Un centenar d'accions per reduir els conflictes amb senglars a Collserola

Veïns, ambientalistes, caçadors i administració han pensat i dissenyat conjuntament 98 accions per reduir els conflictes amb senglars a Collserola. Per primera vegada, s’ha creat entorn del massís més poblat i freqüentat de Catalunya un nou model de governança basada en la implicació dels principals actors afectats: ajuntaments, veïns, entitats ambientalistes, de protecció dels animals, agràries i societats de caçadors.

Es tracta de no dependre exclusivament de les mesures de control com la caça i sumar-hi altres accions que aportin una reducció dels conflictes.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha anunciat la creació de l’Observatori del Senglar, una plataforma d’integració del coneixement i comunicació entre col·lectius implicats. Ordeig ha explicat que “serà una plataforma d’integració del coneixement i comunicació entre col·lectius implicats i servirà per recollir incidències, oferir assessorament i seguir les mesures implementades amb l’objectiu de proporcionar un espai de treball conjunt per als municipis per gestionar el conflicte de manera coordinada en aquest context tan complex”.

El conseller Ordeig també ha volgut destacar com els treballs de prevenció d’incendis que està realitzant el Departament d’Agricultura al Parc Natural de la Serra de Collserola modifiquen les condicions ambientals favorables al porc senglar que viu al massís i que afavoreixen el seu creixement per donar refugi i aliment als seus exemplars. “En la gestió forestal tenim molt marge de millora i són molt importants els treballs per fer prevenció d’incendis però també perquè ajuden al control de la fauna cinegètica”, ha afegit.

Les altres mesures destacades són adaptar la gestió de la recollida dels residus municipals; adaptar la gestió de les colònies de gats a l’àmbit del conflicte per impedir que els senglars accedeixin a aliments; sensibilització, educació i conscienciació a la ciutadania per respectar la natura i la condició salvatge del senglar, per evitar comportaments que atreguin l’espècie a l’àrea urbana i modifiquin el seu comportament natural; mesures per ajudar el sector de la pagesia a reduir els danys als conreus, i adaptació de les zones urbanes i periurbanes al conflicte per disminuir la disponibilitat de recursos (aigua) i hàbitat (gestió d’àrees enjardinades, desbrossament, etc.).

Una mitjana de 9 senglars per km2 viuen a Collserola

Les estimes de l’abundància de les poblacions de senglar a Collserola que s’extreuen de les batudes de caça indiquen que aquest hivern 2024-25 s’ha mantingut similar a la temporada anterior. Així, la densitat mitjana calculada és de 9,2 exemplars per km2 i es manté per sota dels alts nivells assolits durant la temporada 2021-22.

Els 43 accidents de trànsit durant l’any 2024 a les carreteres interurbanes a l’àmbit de Collserola, extrets del recull d’accidents informats pels atestats pel Servei Català de Trànsit, mostra un clar descens després del creixement de l’any 2022, quan les poblacions de senglar van assolir un valor màxim d’abundància amb la recuperació postcovid. Durant l’any 2020, només es van informar 28 accidents, molt relacionats amb les restriccions de circulació que l’alerta sanitària va imposar.

Les captures durant la temporada de caça a les 20 batudes autoritzades també s’han reduït: només 54 exemplars, xifra inferior als 87 de la temporada anterior.

Les causes d’aquesta reducció de les abundàncies es poden relacionar amb els efectes que la sequera continuada provoca a les condicions ambientals, amb una reducció de la productivitat primària i l’absència d’aigua. A les ciutats, les restriccions de reg de les zones enjardinades derivades de la declaració de mesures urgents per la sequera, va impedir que el senglar s’endinsés a les ciutats durant els mesos d’estiu, un comportament que han après per subsistir. A més, les accions contínues de control sobre la població considerada ‘habituada’ i l’extracció d’aquests exemplars va aconseguir trencar la cadena de transmissió cultural d’aquest comportament de mares a fills.

Des del departament també remarquen que els canvis en la recollida de residus domèstics que han impulsat alguns ajuntaments els darrers anys i una conscienciació més gran per part de la ciutadania per evitar donar menjar o apropar-se a aquests animals han contribuït sens dubte a la reducció de les situacions de risc als carrers.