El preu de l’habitatge, els pisos turístics i la sobreocupació són alguns dels principals problemes

L’alt cost de l’habitatge a l’Hospitalet, l’augment dels pisos turístics, la sobreocupació mentre hi ha pisos buits, la manca d’habitatge públic suficient, l’acumulació d’habitatges en mans de grans tenidors i l’increment de situacions de vulnerabilitat residencial són alguns dels principals problemes de la ciutat en matèria d’habitatge. 

Així es desprèn de l’estudi presentat al Consell de Ciutat per la Taula Sectorial de l’Habitatge, que té com a objectiu la participació ciutadana i dels agents locals en la definició de les polítiques d’habitatge del municipi.

A partir d’aquest diagnòstic, la Taula ha elaborat un seguit de propostes que tenen com a objectiu garantir l’accés a un habitatge digne per a tota la ciutadania. Unes propostes que s’elevaran a l’Ajuntament perquè es puguin incorporar al nou Pla Local de l’Habitatge, un instrument fonamental per millorar l’accés a l’habitatge i adaptar-lo a les necessitats de la ciutadania de l'Hospitalet, que està elaborant el Govern municipal.

Entre d’altres coses es proposa crear un cens d’habitatges i un observatori de lloguer i regular els pisos turístics, així com rehabilitar edificis amb deficiències estructurals i fomentar la rehabilitació energètica. 

També es proposa incrementar el 30% d’habitatge protegit en noves construccions i rehabilitacions, crear un parc públic mitjançant l’adquisició de sòl i potenciar el lloguer social i els habitatges assistencials.

D’altres propostes són sancionar habitatges buits en mans de grans tenidors i potenciar l’Oficina Local d’Habitatge.

També s’han presentat al Ple del Consell de Ciutat les conclusions i propostes elaborades pel grup de treball sobre empadronament de la Taula Sectorial de Drets de la Ciutadania i Cohesió Social. Per a Enric Roldán, president de la Taula, “totes les persones que viuen a la ciutat tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions i el fet d’estar empadronat és la porta d’entrada a altres drets bàsics, com ara els recursos sanitaris i educatius”.

 
Aquest grup de treball ha identificat les persones que viuen en habitacions rellogades com el grup quantitativament més rellevant amb problemes d’empadronament, ja que desisteixen d’empadronar-se per por a perdre l’habitatge, i proposen que tinguin una consideració especial que els permeti un empadronament alternatiu. Altres propostes fetes són instar el Parlament de Catalunya a canviar els requisits per accedir als ajuts i que s’hi apliqui el requisit d’unitat familiar i no el d’unitat de convivència, així com l’empadronament d’ofici a tots els infants matriculats en un centre educatiu de la ciutat.