, afavorint la presència de més animals en els espais urbans de natura que contribueixin no només a la biodiversitat, sinó també al gaudi o el control natural de plagues.

L’Ajuntament de Sant Boi també està immers en una iniciativa estratègica que pretén establir les bases d’un nou model de verd urbà, coherent amb els objectius del Pla de Mandat 2023-27 i el Pla d’Acció de l’Agenda Urbana Local.

Es tracta del projecte batejat com Sant Boi Respira + Verd, que té un pressupost global de més de quatre milions d’euros, dels quals 3,7 es finançaran mitjançant els fons europeus Next Generation a través de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

Les accions més significatives s’estan duent a terme en el nucli urbà, amb la creació de 26.000 metres quadrats de nous espais verds, millorant l’estat dels 39.000 metres quadrats preexistents i reforçant la plantació d’arbrat als carrers. També s’incrementarà la dotació de verd mitjançant altres fórmules, com la renaturalització dels patis escolars, l’ús dels horts comunitaris i terapèutics com a eina de prescripció social per a la promoció de la salut física i mental i, fins i tot, la instal·lació d’un laboratori experimental d’agricultura urbana en un equipament municipal. L’objectiu és connectar tot aquest verd urbà amb l’entorn forestal, fluvial i agrícola de Sant Boi.

Entre les noves zones verdes previstes hi ha, per exemple, el parc que enllaçarà Molí Nou i Ciutat Cooperativa mitjançant un eix verd a partir de l’obertura i renaturalització d’un solar al carrer del Primer de Maig; l’ampliació de l’eix verd del Parc del Llor i la seva connexió amb altres espais urbans i forestals, o la renaturalització del Parc de la Riera Roja, a la zona industrial.

D’altra banda, la riera de Can Soler, principal connector ecològic de Sant Boi entre la muntanya i el riu, es restaurarà parcialment per recuperar hàbitats de fauna i flora lligats al curs natural de l’aigua i els espais de riera.

L’ambiciós projecte també preveu renaturalitzar parcs existents com els de la Torre del Sol i el Puig del Castell amb vegetació més adaptada al context climàtic; o el Parc de Marianao i el seu llac, recuperant la vegetació i fauna pròpia d’ambients d’aigua dolça. A més, en el marc d’aquesta iniciativa s’estan reforçant les plantacions d’arbrat al carrer, millorant i creant nous eixos verds, generant més confort tèrmic i augmentant la biodiversitat i la resiliència.

L’Hospitalet disposa del Pla Director del Verd Urbà 2018-2028 amb el qual s’ha dut a terme una gran tasca de planificació, ordenació i gestió de l’arbrat a la ciutat durant els darrers anys. De fet, avui dia, la varietat d’espècies s’ha incrementat fins a arribar a les 270, aproximadament. “La selecció d’arbrat té en compte una gran quantitat de factors, com, per exemple, l’espai aeri disponible per al desenvolupament de la capçada i per al creixement de les arrels, la vigorositat i la longevitat de l’espècie, l’increment de la biodiversitat, el comportament davant de les plagues, la floració, el color de les fulles i les al·lèrgies que poden provocar”, expliquen des de l’Ajuntament.

D’altra banda, sempre que la sequera ho permet, la ciutat aposta per augmentar el nombre d’arbres, tant a carrers i places com a les zones verdes. Precisament, el passat octubre va començar una campanya que té com a objectiu la plantació de més de 3.400 exemplars. Es calcula que permetran absorbir unes 262 tones de CO2 a l’any, interceptar 32,5 milions de litres d’aigua, a més de reduir els nivells d’ozó, de diòxid de nitrogen i de diòxid de sofre.

Així mateix, dins el teixit urbà consolidat dels barris, l’Ajuntament treballa en la cerca d’ubicacions per a situar-hi noves zones verdes. El passat desembre, veïns i veïnes de l’Hospitalet van participar en la plantació comunitària de la nova illa verda de Santa Eulàlia, a la confluència entre l’avinguda del Carrilet i el carrer del General Prim. Els assistents van col·laborar en la plantació de 25 arbres, planta vivaç i vegetació arbustiva. La nova zona verda del barri, de 1.000 metres quadrats, era una antiga fàbrica enderrocada el 2022, un espai en desús des de feia anys. L’Ajuntament va destinar 1,4 milions per a expropiar les finques i guanyar espai urbà.

A finals de gener, 200 alumnes de tots els cursos de l’Escola Bellvitge van participar també en una plantació comunitària de 45 arbres al carrer del Prat. En aquest cas, l’espai, de 1.550 metres quadrats, era una àrea d’aparcament que es va remodelar el 2023 per crear una nova zona verda per al barri. Segons fonts municipals, en els pròxims mesos hi haurà almenys una plantació comunitària a cada districte de la ciutat. Les més immediates seran a la plaça de Federico García Lorca, a Pubilla Cases, i al parc de la Pau, a Les Planes, amb l’objectiu de fer partícip la ciutadania de la cura de l’espai públic.

L’Ajuntament de l’Hospitalet, que ja ha començat a treballar en un projecte per a naturalitzar les àrees de jocs infantils, pretén que tota la ciutadania disposi d’un espai verd a cinc minuts del seu domicili i aconseguir el 20% de cobertura arbòria a la ciutat l’any 2030.

El Pla d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Sant Joan Despí té com a un dels seus eixos principals potenciar el verd urbà com a garantia de biodiversitat i salut. “El pla fa una aposta decidida per la renaturalització de la ciutat augmentant la infraestructura verda, millorant la gestió del verd urbà i substituint les espècies de jardineria amb una elevada demanda hídrica, entre altres mesures”, remarquen des de l’Ajuntament.

I per aconseguir aquests objectius, ja s’han començat a desplegar diferents accions. L’any 2023, per exemple, es va fer una intervenció a la plaça de l’Estatut amb un canvi d’espècies més adaptades a les condicions climàtiques actuals, i que continuarà enguany amb actuacions als parterres del barri de Residencial Sant Joan. També està previst millorar les zones verdes de la plaça del Mercat, a les Planes.

D’altra banda, l’Ajuntament treballa en l’elaboració d’un pla per renaturalitzar els patis dels centres escolars. Les actuacions més recents s’han dut a terme a les escoles Pau Casals i Roser Capdevila, i aquest 2025 s’intervindrà a l’escola Espai 3. Està previst que entre 2025-2027 es faci la renaturalització dels patis de les tres escoles bressol municipals i del pati de l’antiga escola Pascual Cañís.

A més, en l’actualitat s’estan replantant 170 arbres per continuar augmentant la infraestructura verda urbana. Es mantenen les espècies que s’adapten bé a les condicions del sòl i del clima de la ciutat, mentre que les espècies que no són idònies per a l’entorn urbà actual, són substituïdes. També es treballa en la millora del terreny per facilitar un creixement òptim dels exemplars.

L’Ajuntament del Prat està duent a terme feines de plantació i reposició de més de 1.000 d’arbres al nucli de la ciutat i a l’Eixample Sud, així com l’increment d’espècies que ha passat de 56 al 2018 a les 80 actuals.

Des del consistori ressalten que, a més, sempre que és tècnicament viable, totes les reformes de carrers o la creació de nous incorporen tant arbrat com és possible. Són exemples les pacificacions dels carrers de Castella, de Sant Pere, de Viladecans o de Sant Boi, així com les pròximes que començaran aquest any, com la del carrer d’Enric Borràs.

A la nova urbanització de l’Eixample Sud, majoritàriament, les espècies utilitzades són lledoners, tipuanes, mèlies, paulònies, cirerers de doble flor, acàcies tapenera, freixes i hibiscs de siria.

Al nucli urbà, en alguns carrers es manté l’espècie existent, com són sòfores, mèlies i pruneres. En altres punts s’aprofita per substituir l’espècie per una més adient al nostre clima, que tingui més adaptació als estius cada cop més secs i amb temperatures més elevades. En aquest darrer cas, les espècies que es planten són noves varietats d’acers, cal·listèmon carmesí i arbre de la flama xinès. Les feines s’allargaran fins a meitat de primavera.

D’altra banda, està a punt d’adjudicar-se un contracte per redactar un document estratègic, les directrius del qual són la naturalització de l’espai urbà, i que estarà enllestit el juliol.

L’Ajuntament d’Esplugues també ha plantat en els últims mesos prop de mig centenar d’arbres en voreres i zones verdes de la ciutat. L’objectiu d’aquesta intensiva campanya ha estat, fonamentalment, substituir els exemplars en mal estat a causa de la sequera. Les altes temperatures dels últims estius i el consegüent estrès hídric han debilitat molts arbres, que s’han tornat més vulnerables a plagues i ferides. Algunes de les espècies plantades són cedres, magnòlies i aurons negres, seguint la recomanació de la Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà, de la Diputació de Barcelona, que permet escollir les espècies idònies per a cada lloc.

Des del consistori asseguren que la nova massa arbòria resultant d’aquesta plantació compensarà aproximadament uns 4.500 quilos de CO2 anuals, durant els primers anys de vida d’aquests exemplars.

Per la seva banda, Gavà ha finalitzat recentment la plantació d’un centenar d’arbres en diferents punts del nucli urbà i del barri marítim.