L'HOSPITALET
Bellvitge posa en marxa mesures per reduir la petjada de carboni que provoca l’atenció a la malaltia renal crònica
L'hospital se suma al projecte 'Green Nephrology' amb accions innovadores com la reutilització d’aigua, la promoció de la diàlisi domiciliària i l’ús de realitat virtual per informar els pacients
![[Img #60333]](https://elfar.cat/upload/images/06_2025/9494_dialisi-estalvi-energetic_25_05.jpg)
L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) s’ha unit al projecte Green Nephrology, que consisteix en una transformació de l’atenció a la malaltia renal crònica adreçada a reduir l’impacte ambiental d’aquesta activitat. Segons diversos estudis, la nefrologia és una de les especialitats mèdiques que més afecten el medi ambient.
En concret, els tractaments avançats per a la malaltia renal crònica, com ara l’hemodiàlisi a centre, requereixen un alt consum d’aigua i d’energia, així com l’ús massiu de materials d’un sol ús i constants desplaçaments dels pacients, cosa que incrementa de manera important la petjada de carboni. La diàlisi peritoneal, per la seva banda, requereix l’ús de líquids envasats en plàstic i transportats entre països.
El Servei de Nefrologia de l’HUB ha posat en marxa una sèrie de mesures per reduir l’impacte en el medi ambient, com ara la instal·lació d’una planta d’aigües d’última generació amb reutilització d’un terç de tota l’aigua que fa servir d’osmosi inversa per a hemodiàlisi, la incorporació de dispositius que aprofiten la calor de la sang per escalfar l’aigua del procés d’hemodiàlisi o la progressiva extensió de l’hemodiàlisi domiciliària i de la diàlisi peritoneal a un nombre creixent de pacients, evitant incomoditats als malalts i alhora l’impacte climàtic dels desplaçaments.
A més, recentment s’ha potenciat la telemedicina en el control dels pacients en diàlisi a domicili i s’ha posat en marxa iniciatives innovadores d’informació i educació del pacient, com ara un programa d’informació mitjançant realitat virtual immersiva, que ajuden els pacients a optar de manera informada per les alternatives terapèutiques més sostenibles.
També es fa un reaprofitament de tots els materials reutilitzables (roba, aigua, sabó...) en el procés de diàlisi.
La malaltia renal crònica afecta un 15 % de la població i fins a un 35 % de les persones de més de 70 anys, i es preveu que la seva afectació sobre la població no deixi d’augmentar en les properes dècades. El Servei de Nefrologia de Bellvitge realitza cada any unes 12.000 sessions d’hemodiàlisi, entre pacients hospitalitzats i crònics amb caràcter ambulatori.
Segons la responsable del Programa de Diàlisi de l’Hospital de Bellvitge, Inés Rama, “només en hemodiàlisi, gastem més de 38.000 litres d’aigua per pacient i any". De fet, "si el sector de la salut fos un país, seria el cinquè país del món més contaminant”, assegura.
Rama destaca que l’impacte ambiental de la nefrologia és un tema de creixent preocupació per a alguns grups d’arreu del món, però que en la pràctica encara s’ha de millorar. “La sostenibilitat ambiental preocupa, tot i que encara no és una prioritat ni en la pràctica clínica, ni en el disseny de les infraestructures, ni en els sistemes de gestió; encara tenim un notable marge de millora”, ha dit Rama.
L’especialista manté que “curar contamina", tot afegint que "això no significa que no continuem curant, però sí que intentem contaminar el menys possible".
"Amb una transformació intel·ligent del model assistencial podem aconseguir alhora una millora per a les persones, el medi ambient, i la sostenibilitat econòmica del sistema”, subratlla.
L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) s’ha unit al projecte Green Nephrology, que consisteix en una transformació de l’atenció a la malaltia renal crònica adreçada a reduir l’impacte ambiental d’aquesta activitat. Segons diversos estudis, la nefrologia és una de les especialitats mèdiques que més afecten el medi ambient.
En concret, els tractaments avançats per a la malaltia renal crònica, com ara l’hemodiàlisi a centre, requereixen un alt consum d’aigua i d’energia, així com l’ús massiu de materials d’un sol ús i constants desplaçaments dels pacients, cosa que incrementa de manera important la petjada de carboni. La diàlisi peritoneal, per la seva banda, requereix l’ús de líquids envasats en plàstic i transportats entre països.
El Servei de Nefrologia de l’HUB ha posat en marxa una sèrie de mesures per reduir l’impacte en el medi ambient, com ara la instal·lació d’una planta d’aigües d’última generació amb reutilització d’un terç de tota l’aigua que fa servir d’osmosi inversa per a hemodiàlisi, la incorporació de dispositius que aprofiten la calor de la sang per escalfar l’aigua del procés d’hemodiàlisi o la progressiva extensió de l’hemodiàlisi domiciliària i de la diàlisi peritoneal a un nombre creixent de pacients, evitant incomoditats als malalts i alhora l’impacte climàtic dels desplaçaments.
A més, recentment s’ha potenciat la telemedicina en el control dels pacients en diàlisi a domicili i s’ha posat en marxa iniciatives innovadores d’informació i educació del pacient, com ara un programa d’informació mitjançant realitat virtual immersiva, que ajuden els pacients a optar de manera informada per les alternatives terapèutiques més sostenibles.
També es fa un reaprofitament de tots els materials reutilitzables (roba, aigua, sabó...) en el procés de diàlisi.
La malaltia renal crònica afecta un 15 % de la població i fins a un 35 % de les persones de més de 70 anys, i es preveu que la seva afectació sobre la població no deixi d’augmentar en les properes dècades. El Servei de Nefrologia de Bellvitge realitza cada any unes 12.000 sessions d’hemodiàlisi, entre pacients hospitalitzats i crònics amb caràcter ambulatori.
Segons la responsable del Programa de Diàlisi de l’Hospital de Bellvitge, Inés Rama, “només en hemodiàlisi, gastem més de 38.000 litres d’aigua per pacient i any". De fet, "si el sector de la salut fos un país, seria el cinquè país del món més contaminant”, assegura.
Rama destaca que l’impacte ambiental de la nefrologia és un tema de creixent preocupació per a alguns grups d’arreu del món, però que en la pràctica encara s’ha de millorar. “La sostenibilitat ambiental preocupa, tot i que encara no és una prioritat ni en la pràctica clínica, ni en el disseny de les infraestructures, ni en els sistemes de gestió; encara tenim un notable marge de millora”, ha dit Rama.
L’especialista manté que “curar contamina", tot afegint que "això no significa que no continuem curant, però sí que intentem contaminar el menys possible".
"Amb una transformació intel·ligent del model assistencial podem aconseguir alhora una millora per a les persones, el medi ambient, i la sostenibilitat econòmica del sistema”, subratlla.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.1