EDITORIAL. Prevenir el foc, una responsabilitat col·lectiva

Cada estiu, els incendis forestals tornen a ocupar els titulars dels mitjans de comunicació amb imatges devastadores als diaris i als informatius televisius: boscos calcinats, fauna fugint, veïns evacuats i bombers extenuats lluitant contra les flames. Però allò que no sempre rep el mateix focus és el que pot marcar la diferència: la prevenció. Sovint, la veritable batalla contra el foc no es lliura al bosc quan ja crema, sinó molt abans, en el silenci d’una feina constant, tècnica i fonamental.

La prevenció d’incendis forestals és, avui, una qüestió de responsabilitat col·lectiva. És una tasca que va molt més enllà de les administracions. Implica propietaris, entitats locals, professionals i, sobretot, una ciutadania compromesa. Segons dades oficials, el 85 % dels incendis té origen humà, sovint provocats per descuits o actituds incíviques. En aquest context, la prudència i la responsabilitat individual esdevenen tan importants com qualsevol pla institucional.

La feina de prevenció és àmplia i diversa: neteja del sotabosc, manteniment de camins i franges perimetrals, retirada d’arbres morts, vigilància de punts crítics, control d’abocaments, adequació de línies elèctriques i gestió forestal estratègica. I no menys important: l’educació ambiental, una eina essencial per fomentar la consciència i el respecte per l’entorn des de la infància.

Cal reconèixer la tasca de la Diputació de Barcelona, que entre 2024 i 2025 destinarà 10 milions d’euros a la millora de la seguretat dels boscos del territori. Aquesta inversió no només busca evitar incendis, sinó també millorar la biodiversitat, fer els boscos més resilients i potenciar els recursos renovables, com la biomassa. Iniciatives similars, com les impulsades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o la Generalitat al Parc de Collserola, són exemples del camí que cal seguir: una prevenció basada en la gestió sostenible i la protecció dels ecosistemes.

Amb el canvi climàtic, aquesta tasca encara és més urgent. Les temporades seques són més llargues, les onades de calor més freqüents i les pluges més irregulars. Davant d’aquest escenari, la prevenció no és només recomanable, és imprescindible. Els boscos ben gestionats poden actuar com a embornals de carboni, ajudant a mitigar els efectes del canvi climàtic i protegint els serveis ecosistèmics que tots necessitem.

És necessari, doncs, un compromís ferm de les institucions per dotar la prevenció del pressupost, les eines i el personal que requereix. Però també cal reforçar la corresponsabilitat ciutadana. Cadascun de nosaltres hi pot contribuir: amb actituds conscients, evitant riscos innecessaris i col·laborant amb iniciatives locals.

Enguany, les pluges de primavera i les temperatures moderades dibuixen un escenari menys dramàtic que en anys anteriors. Però això no és motiu per abaixar la guàrdia. El risc persisteix, i només des de la constància i la planificació podrem evitar repetir cada estiu el mateix drama.

Invertir en prevenció és salvar vides, protegir la natura i preservar la riquesa ambiental i cultural del nostre territori. És també una decisió intel·ligent des del punt de vista econòmic: prevenir sempre serà més barat i menys dolorós que apagar un incendi i reparar-ne les conseqüències.