Equador del mandat: temps per a la reflexió i per a l'acció

Assolir l'equador del mandat representa molt més que un punt al calendari institucional; és un moment de reflexió, d’avaluació i d’ajustament. És l'oportunitat de mirar enrere per valorar el que s’ha aconseguit i mirar endavant amb la determinació de continuar avançant en els objectius fixats. A Cornellà, aquest punt intermedi arriba després d'una etapa de transformació profunda, guiada per un model de ciutat basat en l'equitat, la cohesió social i un urbanisme més humà i respectuós amb el medi ambient.

Durant aquests anys, no s'ha tractat només de gestionar serveis, sinó d'impulsar polítiques públiques amb un impacte real a la vida quotidiana de les persones. Des del primer dia, s'ha apostat per fer una ciutat més justa, més verda, més segura i més igualitària. En temps marcats pel soroll i la polarització, aquest Ajuntament ha demostrat, amb estabilitat política i amb utilitat comunitària, que un altre model de ciutat és possible, articulant recursos i projectes que dibuixen un futur amb un rumb clar i compartit.

El projecte Cornellà Natura, iniciat el 2016, és avui una realitat palpable. Amb vuit eixos de transformació, ha permès duplicar les zones verdes de la ciutat i redefinir la manera com s'habita l'espai urbà. A això, se sumen nous enfocaments urbanístics, pensats per reduir l’impacte ambiental, per millorar la qualitat de l’aire i per augmentar la seguretat. Intervencions com les reformes dels carrers Joan Maragall, Marquès de Cornellà o Torras i Bages, juntament amb mesures com la instal·lació de pilones per limitar el trànsit en caps de setmana a barris com la Gavarra o el Pedró, estan contribuint de manera efectiva a millorar les condicions de vida a la ciutat. Tot i que moltes d'aquestes accions comportin canvis en els hàbits, el seu efecte a mitjà i llarg termini demostra que són clarament positives.

L'habitatge, entès com a dret i no com a privilegi, ha estat i continuarà sent un eix prioritari. El Pla Local d'Habitatge preveu més de 3.000 llars protegides fins al 2030, amb un 61% del nou sòl edificable destinat a aquesta finalitat, en coherència amb criteris de sostenibilitat territorial, social i ambiental. Aquest esforç ve refermat per la col·laboració amb altres administracions, com mostra el recent lliurament de prop de 100 habitatges de lloguer social per a joves i famílies als barris de Famades i de Fontsanta.

La ciutat també avança en l'ampliació de la infraestructura social i cultural amb nous equipaments que enfortiran el teixit comunitari. Projectes com el nou CIRD, la reforma de Can Maragall per acollir un centre d'interpretació històrica, o la potenciació de Can Bagaria com a Museu de les Matemàtiques de Catalunya són exemples del compromís amb un Cornellà que generi oportunitats, impulsi el talent i fomenti la igualtat des de la cultura i el coneixement.

Cornellà no és només un lloc al mapa: és una comunitat en constant evolució que es construeix des de la interacció entre ciutadania, institucions i territori. Governar una ciutat no consisteix únicament a administrar recursos, sinó a assumir una responsabilitat ètica i política amb la vida i els drets dels seus habitants. Amb aquesta convicció, i amb l'experiència acumulada, s'inicia aquesta segona meitat del mandat amb la voluntat ferma de continuar construint una ciutat més habitable, cohesionada socialment i preparada per als reptes del present i del futur. Perquè el millor Cornellà és, sens dubte, el que encara està per crear.