ÀREA METROPOLITANA
L'AMB reclama més col·laboració publicoprivada per accelerar la creació d'habitatge assequible
El vicepresident executiu, Antonio Balmón, demana aliances entre promotors públics, privats i socials per afrontar l’emergència habitacional
![[Img #60576]](https://elfar.cat/upload/images/07_2025/31_carrusel.jpg)
Sant Vicenç dels Horts va acollir ahir una jornada sobre habitatge organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta trobada ha constituït un fòrum de debat en què les administracions públiques del territori i la resta d’actors del territori implicats en la creació d’habitatge han exposat les estratègies per augmentar la disponibilitat d’habitatge assequible al territori.
Durant la seva intervenció, el president de l'AMB, Jaume Collboni, va apuntar que “la crisi d’habitatge requereix una resposta a nivell europeu, espanyol, català, metropolità i local”. També va identificar les desigualtats socials com “la gran amenaça interna a què ens enfrontem actualment”.
Collboni va destacar “iniciatives com Mayors for housing, una agrupació voluntària de grans ciutats europees com Barcelona, Roma, París o Amsterdam, des de la qual estem treballant per reclamar l’accés per part de les regions i les ciutats a fons i recursos dedicats específicament per a la creació d’habitatge”.
Al seu torn, el vicepresident executiu, Antonio Balmón, va manifestar la importància de la col·laboració publicoprivada com a estratègia per lluitar contra l’emergència habitacional. “No hi ha prou musculatura pública per afrontar aquesta crisi. Necessitem aliances entre els promotors públics, privats i socials per contravenir els deu anys d’inacció que acumulem en les polítiques d’habitatge”, va subratllar.
Segons Balmón, cal crear habitatge en diverses modalitats. "Hem de recuperar el parc d’habitatge creat fa dècades i donar-li el valor que mereix, també com a element de seguretat comunitària; també hem de fer habitatge per a la població que no arriba a la renda mínima. I finalment, també per a les persones que, tot i tenir feina i una renda més alta, continua sense poder optar a un habitatge digne. No pot ser que continuï havent-hi persones que es vegin abocades a dormir al seu cotxe”, va manifestar.
El vicepresident de l’AMB també va fer referència a les polítiques actuals. “Hem d’assumir que els municipis de l’àrea metropolitana han de créixer en vertical; l’espai que tenim no ens permet fer-ho en horitzontal. El govern de Catalunya va per bon camí en la creació d’habitatge, però cal fer més. I l’AMB està preparada per fer més, té els instruments per fer-ho”, va assegurar.
La presentació de les jornades va anar a càrrec de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, qui va manifestar que “el creixement de l’habitatge ha de respectar l’equilibri que Catalunya té vinculat a les identitats europea i mediterrània”. Paneque va repassar algunes de les diferents mesures que la Generalitat ha engegat per permetre l’increment de l’oferta d’habitatge assequible i social. “Hem legislat perquè, a partir d'ara, tot aquell habitatge considerat assequible ho sigui per sempre i més”, va ressaltar, tot afegint que "l'objectiu és tenir al més aviat possible el 15-21 % de l'habitatge protegit a casa nostra". En aquest sentit, va dir que "la reserva pública de solars ha escalat totes les parcel·les que estan llestes per construir a Catalunya" i que "ara, sabem que hi ha terreny per construir gairebé 22.000 habitatges”.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va clausurar les jornades, assegurant que les polítiques d’habitatge “són una prioritat del Govern, dels governs, i més enllà; ho considero missió de país”. Illa va fer una crida als alcaldes i alcaldesses a construir més habitatges. “Necessitem dedicar-hi recursos”, va reconèixer, i va afegir que “el Govern hi té un paper rellevant i els alcaldes de l’àrea metropolitana hi tenen un paper rellevant en tot això perquè és on hi ha més demanda d'habitatge a Catalunya”.
“Necessitem construir més habitatges, i mentre no l'estem construint, intervenim el mercat, perquè la cosa no vagi a pitjor”, va declarar el president, que va assenyalar que “ja ho estem fent amb èxit”. En aquest sentit, va recordar la política del Govern de construir 50.000 habitatges protegits fins al 2030 i ha fet notar que “ja comptem amb 666 solars” cedits per ajuntaments per construir-hi pisos protegits.
El president Illa també va afirmar que en matèria d’habitatge “no hi ha solucions màgiques” i que aquestes polítiques requereixen “coordinació entre administracions i amb el sector privat, agilitzar la construcció, tant en el vessant de tramitació administrativa com en el pròpiament constructiu, amb noves tecnologies, industrialitzant al màxim possible, i anar per feina”.
L’AMB impulsarà 6.000 nous habitatges fins el 2030
Entre el 2019 i el 2025, l’AMB ha impulsat la promoció de prop de 5.000 habitatges socials. De cara al futur, fins a l’any 2030 preveu incorporar al parc públic d’habitatge metropolità prop de 6.000 nous habitatges socials, tant de lloguer com de compra, a través dels diferents organismes i fórmules de què disposa. En total, doncs, l’administració metropolitana haurà impulsat uns 11.000 habitatges públics en aproximadament una dècada.
Durant la jornada es va fer especial referència al protocol signat, el 2020, entre el llavors Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), la Generalitat de Catalunya i l’AMB. L’objectiu del protocol era fomentar la promoció d’habitatges en règim de lloguer assequible al territori metropolità, amb la fita de construir 1.206 habitatges nous al llarg de quatre anys. Per a l’any 2025 s’ha acordat amb el Ministeri corresponent prorrogar el Protocol per permetre la construcció de 242 habitatges amb protecció oficial addicionals. A més, s’està preparant la signatura d’un nou Protocol per fomentar l’habitatge de lloguer assequible entre el 2026 i el 2030, tal com va confirmar subdirector general de Política i Ajudes a l’Habitatge del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, Anselmo Menéndez.
En relació amb la rehabilitació del parc d’habitatges existent, amb els fons Next Generation s’han rehabilitat 6.809 habitatges entre el 2022 i el 2025. En els propers anys la implementació del Pla social per al clima, el Pla nacional de rehabilitació i 200 milions d’euros aportats per la Generalitat de Catalunya permetran incrementar el nombre d’habitatges rehabilitats.
Sant Vicenç dels Horts va acollir ahir una jornada sobre habitatge organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta trobada ha constituït un fòrum de debat en què les administracions públiques del territori i la resta d’actors del territori implicats en la creació d’habitatge han exposat les estratègies per augmentar la disponibilitat d’habitatge assequible al territori.
Durant la seva intervenció, el president de l'AMB, Jaume Collboni, va apuntar que “la crisi d’habitatge requereix una resposta a nivell europeu, espanyol, català, metropolità i local”. També va identificar les desigualtats socials com “la gran amenaça interna a què ens enfrontem actualment”.
Collboni va destacar “iniciatives com Mayors for housing, una agrupació voluntària de grans ciutats europees com Barcelona, Roma, París o Amsterdam, des de la qual estem treballant per reclamar l’accés per part de les regions i les ciutats a fons i recursos dedicats específicament per a la creació d’habitatge”.
Al seu torn, el vicepresident executiu, Antonio Balmón, va manifestar la importància de la col·laboració publicoprivada com a estratègia per lluitar contra l’emergència habitacional. “No hi ha prou musculatura pública per afrontar aquesta crisi. Necessitem aliances entre els promotors públics, privats i socials per contravenir els deu anys d’inacció que acumulem en les polítiques d’habitatge”, va subratllar.
Segons Balmón, cal crear habitatge en diverses modalitats. "Hem de recuperar el parc d’habitatge creat fa dècades i donar-li el valor que mereix, també com a element de seguretat comunitària; també hem de fer habitatge per a la població que no arriba a la renda mínima. I finalment, també per a les persones que, tot i tenir feina i una renda més alta, continua sense poder optar a un habitatge digne. No pot ser que continuï havent-hi persones que es vegin abocades a dormir al seu cotxe”, va manifestar.
El vicepresident de l’AMB també va fer referència a les polítiques actuals. “Hem d’assumir que els municipis de l’àrea metropolitana han de créixer en vertical; l’espai que tenim no ens permet fer-ho en horitzontal. El govern de Catalunya va per bon camí en la creació d’habitatge, però cal fer més. I l’AMB està preparada per fer més, té els instruments per fer-ho”, va assegurar.
La presentació de les jornades va anar a càrrec de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, qui va manifestar que “el creixement de l’habitatge ha de respectar l’equilibri que Catalunya té vinculat a les identitats europea i mediterrània”. Paneque va repassar algunes de les diferents mesures que la Generalitat ha engegat per permetre l’increment de l’oferta d’habitatge assequible i social. “Hem legislat perquè, a partir d'ara, tot aquell habitatge considerat assequible ho sigui per sempre i més”, va ressaltar, tot afegint que "l'objectiu és tenir al més aviat possible el 15-21 % de l'habitatge protegit a casa nostra". En aquest sentit, va dir que "la reserva pública de solars ha escalat totes les parcel·les que estan llestes per construir a Catalunya" i que "ara, sabem que hi ha terreny per construir gairebé 22.000 habitatges”.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va clausurar les jornades, assegurant que les polítiques d’habitatge “són una prioritat del Govern, dels governs, i més enllà; ho considero missió de país”. Illa va fer una crida als alcaldes i alcaldesses a construir més habitatges. “Necessitem dedicar-hi recursos”, va reconèixer, i va afegir que “el Govern hi té un paper rellevant i els alcaldes de l’àrea metropolitana hi tenen un paper rellevant en tot això perquè és on hi ha més demanda d'habitatge a Catalunya”.
“Necessitem construir més habitatges, i mentre no l'estem construint, intervenim el mercat, perquè la cosa no vagi a pitjor”, va declarar el president, que va assenyalar que “ja ho estem fent amb èxit”. En aquest sentit, va recordar la política del Govern de construir 50.000 habitatges protegits fins al 2030 i ha fet notar que “ja comptem amb 666 solars” cedits per ajuntaments per construir-hi pisos protegits.
El president Illa també va afirmar que en matèria d’habitatge “no hi ha solucions màgiques” i que aquestes polítiques requereixen “coordinació entre administracions i amb el sector privat, agilitzar la construcció, tant en el vessant de tramitació administrativa com en el pròpiament constructiu, amb noves tecnologies, industrialitzant al màxim possible, i anar per feina”.
L’AMB impulsarà 6.000 nous habitatges fins el 2030
Entre el 2019 i el 2025, l’AMB ha impulsat la promoció de prop de 5.000 habitatges socials. De cara al futur, fins a l’any 2030 preveu incorporar al parc públic d’habitatge metropolità prop de 6.000 nous habitatges socials, tant de lloguer com de compra, a través dels diferents organismes i fórmules de què disposa. En total, doncs, l’administració metropolitana haurà impulsat uns 11.000 habitatges públics en aproximadament una dècada.
Durant la jornada es va fer especial referència al protocol signat, el 2020, entre el llavors Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), la Generalitat de Catalunya i l’AMB. L’objectiu del protocol era fomentar la promoció d’habitatges en règim de lloguer assequible al territori metropolità, amb la fita de construir 1.206 habitatges nous al llarg de quatre anys. Per a l’any 2025 s’ha acordat amb el Ministeri corresponent prorrogar el Protocol per permetre la construcció de 242 habitatges amb protecció oficial addicionals. A més, s’està preparant la signatura d’un nou Protocol per fomentar l’habitatge de lloguer assequible entre el 2026 i el 2030, tal com va confirmar subdirector general de Política i Ajudes a l’Habitatge del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, Anselmo Menéndez.
En relació amb la rehabilitació del parc d’habitatges existent, amb els fons Next Generation s’han rehabilitat 6.809 habitatges entre el 2022 i el 2025. En els propers anys la implementació del Pla social per al clima, el Pla nacional de rehabilitació i 200 milions d’euros aportats per la Generalitat de Catalunya permetran incrementar el nombre d’habitatges rehabilitats.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.98