La despesa mensual mitjana en alimentació se situa en 448,9 euros per llar

La despesa mensual en alimentació i productes habituals de les llars de les comarques de Barcelona se situa en una mitjana de 420,7 euros, segons es desprèn de l’Enquesta d’Hàbits de Consum i Compra 2024, elaborada per la Diputació. En el cas concret del Baix Llobregat, la xifra augmenta fins als 448,9 euros.

 

La despesa mensual en alimentació i productes habituals varia segons la mida del municipi. Així, la despesa mitjana més elevada es dona en les llars de municipis de 50.001 a 100.000 habitants (518,3 euros), mentre que les llars de municipis de més de 100.000 habitants tenen un despesa lleugerament superior a la global (431,2 euros).

 

Tot i que les dones continuen tenint un paper destacat en les compres domèstiques, aquesta responsabilitat s'està repartint cada cop més. Així, en el 62,1% de les llars, les dones són les responsables de la compra, percentatge encara lluny de la paritat però que mostra una reducció progressiva en relació a 2019 (63,8%) i sobretot en comparació amb 2017 (70,8%).

 

El 57% de les llars afirmen tenir una única persona encarregada en exclusiva de la compra: d’aquest grup un 64,7% són dones, majoritàriament de municipis molt petits (69%) i set de cada deu tenen més de 65 anys.

 

Per altra banda, en el 43% de llars la responsabilitat de la compra és compartida, i en aquest grup destaca la presència d’homes (55%) d'entre 16 i 34 anys i que viuen en ciutats de més de 100.000 habitants.

 

La proximitat continua essent un factor fonamental en les compres d’alimentació, que es fan majoritàriament als barris de residència (74,8% en alimentació fresca, 69,4% en resta alimentació i 66,5% en productes quotidians no alimentaris). Per contra, el 35,1% de famílies es desplaça fora del seu barri o fora del municipi per compres en equipament de la persona.

 

Les compres d’alimentació fresca al barri es reparteixen entre supermercats (47%) i les botigues de barri/ eix comercial (41,3%), mentre el mercat municipal (33,9%) se situa en tercera posició. D’altra banda, s’observa un augment de les compres a pagès / productor (9,3%) i mercats de venda no sedentària (10,1%). Les compres de la resta d’alimentació i productes de consum quotidià no alimentari es concentren les compres del barri en els supermercats (82,8%).

 

Pel que fa a la freqüència de compra, és de dos o tres vegades per setmana a l’alimentació fresca (43,2%), mentre la resta d’alimentació es compra un cop per setmana (46,1%). En les compres de productes de consum quotidià no alimentari hi ha més variabilitat en la freqüència de compra, que és predominantment mensual (31,8%).

 

La compra per internet es manté estable

 

Sis de cada deu llars de les comarques de Barcelona (60,8%) ha fet compres per internet durant l’últim any, xifra que es manté estable en relació a 2019 (60,7%). El 21,4% de les llars compra en línia un cop al mes, i el 17,2% de llars més d’una vegada al mes. Les compres per internet són més freqüents entre els homes, i conforme disminueix l’edat del responsable de les compres a la llar.

 

Els productes més comprats per internet són l’equipament de la persona (48,4%), seguida de electrònica i informàtica (27,4%), equipament de la llar (26,4%) i productes d’oci (25,1%).

 

El 32,5% dels responsables de la compra a la llar que compren per internet esmenten la comoditat com a principal motiu, i un 21,3% la varietat de productes. El 50,2% utilitzen el telèfon mòbil com a mitjà principal per comprar en línia i el 79,2% acostuma a fer-ho per portals generalistes multiproducte, un 27,8% en portals de productes especialitzats i només el 11,1% esmenta compres en línia a comerços de proximitat que disposen de pàgina web. El 75,7% acostuma a recollir les seves compres en línia a través de l’entrega a domicili, i un 14,4% en punts d’entrega propers als seu domicili o lloc de treball.

 

Més marca blanca

 

Pràcticament la meitat (46,6%) de les llars de les comarques de Barcelona ha augmentat la compra de productes de marca blanca en els darrers mesos, percentatge que s’enfila fins al 60,8% entre les llars monoparentals amb fills menors d’edat. Aquest canvi d’hàbits és més present entre les dones que els homes responsables de les compres a la llar, i també entre els perfils més joves (16 a 34 anys i 35 a 49 anys) i amb estudis mitjans.

 

En paral·lel, la meitat (49,7%) de les llars ha canviat la freqüència de compra de productes de qualitat per l’augment de preus, percentatge que arriba al 64,7% en el cas de les llars monoparentals amb fills menors d’edat.

 

Els enquestats amb un perfil d’estudis/laboral alt fan més compres de productes ecològics, de proximitat o de productor en totes les categories. Aquest tipus de compres també és més habitual entre les dones i responsables de compres majors de 65 anys.

 

L’oferta comercial, valorada amb un notable

 

Els ciutadans valoren amb un 7,15 sobre 10 l’oferta comercial del seu municipi. Les llars de parelles amb fills són els més crítics (6,96), i les unipersonals són les que valoren més satisfactòriament (7,17). La valoració augmenta a totes les comarques.

 

Els aspectes millor valorats de l’oferta comercial municipal son els tracte i atenció directa dels comercials, els horaris i la professionalitat dels comerciants. Per contra, la varietat de l’oferta en oci, els preus i la disponibilitat d’aparcament en les zones comercials són els aspectes pitjor valorats.

 

Totes les dades de l’estudi es podran consultar properament al nou Observatori del Comerç Local, un espai web que permetrà obtenir els resultat agrupats per àmbits o resultats específics i descarregar les dades del treball de camp de les tres edicions.