La veu d’un assassí o la creació literària

No només la primavera altera. També ho fan les proves d’accés a la universitat que han començat molts joves aquesta setmana en diverses comunitats autònomes (a Catalunya, la setmana que ve). Un dels exàmens a la Comunitat Valenciana, el de Castellà, Llengua i Literatura, ha tingut com a protagonista l’editorial Dar voz a un despiadado asesino publicat aquest març en el diari conservador ABC sobre El Odio, el polèmic llibre escrit per Luisgé Martín que narra l’assassinat, per part de José Bretón, dels seus dos fills.

Em sembla molt bé que la premsa estigui present en una prova adreçada al jovent que vol fer estudis universitaris, perquè en un futur hauran de treballar en aquest món i estaria bé que ho fessin amb criteri i d’una manera conscient del que ens envolta. Coses força difícils en aquesta societat hiperinformada i intoxicada per les xarxes socials, que fan molt complicat interpretar la realitat en la majoria de casos.

A més d’aquest punt positiu, n‘hi ha un altre: que la columna d’opinió esmentada convidi a la reflexió sobre el debat de la protecció de drets fonamentals com la llibertat d’expressió i l’honor i, per altra banda, el de la intimitat de les víctimes. Jo diria més: el dret a la creació literària, que és el que ha fet l’escriptor. Martín no ha justificat Bretón per haver matat els seus fills, sinó que “simplement” ha relatat els fets. Aquí hi ha diversos drets constitucionals en joc. Com a regla general, sempre prima la llibertat d’informació i l’interès de la societat per saber.

En el comunicat del març passat d’Anagrama, l’editorial que va publicar l’obra de Martín, es deia, entre altres justificacions, que la literatura ha abordat des de sempre realitats complexes i doloroses, incloent crims que han marcat la sociedad, com els d’Emmanuel Carrère o Truman Capote. Potser la intenció de l’escriptor va ser analitzar la violència extrema i les seves implicacions filosòfiques i ètiques. Això sí, de forma literària. Vetar la seva expressió seria, doncs, obrir la porta a la censura, un dels recursos més perillosos per a la democràcia i la convivència.