L'aigua regenerada a la planta del Llobregat des de 2022 equival a la produïda en un any a la dessalinitzadora del Prat

L'aigua regenerada a la depuradora del Llobregat per a usos prepotables des de desembre de 2022 i fins a principis d'enguany equival a la producció d'un any a la dessalinitzadora del Prat, que disposa d'una capacitat màxima de 60 hectòmetres cúbics. En un comunicat, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha detallat que en aquest període es van proporcionar 61,8 hectòmetres cúbics. Aquest recurs va fer augmentar la disponibilitat d'aigua a la regió de Barcelona i va evitar l'entrada en la fase d'emergència 2 al sistema Ter Llobregat l'any passat.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que aquestes mesures “han vingut per quedar-se i que l’estratègia de l’aigua del Govern preveu incrementar l’ús de la regeneració per a disposar de més recurs i deixar de dependre de la pluviometria”.

Aquesta mesura, iniciada durant els primers mesos de 2023, s’ha perllongat durant un període de 28 mesos. Aquest recurs s’ha aportat en el riu Llobregat a l’altura de l’assut de Molins de Rei/Sant Vicenç dels Horts, per a barrejar-se amb l’aigua que el riu porta de manera natural i ser, posteriorment, potabilitzat vuit quilòmetres aigua avall, a la potabilitzadora de Sant Joan Despí.

El màxim aprofitament es va donar durant l’hivern del 2024, coincidint amb el moment més crític de la sequera, on es van retornar de manera sostinguda 1,5 m3/s al riu Llobregat a l’assut de Molins de Rei/Sant Vicenç dels Horts. En aquest període, la dessalinitzadora del Llobregat, que funcionava al màxim de la seva capacitat, aportava al sistema Ter Llobregat 2 m3/s i la demanda total d’aquest àmbit en aquell moment era de 10 m3/s.

Amb l’entrada en prealerta del sistema Ter Llobregat, es deixarà d’aportar aigua regenerada per a usos prepotables, atès que aquesta mesura està concebuda per activar-se a partir de l’escenari d’alerta. Tot i això, se seguirà aportant aigua regenerada al tram final del riu Llobregat (concretament a Sant Joan Despí, aigua avall de la potabilitzadora) per a garantir el cabal ecològic i evitar així un major alliberament d’aigua des de la presa de la Baells

A principis de la primavera de 2024 es van viure els moments més greus de la sequera, amb la fase d’emergència en el sistema Ter Llobregat i un volum de reserves per sota del 16% de la seva capacitat, amb 90 hm3 emmagatzemats. Des del Govern expliquen que sense aquesta aportació d’aigua regenerada, les reserves embassades al Ter-Llobregat haguessin assolit 49 hm3, provocant l’entrada en l’escenari d’emergència 2. "Això hauria comportat una intensificació de les limitacions d’aigua per a usos urbans", asseguren.

Durant aquest període, s’ha fet un seguiment continuat de la qualitat de l’aigua regenerada, tant per part de l’ACA com del Departament de Salut, les administracions locals i operadors com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Aigües de Barcelona. En aquest sentit, els controls s’han fet en tot el procés, concretament a la sortida de tractament i regeneració, en el seu abocament al medi, a la captació cap a la planta potabilitzadora i, finalment, l’aigua subministrada en xarxa.

S’ha controlat fins a 300 compostos químics i també indicadors microbiològics, amb especial seguiment a diversos composts indicadors i microcontaminants específics, addicionals als compostos bàsics de l’autorització de l’abocament. "En tot aquest període s’ha assegurat el compliment de la qualitat d’aigua potable subministrada", apunten les mateixes fonts.

Aquesta actuació ha estat reconeguda a nivell europeu per l’associació internacional Water Reuse Europe, a través del Water Reuse Innovation Prize atorgat l’abril de 2023.