L'HOSPITALET
Les teràpies biològiques transformen el tractament de la rinosinusitis crònica greu amb pòlips
Es tracta d’una malaltia amb un fort impacte sobre la qualitat de vida i que afecta un 4% de la població espanyola
![[Img #59374]](https://elfar.cat/upload/images/04_2025/4504_orl-rinosinusitis_25_01.jpg)
La rinosinusitis crònica (RSC) és una malaltia inflamatòria crònica que afecta al nas i als sins paranasals. Els símptomes habituals de la malaltia són congestió, dolor i inflamació a la cara, mucositat, mal de cap, pèrdua d’olfacte o tamponament de l’orella i aquests es veuen agreujats amb l’aparició de pòlips nasals, un dels fenotips de l’RSC. El desenvolupament de fàrmacs biològics a partir d’anticossos monoclonals està aportant una solució terapèutica eficaç per millorar la qualitat de vida de molts dels pacients amb la variant més greu de la malaltia.
El Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge va crear l’any 2022 la primera consulta específica a Espanya per als casos més severs de rinosinusitis crònica amb pòlips. Des d’aleshores ha tractat més de 150 pacients, afectats en molts casos també d’asma greu, que sovint apareix associada a la rinosinusitis crònica amb pòlips.
El responsable del Servei d’Otorrinolaringologia de l’HUB, Xavier González, explica que “aquests són els casos d’inflamació T2, majoritària als països occidentals, de caràcter multifactorial i que en un 40% dels casos pot requerir atenció hospitalària, perquè els símptomes poden ser greus”. Segons González, un 50% d’aquests pacients ha rebut tractament biològic, que ha estat ben tolerat i amb resultats molt esperançadors.
El desenvolupament de la medicina personalitzada ha comportat l’aparició de diferents tractaments biològics que s’han mostrat eficaços contra la inflamació T2. En molts casos la simptomatologia severa afecta a la qualitat de vida i feia necessària l’administració de corticoides orals, amb un alt risc d’efectes secundaris, o la cirurgia endoscòpica nasosinusal, en ocasions amb reintervencions perquè els pòlips es reprodueixen.
Una de les millores més notables derivades dels tractaments biològics s’ha registrat en la recuperació de l’olfacte. “L’atenció a l’olfacte va guanyar protagonisme arran de la pandèmia, fins aleshores l’únic tractament possible era la rehabilitació i amb resultats molt limitats; ara, en canvi la majoria dels tractaments biològics milloren l’olfacte”, subratlla González.
Els pacients de rinosinusitis crònica amb pòlips que accedeixen als tractaments biològics han de complir alguns criteris restrictius, com ara tenir un deteriorament sensible de la qualitat de vida, una pèrdua important del sentit de l’olfacte, la necessitat de prendre corticoides i presentar pòlips nasals malgrat haver rebut cirurgies prèvies.
La rinosinusitis crònica (RSC) és una malaltia inflamatòria crònica que afecta al nas i als sins paranasals. Els símptomes habituals de la malaltia són congestió, dolor i inflamació a la cara, mucositat, mal de cap, pèrdua d’olfacte o tamponament de l’orella i aquests es veuen agreujats amb l’aparició de pòlips nasals, un dels fenotips de l’RSC. El desenvolupament de fàrmacs biològics a partir d’anticossos monoclonals està aportant una solució terapèutica eficaç per millorar la qualitat de vida de molts dels pacients amb la variant més greu de la malaltia.
El Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge va crear l’any 2022 la primera consulta específica a Espanya per als casos més severs de rinosinusitis crònica amb pòlips. Des d’aleshores ha tractat més de 150 pacients, afectats en molts casos també d’asma greu, que sovint apareix associada a la rinosinusitis crònica amb pòlips.
El responsable del Servei d’Otorrinolaringologia de l’HUB, Xavier González, explica que “aquests són els casos d’inflamació T2, majoritària als països occidentals, de caràcter multifactorial i que en un 40% dels casos pot requerir atenció hospitalària, perquè els símptomes poden ser greus”. Segons González, un 50% d’aquests pacients ha rebut tractament biològic, que ha estat ben tolerat i amb resultats molt esperançadors.
El desenvolupament de la medicina personalitzada ha comportat l’aparició de diferents tractaments biològics que s’han mostrat eficaços contra la inflamació T2. En molts casos la simptomatologia severa afecta a la qualitat de vida i feia necessària l’administració de corticoides orals, amb un alt risc d’efectes secundaris, o la cirurgia endoscòpica nasosinusal, en ocasions amb reintervencions perquè els pòlips es reprodueixen.
Una de les millores més notables derivades dels tractaments biològics s’ha registrat en la recuperació de l’olfacte. “L’atenció a l’olfacte va guanyar protagonisme arran de la pandèmia, fins aleshores l’únic tractament possible era la rehabilitació i amb resultats molt limitats; ara, en canvi la majoria dels tractaments biològics milloren l’olfacte”, subratlla González.
Els pacients de rinosinusitis crònica amb pòlips que accedeixen als tractaments biològics han de complir alguns criteris restrictius, com ara tenir un deteriorament sensible de la qualitat de vida, una pèrdua important del sentit de l’olfacte, la necessitat de prendre corticoides i presentar pòlips nasals malgrat haver rebut cirurgies prèvies.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.179