La (re)naturalització de les ciutats

Hi ha una gran evidència científica dels beneficis que comporta la (re)naturalització urbana. Per una banda, en la salut. Millora l’estat d’ànim i mental de les persones, redueix l’estrès i fomenta una major qualitat de vida.

Les fulles dels arbres filtren els contaminants, millorant la qualitat de l’aire i reduint els riscos en la salut.

En segon lloc, contribueixen al refredament i combatre l’illa de calor urbana. La temperatura sota dels arbres pot ser de fins a 12ºC inferior a l’entorn, i els paviments transpirables, redueix en fins a 5ºC la temperatura a les nits d’estiu. I a estalviar energia: l’ombra i el paviment transpirable redueix l’ús de climatització entre un 26% i un 47%.

En tercer lloc, cada arbre adult captura entre 6 i 20 kg de CO₂ a l’any. Ajuden a doblar la corba de CO₂ i a assolir els objectius de neutralitat de CO₂ del Green Deal.   

Si els governs locals construeixen equipaments esportius i de wellness pels beneficis a la ciutadania, la infraestructura verda urbana hauria de tenir la categoria d’equipament i finançament apropiat, pels beneficis mentals i físics que comporta.

Calen polítiques d’adaptació a la nova realitat climàtica, de refredament de les ciutats mediterrànies com les del Baix Llobregat. La (re)naturalització urbana hauria de ser la nova guia de l’urbanisme urbà del segle XXI.