EDITORIAL. Igualtat d’oportunitats i cohesió social

Cada estiu, amb el tancament de les escoles, s’obre un llarg període que pot esdevenir tant una oportunitat com un risc per a infants i adolescents. Acaba el curs i comencen els casals, espais d’aprenentatge, convivència i creixement personal. Però no totes les famílies poden assumir-ne el cost, un fet que evidencia les desigualtats econòmiques existents i que sovint es tradueixen en una manca d’igualtat d’oportunitats.

En aquest context, les beques i ajudes que ofereixen els ajuntaments i les entitats socials esdevenen fonamentals. Gràcies al compromís de moltes administracions locals i del tercer sector, cada any milers de famílies poden accedir a casals que, d’una altra manera, serien inassolibles. Aquest esforç compartit demostra que, amb voluntat política i implicació comunitària, és possible convertir l’estiu en una experiència enriquidora per a tots els infants, sense excepció.

Els ajuts públics per garantir l’accés als casals no s’han de veure com una despesa accessòria, sinó com una política essencial per trencar el cercle de la pobresa i afavorir l’equitat. Quan una administració aposta per finançar l’accés als casals per a famílies amb menys recursos, no només millora el benestar dels infants, sinó que contribueix activament a construir una societat més cohesionada i justa.

En aquest sentit, el paper de les entitats del tercer sector, les associacions de lleure i els centres educatius és clau, ja que tenen la capacitat de detectar necessitats i articular una xarxa d’atenció integral.

Cal tenir present que la vulnerabilitat no es manifesta només en els casos més extrems. Hi ha moltes famílies treballadores amb ingressos baixos que poden tenir dificultats per pagar un casal, especialment si tenen més d’un fill. Per això, és imprescindible adoptar una mirada més àmplia a l’hora de definir els criteris d’accés a les beques, tenint en compte totes les realitats.

En resum, garantir l’accés als casals d’estiu per a tots els infants, especialment els més vulnerables, és una responsabilitat compartida. Una societat que vol créixer amb cohesió ha d’invertir en una de les etapes fonamentals del desenvolupament humà. Apostar per beques universals, per aliances comunitàries i per una mirada inclusiva no és només una qüestió de justícia social: és una inversió intel·ligent en el nostre futur com a societat.

Per als pares, els casals són sovint la millor alternativa per conciliar la vida familiar i laboral. I per als infants, representen el primer contacte amb entorns educatius no formals que els ajuden a desenvolupar habilitats socials, emocionals i motrius.

Són espais on es promou el creixement integral, afavorint l’adquisició de nous aprenentatges i experiències de gran valor. I, el més important: promouen la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la protecció d’aquells infants que es troben en situació de risc.