La xarxa metropolitana de refugis climàtics s'amplia davant la previsió de calorades més intenses

Unes 526.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona, el que representa un 16 % de la població, són especialment vulnerables a la calor, segons l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), calculat per l’AMB.

Una de les solucions més notòries per reduir els riscos associats a les altes temperaturesés és la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), que agrupa instal·lacions que habitualment tenen una altra funció i que de manera excepcional ofereixen confort en períodes de temperatures elevades, sigui per mitjà de climatització o amb mètodes naturals com la presència de vegetació. Aquest any, amb l’aixecament de les restriccions per sequera, pren especial importància la presència d’aigua (llacs, estanys i fonts) als refugis exteriors, com un mecanisme més per controlar les altes temperatures.

Els tipus de refugis que integren aquesta xarxa són equipaments municipals (biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, mercats, museus, poliesportius, etc.), parcs (de gestió metropolitana o municipal) i piscines públiques.

Durant l’any 2025, es preveu incorporar a la XMRC 58 nous espais amb les condicions adients. Sumats als ja existents, la xarxa comptarà amb un total de 244 refugis climàtics (71 parcs, 151 equipaments i 22 piscines), que estaran actius durant els mesos de més calor en 31 municipis metropolitans.

Els refugis de la XMRC donaran cobertura a 1.271.708 persones, el 80,5 % de la població dels municipis que integren la xarxa. Això significa que aquestes persones tenen un refugi a menys de 10 minuts a peu des de casa seva.

Pel que fa a la població més vulnerable, el percentatge de cobertura s’eleva fins el 82,5 % a tot el territori metropolità. Aquestes dades no inclouen la xarxa pròpia de Barcelona, que cobreix el 97 % de la seva població, amb uns 390 espais de refugi climàtic dels mateixos tipus que la resta de municipis metropolitans.

El creixement de la XMRC suposa un augment del 31 % respecte de l’any passat, i d’un 69 % respecte del 2023. El conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López, ha manifestat que “malauradament no tothom pot pagar-se unes vacances o disposar d’aire condicionat durant els mesos més calorosos de l’any, per això és necessària la xarxa de refugis climàtics com a servei bàsic per a la ciutadania”.

A banda de la seva funció principal, que és oferir temperatures més baixes en l’època de més calor, la XMRC també té activitats associades, dirigides especialment a la població més vulnerable, com són les persones grans, els infants, les dones embarassades i alguns malalts.

A través del conveni que l’AMB té amb el Servei Local de Teleassistència (SLT) de la Diputació de Barcelona, s’ofereixen tallers en cada municipi, que poden arribar a 300 persones vulnerables. S’hi explica què és el SLT i quins serveis ofereix; què és el canvi climàtic i quins impactes provoca; què són les onades de calor i què podem fer per fer-hi front, i quins són els refugis climàtics de cada municipi i on s’ubiquen.

A més, s’imparteixen sessions de formació a prescriptors dels equipaments que funcionen com a refugi, com ara personal d’atenció de biblioteques, casals i piscines.

D'altra banda, es fan diferents activitats de dinamització impartides pel personal del programa metropolità d’educació per a la sostenibilitat Compartim un Futur, especialment centrades en aspectes de salut i canvi climàtic.

L’AMB també participa en diversos projectes europeus que estudien com s’han d’adaptar aquests equipaments per fer front a nous reptes, com el de poder oferir refugi a la nit o prestar especial atenció a les persones sense llar.

Tendència clara a l'augment de les temperatures

Totes les previsions mostren una tendència clara a l’augment de les temperatures màximes i mínimes. A mitjans de segle, es preveuen increments de fins a 3 °C, i cap a finals de segle l’augment podria arribar a ser de gairebé 4 °C "si no s’acceleren els canvis en les polítiques públiques, l’actuació de les empreses i els hàbits ciutadans per assolir els compromisos de l’Acord de París", remarquen des de l'AMB.

Aquest escalfament té múltiples conseqüències, com l'augment exponencial dels dies de calor i de calor extrema; la multiplicació de les nits tropicals i tòrrides; i onades de calor més freqüents (més de quatre cada any), duradores (fins a 19 dies) i intenses, amb impactes directes en la salut, les infraestructures i la planificació urbana.

Recentment, els experts han alertat que les temperatures a Europa estan augmentant a un ritme de més del doble de la mitjana mundial. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic també va destacar, en el seu darrer informe, que un escalfament global d’1,5 °C podria provocar 30.000 morts addicionals a l’any per calor extrema a Europa. El territori metropolità, inclòs en aquesta zona de risc, pateix, a més, les dificultats típiques del clima mediterrani com és la propensió a períodes de sequera, les inundacions o el risc elevat d’incendis forestals.