Entre un 3% i un 5% de la població patirà en algun moment un episodi al·lèrgic greu

Experts de l’Hospital de Bellvitge i de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) han participat en un congrés sobre el tractament de les malalties al·lèrgiques de risc vital. El diagnòstic precoç i l’actuació immediata són els elements cabdals per millorar l’atenció dels episodis aguts en les malalties al·lèrgiques. Els experts calculen que entre un 3% i un 5% de la població patirà en algun moment un episodi al·lèrgic greu. 

L’anafilaxi, l’asma greu i l’angioedema de via respiratòria superior són tres de les patologies al·lèrgiques que poden suposar un risc per a la vida d’una persona si no es diagnostiquen i tracten de forma ràpida i adequada. 

En les darreres dècades, s’ha detectat un augment en el nombre de reaccions al·lèrgiques greus notificades, així com en les visites als serveis d’urgències i les hospitalitzacions relacionades. Encara no s’ha determinat si aquest increment respon a un augment real dels casos o a una millor identificació i diagnòstic. 

L’objectiu de la jornada organitzada per l’Hospital de Bellvitge i la CAMFiC és sensibilitzar, actualitzar coneixements i promoure una millor actuació clínica davant d’aquestes situacions d’urgència, sobretot a partir de la coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària. 

Tot i la seva baixa mortalitat en termes absoluts, l’anafilaxi continua sent una emergència mèdica amb risc vital que requereix una resposta ràpida i coordinada, especialment en atenció primària i urgències. La formació del personal sanitari i l'accés immediat a l’adrenalina són clau per reduir-ne la mortalitat.

A Espanya, els estudis estimen una incidència de mortalitat per anafilaxi inferior a 1 cas per 100.000 habitants i any. La causa més freqüent de mort per anafilaxi són picades d’himenòpters (abelles i vespes), reaccions a medicaments i, més rarament, al·lèrgia a aliments.

De la seva banda, l’asma de risc vital és una forma greu de la malaltia que pot desencadenar crisis potencialment mortals, sovint relacionades amb un maneig insuficient o un reconeixement tardà de l’agudització. S'estima que un 5-10% dels pacients asmàtics presenten formes greus.

El tractament urgent inclou oxigen, broncodilatadors inhalats a altes dosis, corticoides sistèmics i, en casos greus, magnesi intravenós. La coordinació amb emergències és essencial per evitar un desenllaç fatal.

Per últim, l’angioedema de via respiratòria superior suposa una urgència mèdica que pot progressar ràpidament cap a una obstrucció de la via aèria. Pot produir-se per diferents mecanismes, però els més freqüents són l’angioedema histaminèrgic (reaccions al·lèrgiques, sovint associades a urticària), i l’angioedema bradicinèrgic, habitualment relacionat amb l’ús d’alguns medicaments o dèficit de C1-inhibidor (angioedema hereditari o adquirit).

L’actuació immediata inclou la preparació per a la intubació precoç si hi ha risc d’obstrucció, l’administració d’adrenalina intramuscular en casos sospitosos d'origen al·lèrgic i tractaments específics en les formes bradicinèrgiques.