SANT BOI
La música amb identitat pròpia marcarà el ritme del Festival Altaveu
El certamen celebra de l'11 al 14 de setembre una nova edició amb Pau Vallvé i un homenatge a Brian Wilson & The Beach Boys com a grans reclams
![[Img #60655]](https://elfar.cat/upload/images/07_2025/1728_unnamed-65.jpg)
L’homenatge a Brian Wilson & The Beach Boys o el concert de Pau Vallvé són els plats forts de l’edició d’aquest any del Festival Altaveu de Sant Boi, que es celebrarà de l'11 al 14 de setembre sota el lema El so que ens identifica.
El certamen posa el focus en la identitat sonora, amb una programació que reivindica la música com una expressió única de qui som.
Després de tres dècades de trajectòria, el festival està plenament consolidat al panorama musical català com un dels certàmens públics més destacats de Catalunya i és referència per la seva aposta per la qualitat artística, la descoberta i la diversitat.
En aquesta edició, l’Altaveu dona protagonisme a veus autèntiques, irrepetibles i amb una mirada pròpia sobre el món. Artistes que creen des del seu lloc: geogràfic, vital, de gènere o de llengua. Veus que no es poden copiar perquè són honestes i reals.
L’edició d’enguany s’inaugurarà el dijous 11 de setembre amb una producció pròpia especial: Sail on, sailor: Un homenatge santboià a Brian Wilson & The Beach Boys, un concert col·lectiu protagonitzat per músics locals que reviuen amb passió un dels repertoris més influents del segle XX.
A més, el programa inclou noms destacats com Pau Vallvé, que torna a l’Altaveu amb Agorafília, el seu disc més lluminós, expansiu i generós fins al moment; o Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, en estat de gràcia amb el seu tercer àlbum Bolsa Amarilla y Piedra Potente, que presentaran a la plaça de l’Ajuntament.
El certamen proposa d’altres cites que combinen risc i arrel com Cantes Malditos, on el cantaor Antonio Fernández i Pedro de Dios (Guadalupe Plata) uneixen cante i blues en una proposta colpidora i singular; o el projecte compromès i magnètic de Remei de Ca la Fresca, que presenta el disc L’ham de la pregunta, convertint les preguntes en cançons que interpel·len directament al públic.
Destaquen també els universos personals de Caracazador i Carmen Lancho, dues veus emergents que, amb influències del bedroom pop i col·laboracions amb artistes com Zahara o Rigoberta Bandini, fan del detall i la intensitat emocional una marca pròpia; així com Paco Pecado, que combina dramatúrgia i música en una proposta pop teatral sorprenent per la seva originalitat escènica. En aquesta edició també s’hi estrena el projecte conjunt de Xavi Fornaguera & Nyah, que presenten un repertori original inspirat en el jazz, el RnB i el crossover, que marca l’inici d’una nova etapa creativa per ambdós artistes.
La programació es completa amb l’elegància i visceralitat de Violeta Veinte, la sensibilitat de Roserona, el pop lluminós de Bons Nois, la vitalitat de Vecinos i moltes altres veus que sonen des d’un lloc profundament singular.
Artistes emergents
El festival inclou espais com l’Altaveu Frontera, on s’acullen dos projectes emergents i joves seleccionats després presentar-se al concurs. Es podran gaudir d’activitats musicals que van més enllà de l’escenari amb l’Altaveu+, com l’exposició dedicada a l’obra d’Olaf Pla Gràcia o la Fira del Disc i del llibre musical i l’Altaveu en família, dedicat a descobrir la música punk i a compartir la vivència musical amb petits i grans.
“Aquest any volem posar l’èmfasi en la música que no s’imita, en la que parla des del que ets", assegura el programador artístic del festival, Víctor Partido, que afegix que "la veu pròpia és un motor de transformació cultural”.
Els Premis Altaveu: una mirada a la història de la música
Un dels moments més esperats és la cerimònia de lliurament dels Premis Altaveu, que se celebrarà aquest dimecres, 10 de setembre, a Can Massallera.
Des de 1990, els Premis Altaveu reconeixen artistes, entitats i iniciatives que han enriquit de manera significativa la música feta al nostre país. En més de tres dècades, el seu palmarès dibuixa una autèntica radiografia de la història musical recent de Catalunya: des de Lluís Llach fins a Rosalía, passant per Manel, Estopa, Sílvia Pérez Cruz, Peret o festivals com el Tradicionàrius o el Festival Internacional de Jazz de Terrassa.
Aquests guardons celebren la creativitat, la diversitat i el risc artístic, i s’han consolidat com un referent dins el calendari cultural. Al llarg dels anys, han posat en valor tant els grans noms que han marcat generacions com projectes que, des de la proximitat i la resistència, han transformat l’escena musical.
El jurat —format per Lorena Montón, Irene Desumbila, Alícia Rodríguez, Vicente Merino, Sergi Núñez i Joan Luna— ha posat la mirada en artistes que traspassen l’àmbit estrictament musical. El Premi Alça la Veu, per exemple, ha estat per a Som València, un moviment ciutadà nascut a contrarellotge per respondre a l’emergència provocada per la DANA al País Valencià. En menys de 24 hores, van mobilitzar centenars de músics, sales i professionals per recaptar fons. Una mostra que la música pot ser motor de solidaritat i d'acció col·lectiva, més enllà dels escenaris.
Hi ha també reconeixements que fan justícia a una trajectòria. Los Sírex, llegenda viva del rock estatal, reben el Premi a la Trajectòria després de més de seixanta anys als escenaris. Van ser teloners dels Beatles, però sobretot van ser —i són— pioners que van fer de la música en castellà una eina de modernitat i llibertat en una època fosca. El seu llegat continua ressonant en generacions que potser no els van veure néixer, però que encara els coregen.
Entre les noves veus, el vent bufa fort des de Torelló. Dan Peralbo i el Comboi han donat al rock una nova capa d’ironia, festa i provocació. La seva música és fresca, directa, i amb un esperit irreverent que connecta sense filtres amb el públic jove. Al costat d’ells, la Lucía Fumero explora el piano com a llenguatge íntim i universal, entre el jazz i la música llatina, mentre que Momi Maiga ens convida a viatjar des de la kora africana fins a les sonoritats contemporànies, creant ponts entre cultures des de la sensibilitat i la bellesa.
També hi ha espai per a projectes que han sabut construir una comunitat. Cala Vento, amb el seu pop-rock sincer i directe, no només han consolidat un estil propi, sinó que han donat vida al seu propi segell, Montgrí, per impulsar altres bandes. I Delafé y Las Flores Azules, que podrien formar part de la banda sonora emocional de mitja generació, continuen ballant entre la melancolia i l’alegria, demostrant que la música pot ser lleugera i profunda alhora.
L’homenatge a Brian Wilson & The Beach Boys o el concert de Pau Vallvé són els plats forts de l’edició d’aquest any del Festival Altaveu de Sant Boi, que es celebrarà de l'11 al 14 de setembre sota el lema El so que ens identifica.
El certamen posa el focus en la identitat sonora, amb una programació que reivindica la música com una expressió única de qui som.
Després de tres dècades de trajectòria, el festival està plenament consolidat al panorama musical català com un dels certàmens públics més destacats de Catalunya i és referència per la seva aposta per la qualitat artística, la descoberta i la diversitat.
En aquesta edició, l’Altaveu dona protagonisme a veus autèntiques, irrepetibles i amb una mirada pròpia sobre el món. Artistes que creen des del seu lloc: geogràfic, vital, de gènere o de llengua. Veus que no es poden copiar perquè són honestes i reals.
L’edició d’enguany s’inaugurarà el dijous 11 de setembre amb una producció pròpia especial: Sail on, sailor: Un homenatge santboià a Brian Wilson & The Beach Boys, un concert col·lectiu protagonitzat per músics locals que reviuen amb passió un dels repertoris més influents del segle XX.
A més, el programa inclou noms destacats com Pau Vallvé, que torna a l’Altaveu amb Agorafília, el seu disc més lluminós, expansiu i generós fins al moment; o Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, en estat de gràcia amb el seu tercer àlbum Bolsa Amarilla y Piedra Potente, que presentaran a la plaça de l’Ajuntament.
El certamen proposa d’altres cites que combinen risc i arrel com Cantes Malditos, on el cantaor Antonio Fernández i Pedro de Dios (Guadalupe Plata) uneixen cante i blues en una proposta colpidora i singular; o el projecte compromès i magnètic de Remei de Ca la Fresca, que presenta el disc L’ham de la pregunta, convertint les preguntes en cançons que interpel·len directament al públic.
Destaquen també els universos personals de Caracazador i Carmen Lancho, dues veus emergents que, amb influències del bedroom pop i col·laboracions amb artistes com Zahara o Rigoberta Bandini, fan del detall i la intensitat emocional una marca pròpia; així com Paco Pecado, que combina dramatúrgia i música en una proposta pop teatral sorprenent per la seva originalitat escènica. En aquesta edició també s’hi estrena el projecte conjunt de Xavi Fornaguera & Nyah, que presenten un repertori original inspirat en el jazz, el RnB i el crossover, que marca l’inici d’una nova etapa creativa per ambdós artistes.
La programació es completa amb l’elegància i visceralitat de Violeta Veinte, la sensibilitat de Roserona, el pop lluminós de Bons Nois, la vitalitat de Vecinos i moltes altres veus que sonen des d’un lloc profundament singular.
Artistes emergents
El festival inclou espais com l’Altaveu Frontera, on s’acullen dos projectes emergents i joves seleccionats després presentar-se al concurs. Es podran gaudir d’activitats musicals que van més enllà de l’escenari amb l’Altaveu+, com l’exposició dedicada a l’obra d’Olaf Pla Gràcia o la Fira del Disc i del llibre musical i l’Altaveu en família, dedicat a descobrir la música punk i a compartir la vivència musical amb petits i grans.
“Aquest any volem posar l’èmfasi en la música que no s’imita, en la que parla des del que ets", assegura el programador artístic del festival, Víctor Partido, que afegix que "la veu pròpia és un motor de transformació cultural”.
Un dels moments més esperats és la cerimònia de lliurament dels Premis Altaveu, que se celebrarà aquest dimecres, 10 de setembre, a Can Massallera.
Des de 1990, els Premis Altaveu reconeixen artistes, entitats i iniciatives que han enriquit de manera significativa la música feta al nostre país. En més de tres dècades, el seu palmarès dibuixa una autèntica radiografia de la història musical recent de Catalunya: des de Lluís Llach fins a Rosalía, passant per Manel, Estopa, Sílvia Pérez Cruz, Peret o festivals com el Tradicionàrius o el Festival Internacional de Jazz de Terrassa.
Aquests guardons celebren la creativitat, la diversitat i el risc artístic, i s’han consolidat com un referent dins el calendari cultural. Al llarg dels anys, han posat en valor tant els grans noms que han marcat generacions com projectes que, des de la proximitat i la resistència, han transformat l’escena musical.
El jurat —format per Lorena Montón, Irene Desumbila, Alícia Rodríguez, Vicente Merino, Sergi Núñez i Joan Luna— ha posat la mirada en artistes que traspassen l’àmbit estrictament musical. El Premi Alça la Veu, per exemple, ha estat per a Som València, un moviment ciutadà nascut a contrarellotge per respondre a l’emergència provocada per la DANA al País Valencià. En menys de 24 hores, van mobilitzar centenars de músics, sales i professionals per recaptar fons. Una mostra que la música pot ser motor de solidaritat i d'acció col·lectiva, més enllà dels escenaris.
Hi ha també reconeixements que fan justícia a una trajectòria. Los Sírex, llegenda viva del rock estatal, reben el Premi a la Trajectòria després de més de seixanta anys als escenaris. Van ser teloners dels Beatles, però sobretot van ser —i són— pioners que van fer de la música en castellà una eina de modernitat i llibertat en una època fosca. El seu llegat continua ressonant en generacions que potser no els van veure néixer, però que encara els coregen.
Entre les noves veus, el vent bufa fort des de Torelló. Dan Peralbo i el Comboi han donat al rock una nova capa d’ironia, festa i provocació. La seva música és fresca, directa, i amb un esperit irreverent que connecta sense filtres amb el públic jove. Al costat d’ells, la Lucía Fumero explora el piano com a llenguatge íntim i universal, entre el jazz i la música llatina, mentre que Momi Maiga ens convida a viatjar des de la kora africana fins a les sonoritats contemporànies, creant ponts entre cultures des de la sensibilitat i la bellesa.
També hi ha espai per a projectes que han sabut construir una comunitat. Cala Vento, amb el seu pop-rock sincer i directe, no només han consolidat un estil propi, sinó que han donat vida al seu propi segell, Montgrí, per impulsar altres bandes. I Delafé y Las Flores Azules, que podrien formar part de la banda sonora emocional de mitja generació, continuen ballant entre la melancolia i l’alegria, demostrant que la música pot ser lleugera i profunda alhora.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.1