“L’educació ha de ser motor del progrés individual i col·lectiu, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social”

El president del PSC-Units al Parlament, Ferran Pedret, va visitar el passat divendres Viladecans per conèixer la realitat educativa de la ciutat. La iniciativa està en el marc de la ruta territorial que està duent a terme el grup parlamentari socialista per conèixer projectes estratègics de referència arreu de Catalunya.

-Divendres va visitar la ciutat de Viladecans acompanyat de diversos diputats de la comarca representants al Parlament. Quin ha estat el motiu?
-Els diputats i diputades necessitem copsar sobre el terreny les diferents realitats socials i econòmiques del país. Conèixer de prop els diferents entorns urbans, rurals, de muntanya, de costa... i escoltar molt. Dialogar amb diferents interlocutors, sigui amb institucions locals o amb associacions, entitats o sindicats, o amb persones que estan impulsant projectes o transformacions interessants. 

En el cas de la visita a Viladecans, hem volgut conèixer de prop la realitat educativa del municipi, visitant-hi l’Escola Àngela Roca, així com l’Escola de Noves Oportunitats. També hem volgut conèixer el centre de promoció econòmica de Can Calderon i el seu innovador projecte al voltant de la convivència. També hem tingut l’oportunitat de parlar amb l’alcaldessa Olga Morales dels reptes i projectes del municipi. 

-Viladecans és una ciutat que destaca per la seva política educativa arran l’aposta de l’Ajuntament per reduir el fracàs escolar. Una experiència que es pot exportar a d’altres municipis.
-Sens dubte, aprendre d’experiències d’èxit, i saber adaptar-les a diferents entorns, és una de les maneres de contribuir a millorar el conjunt de les polítiques en matèria educativa. L’educació ha de ser motor del progrés individual i col·lectiu, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social. 

Pels i les socialistes és fonamental la millora de l’èxit educatiu: aplicar polítiques que generin un millor rendiment de l’alumnat i una reducció sensible del fracàs i de l’abandonament escolar prematur. En aquest sentit, cal tenir també molt presents les condicions materials i d’altre tipus que, més enllà de l’escola, generen situacions de partida notablement desiguals, per tal d’introduir factors correctors i combatre’n les causes.

-Aquesta és una prova més de la importància de la feina dels governs locals en la millora del dia a dia de la ciutadania...
-Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania. No tot el que passa a un municipi és competència municipal, però la immensa majoria dels alcaldes i alcaldesses i dels regidors i regidores que conec, sí que consideren que tot el que hi passa els incumbeix i els obliga a actuar, a reclamar a altres administracions que hi posin de la seva part per solucionar problemes i per impulsar transformacions. 

El Govern que presideix el socialista Salvador Illa ha dit des del principi que vol fer costat als governs locals, i el veiem actuar en aquest sentit, col·laborant-hi estretament. Pensem que aquesta lleialtat i coresponsabilitat és molt necessària i és el camí a seguir, i que redunda en benefici de la ciutadania. 

-El paper dels ajuntaments és fonamental pel benestar de la ciutadania perquè són la primera porta a la que truquen els veïns quan tenen un problema. Malgrat tot resta pendent la millora del seu finançament. Com es pot avançar en aquest tema?
-Una de les primeres coses que ha fet el Govern que presideix en Salvador Illa és incrementar molt notablement la dotació del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), fins arribar als 500 milions d’euros, el doble que l’anterior període, el que suposa molts més recursos per a ajuntaments i per a consells comarcals. A més, el pla normatiu pel 2025 aprovat pel Govern preveu l’aprovació de l’avantprojecte de llei de finançament local, que ha de permetre abordar en profunditat aquesta qüestió pendent.

-Aquesta setmana s’ha signat el Pacte Nacional per la Llengua amb l'objectiu de fomentar el coneixement i ús social del català, que es troba en hores baixes. Creu que encara es poden incorporar d’altres formacions polítiques a aquest projecte de país?
El Pacte Nacional per la Llengua és una molt bona notícia pel país i pel català. Les entitats, sindicats i partits que l’han signat han compartit una diagnosi tant de l’estat actual pel que fa al coneixement i ús del català, com pel que fa a l’efectivitat i limitacions de les polítiques aplicades fins ara. Sobre aquesta base, han consensuat els objectius a establir, els instruments i polítiques a reforçar o a posar en marxa, i l’assignació de recursos necessària per tal d’assolir l’èxit. És un pla alhora realista i ambiciós, un acord al que s’ha arribat després d’escoltar molt i dialogar molt, recollint milers d’aportacions. Per cert, també la immensa majoria de les aportacions realitzades per algunes formacions que encara no s’hi han adherit. 

Els arguments que ha donat Junts per no subscriure l’acord, a mi, em semblen més aviat arguments per ser-hi i fer pinya. De la CUP he llegit que diuen que les mesures que conté el pacte els semblen bé i que les votarien favorablement al Parlament. Certament, el pacte roman obert a noves incorporacions, i nosaltres creiem que cal fer pinya al voltant del català, ampliar al màxim els consensos. La llengua catalana és de tots i totes, li faríem molt de mal convertint-la en arma llancívola o provant de patrimonialitzar-la.

-Li preocupa una eventual sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el 25% de castellà a les aules?
-Li responc el mateix que he estat dient aquests dies: nosaltres preferim no avançar esdeveniments. Nosaltres creiem que el criteri pedagògic és el que ha de guiar-nos, amb l’objectiu que el conjunt de l’alumnat assoleixi les competències lingüístiques necessàries en català, en castellà, en aranès a l’Aran, i afegint-hi progressivament el domini d’una llengua estrangera. 

Hem sentit al Govern defensar aquesta posició, que compartim, i també l’hem sentit reiteradament dir que farà el necessari per preservar el model a fi de garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, per a les quals és fonamental que tothom que passi pel sistema educatiu assoleixi les competències lingüístiques que li esmentava.