Un estudi de l’ICPS revela una bretxa profunda entre nois i noies en la percepció del feminisme

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), un consorci entre la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha publicat el quadern Nois, noies i un abisme. Opinions sobre la igualtat i el feminisme, una recerca qualitativa que analitza els discursos que sostenen nois i noies adolescents sobre temes com el masclisme, el feminisme, els valors igualitaris i les relacions entre gèneres.

 

El treball, elaborat per Maria Freixanet, Jana Pous i José Berna, confirma una clara distància entre les opinions que expressen nois i noies, amb una presència destacada de discursos neomasclistes entre ells. L’estudi es va dur a terme entre octubre i desembre de 2024 amb adolescents de quart d’ESO, de 14 i 15 anys, procedents de nou instituts públics i privats de la província de Barcelona. En total, hi van participar 239 joves, organitzats en grups reduïts i segmentats per gènere i mixtos, amb l’objectiu de captar la complexitat de les opinions i detectar zones de consens i dissens.

 

Una de les principals conclusions del treball és la consolidació d’un sistema de valors divergents entre nois i noies. Molts nois expressen un rebuig clar al feminisme, al qual perceben com una ideologia passada de moda o directament injusta. Segons l’estudi, aquest discurs respon sovint a missatges extrets de les xarxes socials, altament polaritzats i poc connectats amb l’experiència pròpia. En contrast, les noies argumenten des de les vivències personals, i identifiquen la violència sexual com la màxima expressió de la desigualtat de gènere.

 

Les autores assenyalen que molts nois adopten una actitud militant antifeminista, mentre que les noies se situen en una posició de denúncia i alerta. El trencament del silenci i la voluntat de parlar obertament d’aquestes desigualtats és una de les aportacions més rellevants de la generació adolescent actual, segons subratllen.

 

L’estudi també destaca que, en molts casos, les polítiques públiques d’igualtat són percebudes negativament pels nois, mentre que les noies consideren que, si no estan ben explicades i contextualitzades, poden provocar reaccions adverses en el seu entorn més immediat.

 

Com a via per revertir aquesta tendència, l’estudi identifica l’educació com una eina fonamental per combatre els discursos neomasclistes. Tallers en igualtat més integrats en la quotidianitat de les aules, l’impuls de polítiques públiques més properes als joves, el control de l’impacte de les xarxes socials i la creació d’espais de convivència entre nois i noies són algunes de les propostes que recull l’informe.