Sant Vicenç dels Horts camina amb la nostra gent gran

Sant Vicenç dels Horts fa temps que camina cap a un model de ciutat més justa, amb més serveis públics i amb una mirada decidida cap a les necessitats reals de les persones. I en aquesta línia hem fet un pas molt important: hem arribat a un acord amb la Generalitat de Catalunya perquè al nostre municipi es construeixi, finalment, la primera residència pública per a la gent gran.

Des de l’Ajuntament hem posat a disposició del Govern un solar municipal situat al Molí dels Frares. I, per la seva banda, el Departament de Drets Socials impulsarà la construcció d’un equipament llargament esperat i absolutament necessari per a moltes famílies vicentines. És una gran notícia. Però també és un acte de justícia.

Construir residències públiques és competència de la Generalitat. Així ho marca el nostre sistema de serveis socials. Però cal dir-ho amb claredat: en els darrers 10 anys, no ha fet cap inversió en aquest àmbit. Per això, és una molt bona notícia per al nostre municipi que el nou govern de la Generalitat encapçalat per el president Illa s'hagi proposat crear 6.000 places residencials a Catalunya durant aquesta legislatura per reforçar l’atenció a les persones grans que ho necessiten.

Vull agrair sincerament la sensibilitat i la gran predisposició que ha mostrat el Govern català. Ens hem sentit molt acompanyats. Aquesta col·laboració institucional, que posa les persones al centre, és el camí que cal seguir.

Perquè aquest projecte no és només la resposta a una necessitat social. És també una aposta per un model de municipi que posa els serveis públics al centre. Una residència pública significa atenció de qualitat, proximitat, entorns familiars, ocupació local i dignitat per a aquells que ens han obert el camí.

Sant Vicenç dels Horts no s’ha quedat quiet. Hem treballat, hem fet propostes, hem insistit. I ho hem fet convençuts que quan el municipi fa la seva part, també pot exigir que la resta d’administracions facin la seva. Ara, aquest esforç compartit dona fruits.

Continuem caminant. Amb pas ferm i amb la vista posada en el futur. Un futur en què la gent gran no sigui una assignatura pendent, sinó una prioritat compartida.