Un estudi ajuda a entendre les causes de la COVID-19 greu en pacients vacunats

Un estudi de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha demostrat que els autoanticossos neutralitzants d’interferons I són un factor de risc independent per a la gravetat d’infeccions víriques com ara la COVID-19 fins i tot en persones vacunades.

La pandèmia de COVID-19 va posar de manifest la complexitat del sistema immunitari i la seva resposta contra patògens emergents. De fet, una de les incògnites que romanen obertes està relacionada amb la variabilitat en la gravetat de la malaltia que van presentar els individus vacunats. Malgrat l’èxit de les vacunes, que van esdevenir claus per controlar la crisi prevenint les formes més greus de la malaltia, s’ha vist que alguns individus vacunats tot i així en patien formes greus.

Segons l’estudi, un possible factor clau que podria explicar aquesta vulnerabilitat són els autoanticossos neutralitzants d’interferons de tipus I. Aquests autoanticossos ja s’havien relacionat anteriorment amb la gravetat de la COVID-19 en individus no vacunats, però encara no s’havia estudiat el seu rol en els vacunats.

Per analitzar-ho, es van recollir dades clíniques i de laboratori de 670 pacients vacunats que van ingressar a l’Hospital de Bellvitge per pneumònia derivada de COVID-19 entre l’abril de 2021 i el desembre de 2022. De tots ells, el 13,7% (92) van resultar ser positius per aquests autoanticossos, dels quals un 38% (35) eren capaços de bloquejar els interferons I in vitro. Els pacients amb aquests autoanticossos van desenvolupar una pneumònia significativament més greu.

Així doncs, els pacients amb autoanticossos neutralitzants d’interferons I van demostrar ser més propensos a desenvolupar pneumònia greu tot i haver tingut una resposta adequada a la vacuna. Ara bé, la vacuna va ajudar a atenuar aquesta predisposició: mentre que en els pacients vacunats la presència d’aquests autoanticossos van fer incrementar 2,3 vegades el risc de patir pneumònia crítica, en els pacients no vacunats el risc es multiplica per 17.

Per tant, la detecció d’aquests autoanticossos podria ajudar a distingir individus amb major risc de patir infeccions víriques greus i permetre començar un tractament antivíric precoç o seguir recomanacions vacunals preventives més estrictes. Queda per veure com es pot fer una translació d’aquesta nova informació a la pràctica clínica habitual.